La UE es prepara per a una nova ampliació, però com ha estat el procés?

Els països de la Unió Europea (UE) obriran dimarts vinent 25 de juny les negociacions d’adhesió al club comunitari amb Ucraïna i Moldàvia amb la celebració de les primeres conferències intergovernamentals amb ambdós països, just quan es compleixen dos anys des que van assolir l’estatus de candidat per unir-se a la Unió.

Bèlgica, que aquest semestre ostenta la presidència rotatòria de la UE, es va marcar com a objectiu iniciar les converses d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia aquest mes de juny, abans de passar el testimoni l’1 de juliol a Hongria, que ja ha reconegut que no impulsarà més negociacions d’adhesió amb aquests països durant la seva presidència, però sí amb els dels Balcans Occidentals.

Això, no obstant, no implica que l’adhesió d’Ucraïna i Moldàvia a la UE vagi a ser imminent, ja que el procés pot prolongar-se anys ateses les complexes negociacions que es desenvolupen entre els països candidats i les institucions de la UE, que només integren els nous membres quan compleixen una sèrie de condicions polítiques, econòmiques i institucionals.

El passat 7 de juny, la Comissió Europea ja va anunciar que Ucraïna i Moldàvia complien totes les condicions prèvies per iniciar aquestes negociacions formals, però va exigir a Kíev més mesures per combatre la corrupció i el poder dels oligarques al país.

Els candidats han de tenir institucions estables que garanteixin la democràcia i l’estat de Dret, una economia de mercat i capacitat de fer front a la pressió competitiva, una aplicació efectiva dels drets comuns de la UE i capacitat per assumir les obligacions derivades de l’adhesió a la Unió.

Països a les portes de l’adhesió a la UE

Actualment, hi ha nou països candidats per entrar en el club comunitari. A més de Moldàvia i Ucraïna, també ho són Sèrbia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Montenegro i Macedònia del Nord i Turquia.

Kosovo va presentar la seva sol·licitud d’adhesió el desembre de 2022, però cinc països de la UE -Espanya, Xipre, Grècia, Eslovàquia i Romania- no reconeixen la seva independència de Sèrbia, la qual cosa dificulta les seues perspectives d’integració.

Les negociacions d’adhesió constitueixen un complex procés que es pot prolongar fins dècades, com és el cas de Turquia que va sol·licitar la seva candidatura el 1999, va iniciar les converses el 2005 i encara no han acabat.

Durant el període de negociació, el país candidat es prepara per aplicar la legislació i les normes de la UE. La Comissió supervisa els avenços del candidat en les reformes requerides i informa el Consell i el Parlament Europeu de l’evolució a través d’informes i comunicacions periòdics.

Els socis dels Balcans Occidentals segueixen un procés d’ampliació únic conegut com el 'Procés d’Estabilització i Associació', que té per objectiu estabilitzar aquests països des del punt de vista polític i econòmic per preparar-los per a la seva integració.

Onades d’ampliacions del club comunitari

Des de la seva creació com Comunidad Económica Europea (CEE) el 1957 per Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos per vincular-se, en un primer moment, partint dels seus interessos econòmics, la Unió Europea ha viscut set ampliacions que han fet créixer el nombre de socis de 6 els 27 actuals -després del Brexit del Regne Unit el 2020.

La primera ampliació es va produir cap al mar del Nord el 1973, amb l’adhesió de Dinamarca, Irlanda i Regne Unit, a la qual va seguir la incorporació de Grècia en 1981 i la d’Espanya i Portugal el 1986.

La quarta ampliació es va produir gairebé deu anys després, el 1995, amb l’adhesió d’Àustria, Finlàndia i Suècia a la ja denominada Unió Europea, successora de la CEE després de la firma del Tractat de Maastricht el 1993.

El 2004, es va produir la cinquena i més ampliació del club comunitari -que aquest maig va celebrar el seu vintè aniversari-, en la qual deu nous Estats membres es van adherir a la UE, vuit d’ells d’Europa Central i Oriental: República Txeca, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta i Polònia.

La següent ampliació es va produir el 2007, amb l’entrada de Bulgària i Romania i, sis anys després, el 2013, va tenir lloc la setena i última ampliació fins la data amb l’adhesió de Croàcia.

La UE es prepara ara per a una nova ampliació, però per a això necessita també reformar el seu funcionament amb l’objectiu de mantenir i desenvolupar la seva capacitat d’acció malgrat el nombre cada vegada major de membres amb diferents cultures i amb realitats socials, econòmiques i polítiques dispars.

Et pot interessar: