Creixen les ciberestafes a Europa

Les estafes digitals en l'entorn bancari a la Unió Europea han experimentat un fort creixement en els últims anys, malgrat les noves eines de protecció. Segons dades publicades per l'Autoritat Bancària Europea (EBA) les pèrdues econòmiques derivades de fraus bancaris l'any 2020 gairebé es van duplicar respecte a les xifres prepandèmia. Al mateix temps, l'agència calcula que els consumidors víctimes d'estafes perden gairebé 4.200 euros de mitjana i, a més, han de cobrir un 68% de l'import robat. Davant aquesta situació, el comitè d'Afers Econòmics del Parlament Europeu aposta per una revisió de la directiva de serveis de pagament que acabi amb aquest greuge. «Calen incentius reals perquè els bancs actuïn», defensen els seus eurodiputats.

És una de les carpetes que quedaran pendents per a la pròxima legislatura, ja que l'Eurocambra encara ha de negociar amb els estats la nova llei. Tot i això, està previst que el ple d'abril doni llum verda a la seva proposta que exigeix als bancs cobrir les pèrdues dels clients si no disposen de «mecanismes adequats de prevenció de fraus» i també que plataformes com WhatsApp s'impliquin en la prevenció de les ciberestafes.

A l'espera que les converses amb les capitals arrenquin després de les eleccions, la vicepresidenta del Comitè d'Afers Econòmics del Parlament Europeu i eurodiputada de Ciutadans, Eva Poptcheva, apressa a actuar veient que el nombre de fraus vinculats al sector bancari a la Unió va a l'alça.

«La digitalització ens ha permès ser més ràpids a l'hora de fer una transacció, però també és cert que els delinqüents han perfeccionat els crims que estan perpetrant; per això és important que la legislació també s'adapti a l'avenç de la tecnologia», argumenta en una entrevista a l'ACN.

En la mateixa direcció apunta el cap d'Afers Econòmics i Legals de l'Organització Europea de Consumidors (BEUC, per les seves sigles en anglès), Agustín Reyna, qui parla d'un increment «exponencial» dels fraus bancaris durant els últims anys. «Els nous mecanismes que implementen les organitzacions criminals són tan sofisticades que és molt fàcil fer caure els consumidors en la trampa i que emetin un pagament que no volien», indica.

Les estafes més habituals

Els fraus més comuns són de dos tipus. En primer lloc, existeix el que es coneix com a spoofing, una pràctica en què el criminal es fa passar per un treballador de la banca fent servir un número de telèfon oficial de l'entitat o bé «hackeja» el contacte a les xarxes socials d'una persona propera a l'afectat. En aquests casos, es demana al consumidor que emeti una transferència al compte del criminal sota el precepte «d'assegurar els seus diners» o «per ajudar un amic a fer front a una factura».

«Hem vist missatges de text en nom d'Hisenda o fins i tot l'ús d'intel·ligència artificial on, a través d'un canvi de veu, algú es fa passar per un familiar o conegut de l'afectat; el nivell de sofisticació ha arribat a tal grau que pel consumidor és molt difícil diferenciar què és real i què no», exposa Reyna.

L'altra pràctica fraudulenta més habitual es duu a terme a través d'enllaços, que sovint arriben als afectats a través del correu electrònic o de missatges SMS. Aquest «links» redirigeixen els usuaris a pàgines web falses -que imiten les dels bancs- on se'ls demana que introdueixin les seves credencials bancàries. «Aquestes pàgines web s'estan professionalitzant cada cop més i són cada vegada més difícils d'identificar; [...] en alguns casos, els criminals fins i tot aconsegueixen copiar dades bancàries quan els consumidors entren en webs de negocis en línia que no són fraudulents», avisen des del BEUC.

En contra del que es pot pensar, el col·lectiu més afectat per aquesta mena de trampes són les persones d'entre 25 i 40 anys. «Sovint es van a buscar persones que poden ser explotades per la seva situació vulnerable; quan es troben sota pressió és quan se les emporta a fer aquest tipus de transaccions», explica Reyna.

