El Pròxim Orient, davant del precipici: s'apropa a una guerra regional un any després dels atacs de Hamàs a Israel

El Pròxim Orient està a les portes d'una guerra regional just quan fa un any dels atacs de Hamàs a Israel del 7 d'octubre. Aquell dia el grup armat palestí va matar 1.200 persones i en va segrestar 240, de les quals un centenar encara són ostatges. Com a represàlia, Israel va iniciar una guerra a Gaza, matant desenes de milers de civils i desplaçant forçosament més d'1,9 milions de palestins. A finals d'agost, el govern de Benjamin Netanyahu va ampliar les operacions militars contra Hezbollah al Líban i aquesta setmana ha desplegat tropes al sud del país. Davant d'aquesta agressió, l'Iran ha intensificat represàlies amb el llançament de míssils contra Israel, que ara amenaça amb un contraatac.

«Els israelians volen arrossegar els nord-americans a una guerra amb l'Iran, mentre que els nord-americans, que encara pensen que poden derrotar Hezbollah com una manera d'imposar una negociació a l'Iran, no volen una guerra amb l'Iran», opina Karim Makdisi, professor de Política Internacional de la Universitat Americana de Beirut que havia d'assistir aquesta setmana a una conferència al CIDOB pel projecte SHAPEDEM-EU.

Makdisi no va poder anar a Barcelona finalment per la situació al Líban, però en una entrevista a distància amb l'ACN vincula l'escalada de les últimes setmanes amb la visita del primer ministre Benjamin Netanyahu als Estats Units a finals de juliol. Un mes després de tornar de Washington, Israel va començar a ampliar les operacions al Líban. Per això, Makdisi dedueix que allà va obtenir el vistiplau dels estatunidencs «directament o indirectament».

«Amèrica amb una trucada telefònica pot aturar aquesta guerra. I això és així des de fa un any. Els Estats Units, al principi, va donar llum verda als israelians per continuar amb el seu genocidi a Gaza sobre la base que no ampliarien la guerra al Líban, i certament no a l'Iran», apunta.

Lluny d'una solució pacífica al conflicte araboisraelià, el Pròxim Orient està immers en una escalada de violència un any després dels atacs de Hamàs. La reacció d'Israel ha estat denunciada per part de la comunitat internacional, però els Estats Units manté el suport al govern de Netanyahu alhora que pressiona, per ara sense èxit, per un alto el foc.

Mentrestant, el Tribunal Internacional de Justícia ha alertat del risc d'un genocidi a Gaza i reclama, també sense èxit, que Tel-Aviv faciliti l'ajuda humanitària i adopti «totes les mesures possibles per impedir el genocidi».El fiscal del Tribunal Penal Internacional, Karim Khan, ha demanat ordres d'arrest contra Netanyahu, membres del seu govern i líders de Hamàs, però els jutges encara no han decidit fer el pas.

Els atacs del 7 d'octubre

El 7 d'octubre del 2023 Hamàs va perpetrar un atac massiu contra Israel matant unes 1.200 persones i segrestant-ne 250. L'agressió es produïa en el context del conflicte araboisraelià i de l'ocupació il·legal d'Israel dels territoris palestins des de fa gairebé sis dècades.

El dissabte al matí del 7 d'octubre les milícies del grup islamista van fer atacs coordinats contra comunitats residencials civils, esdeveniments socials i bases militars a la zona del sud d'Israel limitant amb la Franja de Gaza. Un dels més sanguinaris va ser la matança al Festival Supernova, una festa d'electrònica als afores del kibbutz de Re'im, molt proper a la tanca de Gaza. Els enfrontaments amb les forces israelianes es van allargar dies.

Una comissió d'experts independents de l'ONU va concloure aquest juny que els fets del 7 d'octubre són «crims de guerra i violacions del dret internacional humanitari». «Van matar, ferir, maltractar i prendre deliberadament. Ostatges i van cometre agressions sexuals i de gènere contra civils, inclosos ciutadans israelians i estrangers», conclou en un informe que també recull les vulneracions de drets humans comeses per Israel amb les seves represàlies.

La guerra a Gaza

Com a represàlia, Israel va iniciar una operació militar a gran escala a Gaza amb l'objectiu, segons el govern de Netanyahu, d'eliminar l'organització. Després d'arrasar el nord de la Franja destruint infraestructures, bombardejant civils i desplaçant-los de manera forçada, l'exèrcit israelià es va dirigir cap al sud i va entrar a Rafah, un pas fronterer amb Egipte on s'havien concentrat gran part dels palestins que fugien de la guerra.

Segons l'últim balanç de l'oficina de l'ONU per a la coordinació d'afers humanitaris (OCHA), a la Franja han mort 41.689 palestins i uns 495.000 pateixen fam o inseguretat alimentaria greu. Més d'1,9 milions de palestins han estat desplaçats forçosament pels atacs israelians. A part dels morts per l'atac del 7 d'octubre, uns 5.400 israelians han resultat ferits i 346 soldats han mort.

Segons l'OCHA els bombardejos continuen des de terra mar i aire, així com les operacions terrestres al nord de la Franja, al sud de la ciutat de Gaza, a diversos camps de refugiats i al sud de Rafah, entre d'altres. «Amb l'arribada de l'hivern i el deteriorament de les condicions meteorològiques, la manca de subministraments humanitaris adequats només generarà més patiment», va avisar dimarts Philippe Lazzarini, el comissari general de l'Agència de l'ONU per als refugiats palestins, l'UNRWA. Ja es prepara per fer una segona campanya de vacunació contra la poliomielitis a mitjans d'octubre. Al setembre es va fer la primera després que es notifiqués el primer cas en 25 anys.

Les organitzacions d'ajuda humanitària continuen denunciant les dificultats d'accés a la zona, malgrat l'ordre del Tribunal Internacional de Justícia a Israel per facilitar que l'ajuda arriba als palestins. L'UNRWA està en el punt de mira de Tel-Aviv des que va acusar nou dels seus treballadors de col·laborar amb Hamàs. Fins ara, 225 empleats de l'UNRWA han mort en la guerra a Gaza. Però també altres organitzacions com World Central Kitchen han patit atacs.

Les cicatrius de la guerra, a vista de satèl·lit

L'impacte de la guerra es veu de manera clara sobre el terreny. Amb imatges del satèl·lit Sentinel-2 del programa Copernicus de la UE obtingudes per l'ACN, s'aprecia la degradació, i en alguns casos, desaparició, de zones urbanes arreu de la franja.

Per exemple, una de les ciutats més poblades del territori, Khan Younis, al sud, ha vist moltes àrees amb edificis reduïdes a destrucció i runa. A més, algunes traçades de carrers també han quedat esborrades o bé l'asfalt ha esdevingut terra. Khan Younis va ser un dels municipis on l'exèrcit israelià va instar els civils de Gaza a desplaçar-se en les primeres setmanes de la guerra, però les hostilitats van acabar-hi arribant a finals del 2023, inclòs l'hospital de la ciutat.

Si es comparen les fotografies del setembre del 2023, just abans de l'inici del conflicte, amb 12 mesos després, la vegetació pràcticament també ha desaparegut a tot el territori. La tendència és especialment visible a la meitat nord, al voltant de la ciutat de Gaza, Jabalia o Beit Hanoun. En canvi, el satèl·lit no mostra diferències rellevants en la intensitat de la vegetació a la banda israeliana de la frontera.

Israel obre un nou front al Líban

Sense aturar els atacs a la Franja, ara Israel ha obert nous fronts. A finals d'agost va fer una gran incursió per perseguir membres de Hamàs a Cisjordània, territori palestí on la població denuncia l'empitjorament de l'ocupació israeliana.

