Salut
El primer pacient operat de càncer tenia 30 anys i va ser intervingut fa 4.500 anys a l’Antic Egipte
Un estudi de la Universitat de Santiago de Compostel·la presenta les proves dels primers abordatges mèdics contra el càncer de la història
Els cranis es van examinar mitjançant anàlisi microscòpica i tomografia computaritzada.
Les lesions trobades al crani i la mandíbula d’un home jove d’uns 30 anys constitueixen la primera evidència que fa més de 4.500 anys els metges de l’Antic Egipte van realitzar una cirurgia oncològica, la primera de la història de la Medicina.
Gràcies als escrits de l’època se sabia que la Medicina de l’Antic Egipte era molt sofisticada. Els seus professionals sabien identificar i tractar moltes malalties, a més de posar empastaments, construir pròtesis o fer amputacions, però fins ara mai no s’havien trobat evidències de cirurgies relacionades amb el càncer.
Aquest dimecres, un estudi publicat a la revista Frontiers in Medicine presenta les proves dels primers abordatges mèdics contra el càncer de la història, unes cirurgies que es van practicar a l’Antic Egipte en un home d’uns 30 anys entre el 2687 i 2345 aC i d’una dona de 50 anys les restes dels quals estan datades entre el 663 i el 343 aC.
Imatge d’un crani datat entre el 663 i el 343 aC, i pertanyent a una dona de més de 50 anys. que va sobreviure a un fort traumatisme.
Per estudiar l’evolució del càncer i com les diferents societats han interactuat amb aquest malaltia, l’equip va analitzar dos cranis conservats a la Col·lecció Duckworth de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), el crani 236 (el de l’home) i el E270 (el d’una dona).
Una frontera del coneixement mèdic
L’Antic Egipte va deixar autèntics tractats de medicina, textos en els quals els metges egipcis descriuen les malalties que tenien i els seus tractaments.
«Un dels més famosos és el Papir d’Edwin Smith, que té uns 3.600 anys, i descriu 48 casos. Un d’ells, el 45, es refereix a un possible càncer de mama però diu que no té tractament», explica a Efe Edgard Camarós, paleopatòleg de la Universitat espanyola de Santiago de Compostel·la (USC) i autor principal de la investigació.
Imatge d'una pintura egípcia que il·lustra una cirurgia.
I això mostra que, «encara que els antics egipcis eren capaços de tractar fractures cranials complexes, el càncer continuava sent una frontera del coneixement mèdic», afegeix Tatiana Tondini, investigadora de la Universitat de Tübinguen (Alemanya) i coautora de l’estudi.
En analitzar el crani 236, l’equip va trobar una lesió de gran mida provocada per una neoplàsia, una formació anormal de teixit —probablement un tumor primari— i una trentena de lesions metastàtiques petites i redones disseminades pel tot el crani.
Però també van descobrir marques de tall al voltant d’aquestes lesions, que probablement s’havien fet amb un objecte afilat, com un instrument metàl·lic. «No podíem creure el que teníem davant», recorda Tondini.
«Aquestes incisions són la mostra que hi va haver una cirurgia oncològica relacionada amb els tumors. Es van poder fer abans que morís l’individu, amb finalitats curatives, o unes hores després que morís, en una cirurgia posmortem; en aquest cas estaríem davant d’una autòpsia per curiositat mèdica, per analitzar aquest càncer,» comenta Camarós a Efe.
Per la seva part, el crani E270 també tenia una gran lesió provocada per un tumor cancerós que li va destruir el costat dret del cap però, a més, en el costat esquerre «mostrava unes lesions causades per un traumatisme molt sever que hauria d’haver estat causa de mort si no s’hagués intervingut mèdicament, com va ser el cas», afegeix l’investigador de l’USC.
De fet, aquesta dona no només va ser intervinguda quirúrgicament, sinó que a més «va sobreviure molts anys després d’aquesta fractura fins que va desenvolupar el tumor que va acabar amb la seva vida. Sense cap dubte, el resultat d’aquesta cirurgia va ser impressionant», subratlla Camarós.
L’equip creu que el traumatisme el va fer algun objecte amb tall contundent, com una espasa, i per la localització en el costat esquerre del crani, «pensem que podria haver-se fet en un esdeveniment de violència interpersonal, com un conflicte bèl·lic o un atac,» apunta.
Però per als investigadors el més important de l’estudi és que la presència de tumors indica que encara que l’estil de vida actual, l’envelliment o els agents cancerígens presents en el medi ambient poden haver disparat la prevalença actual del càncer, aquesta malaltia també era una patologia comuna en el passat.
I especialment, aquest estudi «mostra perfectament aquesta frontera del coneixement en la medicina egípcia, que era capaç de curar un traumatisme que hagués estat mortal en altres circumstàncies però que desconeix com tractar el càncer», destaca Camarós.