Reclamacions des de l'Eurocambra

La directiva de serveis de pagament actual no facilita el reemborsament de l'import perdut al consumidor si queda demostrat que aquest ha autoritzat el pagament o que ha actuat amb «greu negligència». Segons el BEUC, això dona «un ampli marge per a la interpretació» que els bancs utilitzen a favor seu.

Amb la revisió de la normativa, els eurodiputats volen canviar la situació i també responsabilitzar les entitats bancàries -i altres plataformes de pagament- perquè destinin més esforços a la lluita contra el frau. «Com tot, el lladre va per davant la regulació; [...] en aquesta revisió volem tipificar aquells casos de frau on, per exemple, se substitueixen les entitats bancàries», explica l'eurodiputat del PSOE i membre del comitè d'Afers Econòmics de l'Eurocambra, Jonás Fernández.

«En aquest sentit, millorem els controls, les restriccions i els sistemes de devolució de les quantitats defraudades, obligant no només als bancs que s'hagin de fer responsables de les quantitats defraudades, sinó també a les empreses tecnològiques o de telecomunicacions que presten serveis a través d'SMS o WhatsApp», assenyala el socialista. «Es tracta d'alinear els incentius de la lluita contra el frau no només dels bancs, sinó de la resta d'operadors que també són condició necessària perquè el frau existeixi», afegeix.

Al mateix temps, els europarlamentaris també volen revertir la situació actual i que siguin els bancs els que hagin d'assumir les pèrdues per falta de diligència. «La legislació pretén canviar la càrrega de la prova; que sigui el proveïdor d'un servei de pagament el que hagi de demostrar que no s'ha produït un frau i que la transacció ha estat autoritzada», subratlla Poptcheva.

Falta d'incentius

Preguntats per què el frau bancari s'ha incrementat malgrat els nous mètodes de seguretat que ofereix la digitalització, la resposta és la mateixa per a totes les parts. «Els bancs no tenen incentius per acabar amb els fraus que s'estan produint, perquè gran part dels casos no es resolen a favor del client; les entitats haurien de fer molt més», defensa la vicepresidenta del comitè d'Afers Econòmics.

Des del PSOE també lamenten que les entitats i les plataformes de pagament no destinin «prou esforços» a perseguir i prevenir les activitats criminals. Des del BEUC s'expressen en el mateix sentit. «Cal establir un equilibri més a favor del consumidor i crear incentius legals perquè els bancs responguin», manifesta Reyna. «En un sistema de protecció on l'usuari és la part dèbil de la transacció, calen majors nivells de protecció», destaca.

Si bé la revisió de la directiva encara es troba en una etapa inicial, Poptcheva assegura que els bancs amb els quals ha estat en contacte «han rebut bé» la mesura. «Ells també prefereixen major seguretat jurídica per adaptar-se a la legislació», afirma. «Per altra banda, jo els dic que això és bo per a la seva credibilitat, perquè el consumidor tingui una bona imatge del sector», complementa.

Recomanacions per als consumidors

El comitè d'Afers Econòmics de l'Eurocambra va donar un ampli suport el febrer passat a la revisió de la norma, amb 39 vots a favor, un en contra i tres abstencions. La posició del Parlament Europeu quedarà fixada previsiblement en el pròxim ple de Brussel·les, que se celebrarà entre els dies 10 i 11 d'abril.

No obstant això, després faltarà acordar un text amb el Consell de la UE, que representa els diferents estats membres. Amb unes eleccions europees previstes entre els dies 6 i 9 de juny, els eurodiputats vaticinen que els tràmits legislatius es poden tancar passat l'estiu i que la directiva estigui plenament operativa a finals d'any.

Mentrestant, des del BEUC recomanen estar «molt atents» a situacions «anormals» per evitar la propagació dels fraus. «Un banc mai et trucarà per sol·licitar-te les credencials i una agència pública mai et demanarà que tornis a introduir les teves dades», diu Reyna. Així i tot, el representant de l'organització reconeix que algunes situacions són «difícils» de detectar i confia que la revisió de la directiva s'adopti com més aviat millor. «Per nosaltres el millor frau no és aquell que es reintegra, sinó aquell que no succeeix per les mesures de prevenció que s'ha aplicat», resumeix.