En paral·lel, Israel ha iniciat una nova guerra contra Hezbollah, amb qui ja mantenia enfrontaments en els últims mesos. També a finals d'agost va fer alguns bombardejos al Líban. Però va ser al setembre quan va mutilar el sistema de comunicacions del grup islamista amb una explosió massiva i simultània de buscapersones que va causar la mort d'una desena de persones i 3.000 ferits

El 28 de setembre Israel va matar el líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah i, posteriorment, ha assassinat altres comandants d'aquest grup islamista i de Hamàs al Líban. Dimarts passat va enviar tropes al sud del Líban, una operació militar terrestre que l'exèrcit titlla de «limitada», però que en els darrers dies s'ha ampliat.

L'OCHA calcula que al Líban ja han mort 1.699 persones i més de 280.000 persones han marxat. En un país de prop de cinc milions i migs d'habitants, més d'un milió s'han vist obligades a desplaçar-se pels atacs, afirmen les autoritats libaneses.

Els enfrontaments entre Israel i Hezbollah ja estan deixant cicatrius visibles al sud del Líban i el nord d'Israel a vista del satèl·lit comunitari, que orbita sobre la Terra a 786 quilòmetres d'altitud. Al llarg de l'últim any, taques compatibles amb incendis provocats per míssils a banda i banda han anat apareixent en les zones frontereres tant a prop del Mediterrani com més a l'interior.

Aquesta tendència va començar al litoral el mes que va començar la guerra provocant un dany a la vegetació que el pas del temps va anar pal·liant quan els brots verds van tornar a sorgir. No obstant, els incendis s'han accelerat a partir del juny d'aquest any, sense que s'hagi regenerat encara bona part del terreny.

A vista de satèl·lit ara és més clara la frontera entre el Líban i Israel que fa 12 mesos per la localització dels incendis a prop d'on es troben els dos països.

L'Iran mou fitxa

A finals de juliol, Hamàs va acusar Israel de matar el seu màxim líder, Ismail Haniya, en un atac aeri a l'Iran. Un mes més tard, Tel-Aviv obria una guerra directa amb Hezbollah, una organització que rep el suport de Teheran.

L'endemà que els soldats israelians trepitgessin el sud del Líban, el règim dels Aiatol·làs va llençar desenes de míssils contra Israel mentre els ciutadans es refugiaven. L'única persona que va morir va ser un palestí a Cisjordània, segons van informar les autoritats.

Així, just quan es compleix un any dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre, Netanyahu amenaça amb represàlies contra l'Iran. «És un moment molt perillós», assegura Makdisi, expert en el Pròxim Orient, que resumeix així els plans d'Israel: «Primer degradar una mica Hezbollah i després atacar l'Iran».

Pressions internes a Israel

Els atacs del 7 d'octubre van generar una primera reacció de solidaritat amb els afectats, però a mesura que la guerra s'allargava i Hamàs continuava sense alliberar un centenar d'ostatges, van créixer les veus crítiques amb Netanyahu i a principis de setembre el sindicat majoritari del país va convocar una vaga general per reclamar un acord amb el grup armat per a l'alliberament dels hostatges.

Reacció internacional

«Aquest cicle de violència ja s'ha d'aturar, i totes les parts s'han d'allunyar de la vora del precipici», va dir la setmana passada el secretari general de l'ONU, António Guterres, que poc després va ser declarat persona non grata per Israel.

El Tribunal Internacional de Justícia ja va alertar al gener del risc d'un genocidi a Gaza i ha demanat a Tel-Aviv que adopti «totes les mesures possibles» per impedir el genocidi i que permeti «immediatament» l'ajuda humanitària.

Com a principal aliat d'Israel, Estats Units ha donat suport a les operacions militars a Gaza, però l'administració de Joe Biden també ha pressionat sense èxit a Netanyahu per acordar un alto el foc i facilitar l'ajuda humanitària a una població que s'exposa a «una fam imminent», segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació.

