Ucraïna reclama més armes per reconquerir territori i impedir que el conflicte es «congeli» en el tercer any de guerra

Ucraïna reclama més armes i suport financer per reconquerir territori i impedir que el conflicte es «congeli» en el tercer any de guerra. Quan es compleixen dos anys des que les tropes russes van iniciar una gran invasió del territori ucraïnès, Kíiv reforça les peticions d'ajuda militar a Europa i els Estats Units veient més dificultats per mantenir els seus compromisos. «Si no actuem ara, Putin farà que els pròxims anys siguin catastròfics», va advertir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, des de la Conferència de Seguretat de Munic la setmana passada. Zelenski tem el desgast de dos anys de batalles i l'enquistament del conflicte després d'un 2023 sense avenços significatius.

«Cap dels dos bàndols està satisfet» i, per tant, es fa més «probable» una «guerra llarga que afavoreix l'invasor», opina l'analista James Nixey en un article al Chatham House. Davant d'aquest escenari, Zelenski va demanar més míssils de llarg abast i obusos d'artilleria per superar l'exèrcit rus durant la Conferència de Seguretat de Múnic de la setmana passada. El dirigent ucraïnès ha alertat del risc que l'estancament al front de batalla derivi en un «conflicte congelat».

En canvi, Nixey creu que Putin ha entrat en la seva «zona de confort» amb l'estat actual de la guerra i els símptomes de debilitament del suport occidental a Kíiv. «La guerra és manejable i el president i l'elit estan segurs», diu, tot remarcant que ara mateix pràcticament ningú veu viable una sortida negociada de la guerra mentre Putin continuï al poder. «Rússia no es rendirà, no se n'anirà ni comprometrà el territori que ha ocupat».

El balanç de la guerra

El 24 de febrer de 2022, el president rus, Vladímir Putin, va pronunciar un discurs en què anunciava una «operació militar especial» a Ucraïna. L'objectiu, va dir, era «desmilitaritzar» i «desnazificar» el país en un context en què criticava durament l'expansió de l'OTAN cap a l'est. Hores després, al voltant de les cinc de la matinada, Kíiv patia els primers bombardeigs i començava una guerra sagnant que ha provocat la mort de més de 10.000 civils, uns 20.000 ferits i més de 6 milions de refugiats, segons dades de l'ONU.

Bona part del món ha donat l'esquena al Kremlin, acusat de cometre crims de guerra, de provocar la crisi de refugiats més greu a Europa des de la Segona Guerra Mundial i d'annexionar de forma il·legal les províncies de Lugansk, Donetsk, Zaporíjia i Kherson. D'aquesta última se'n va retirar.

«L'economia s'està destrossada, la infraestructura civil sovint és un objectiu militar, es perden vides, famílies trencades i augmenta la violència de gènere. Tot això té un impacte en el poble d'Ucraïna», comentava recentment Denise Brown, coordinador de l'ONU al país.

Estancament del front

Les batalles s'han estancat a l'est d'Ucraïna. L'exèrcit ucraïnès ha aconseguit algunes victòries, però les línies del front s'han mantingut més o menys estables. El 2023 va començar amb la intenció de Putin de conquerir tot el Donbàs, però s'ha quedat encallat en una cruenta batalla a Bakhmut liderada inicialment pel cap del Grup Wagner, Ievgueni Prigojin. Malgrat conquistar la ciutat, Prigojin va acabar mort després d'un intent fallit de sublevació contra Putin. Des de la banda ucraïnesa van llençar una contraofensiva a Donetsk i Zaporíjia el juny del 2023, però hi ha hagut pocs avenços.

Segons ACNUR, aquest 2024 «s'espera que la situació s'allargui, especialment a l'est i el sud del país, on els bombardejos i els atacs dirigits a les infraestructures s'han convertit en part de la vida diària».

Suport militar en dubte

A aquest desgast s'hi sumen les creixents reticències dels aliats a continuar finançant la guerra. Segons dades del Kiel Institute, des de l'inici de la guerra Ucraïna ha rebut més de 100.000 milions d'euros en ajuda militar. Els Estats Units és el principal donant (42.200 MEUR), seguit d'Alemanya ( 17.700 MEUR ) i el Regne Unit ( 9.100 MEUR). Tot i això, aquest centre està detectant «una actitud dubitativa» entre els aliats per desemborsar més diners.

Després de superar les reticències d'Hongria, la Unió Europea va aprovar a principis de febrer el nou paquet de 500.000 milions d'euros per Kíiv. Uns 600.000 milions de dòlars continuen bloquejats al Congrés dels Estats Units. La promesa de donar suport a Ucraïna «durant el temps que calgui» s'ha posat en dubte darrerament, recull l'informe anual de la Conferència de Seguretat de Múnic.

En un acte al CIDOB el dijous, Olena Halushka, cofundadora del Centre Internacional per a la victòria d'Ucraïna, va denunciar que Moscou està atacant amb míssils de llarg abans proporcionats per l'Iran i Corea del Nord. En canvi, va lamentar que «el compromís occidental d'ajudar Ucraïna a mantenir la batalla estigui disminuint».

«Hem de pensar en un pla B per si no arriben els diners dels Estats Units», sosté Halushka.