Durant aquest any han estat nombrosos els advertiments de la comunitat internacional a Israel per com s'ha desenvolupat la guerra, fins al punt que a finals de març el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar una resolució que demanava un alto el foc immediat a la Franja de Gaza. Es va aprovar gràcies a l'abstenció dels Estats Units, que havia vetat diverses vegades resolucions crítiques amb Israel.

El rol de la UE, marcat per les divisions

Des de l'atac de Hamàs contra Israel el 7 d'octubre, la Unió Europea ha sigut incapaç de superar la divisió interna sobre el conflicte araboisraelià. La condemna a l'atac va ser immediata i la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va viatjar pocs dies després a Israel en un gest de suport al país, però l'alt representant de la UE, Josep Borrell, ha mantingut un discurs més crític amb Netanyahu. Fins i tot, el català ha posat sobre la taula dels ministres l'opció de sancionar els membres més ultres del seu govern.

Els caps d'estat i de govern van demanar a finals d'octubre «pauses per necessitats humanitàries» davant les divisions que generava la idea d'un alto el foc. No va ser fins al març, quan la situació humanitària a Gaza s'havia deteriorat significativament i el balanç de morts ja era de desenes de milers, que els 27 van elevar el to contra Israel i van reclamar una «pausa humanitària immediata que porti a un alto el foc sostenible» a la Franja.

Les diferències també han retardat l'adopció de sancions contra colons israelians extremistes a Cisjordània per la violència contra palestins. Mentre els Estats Units les van aprovar al febrer, la UE no ho va fer fins a l'abril.

Mostra d'aquesta divisió també és el reconeixement de Palestina com a estat. Entre els estats que ja reconeixien Palestina abans del 7 d'octubre hi ha Suècia, Xipre, la República Txeca, Hongria, Bulgària, Polònia i Romania. El passat mes de maig Espanya i Irlanda -juntament amb Noruega- van anunciar el reconeixement de Palestina com a estat segons les fronteres de 1967.

Malgrat les profundes diferències entre estats sobre aquest conflicte, Borrell ha assegurat que la UE estava disposada a assumir el «lideratge» per aconseguir un alto el foc i una «solució política» ara que s'han intensificat els combats entre Israel i Hezbollah. Però inclús aquest comunicat el va fer només ell com a alt representant perquè la República Txeca va vetar una posició conjunta dels estats perquè reclamava una declaració més contundent contra Hezbollah.

L'endemà de l'inici de la incursió terrestre d'Israel, la presidenta de la CE va emetre un comunicat en què condemnava els atacs amb míssils de l'Iran i demanava «moderació» als dos països. Von der Leyen va acusar Teheran d'amenaçar «l'estabilitat regional». Tanmateix, no denunciava l'ofensiva terrestre d'Israel.«(Els països de la UE) no tenen cap paper a l'hora d'imposar un acord, però han facilitat que continuï el genocidi», lamenta l'expert de la Universitat Americana de Beirut.

La diplomàcia, encallada

En un discurs a l'Assemblea General de l'ONU a Nova York el passat 24 de setembre, el president dels Estats Units, Joe Biden, va assegurar que «via diplomàtica» continua sent «possible» i que treballen «incansablement» amb Qatar i Egipte per un alto el foc a Gaza. Fa més d'onze mesos que els tres mediadors (EUA, Egipte i Qatar) intenten desencallar un acord per un alto el foc entre Hamàs i Israel. Excepte una breu aturada a finals de novembre per intercanviar ostatges i palestins empresonats, cap de les parts ha acceptat un pacte per aturar hostilitats.

Makdisi creu que només hi haurà un acord si Hezbollah i l'Iran posen «suficient pressió» perquè els EUA considerin que «el cost és massa alt». Amb tot, és més pessimista sobre la possibilitat d'una pau estable a la regió.

«Pot haver-hi altos el foc, pot haver-hi un cessament d'hostilitats, hi pot haver pauses. Però a llarg termini, Israel necessita estar en guerra», avisa l'expert.