Alemanya escull el seu futur polític en unes eleccions marcades pel gir a la dreta

Els col·legis electorals d'Alemanya han obert les portes aquest diumenge a les vuit del matí perquè la ciutadania del país esculli la composició del nou Bundestag, l'òrgan federal legislatiu més rellevant del país. Des d'aquesta hora i fins a les sis de la tarda, gairebé 60 milions d'electors estan cridats a les urnes d'uns comicis que, segons apunten les enquestes, confirmaran el viratge cap a la dreta de la cambra. 

Les formacions polítiques es juguen un total de 630 escons, una xifra inferior als 773 que hi havia en la present legislatura després que el Tribunal Constitucional Federal confirmés la reforma de la llei electoral impulsada pel darrer govern encapçalat pels socialdemòcrates.

En el sistema alemany, els ciutadans no escullen directament el seu canceller, sinó que ho fan a través de representants. Durant la jornada d'aquest diumenge, els electors han d'emetre dos vots als col·legis electorals. 

Per una banda, han de seleccionar un candidat per al seu districte electoral. Al país n'hi ha un total de 299, cada un amb una mitjana de 250.000 alemanys, i el dirigent més votat de cada un passarà a encapçalar la llista del seu partit al districte corresponent.

En el segon vot, els electors han de triar una de les formacions polítiques que es presenten als comicis. Amb aquesta elecció, els alemanys determinen la quota d'escons de cada partit al Bundestag, uns escons que ocuparan els candidats de districte més votats de cada grup. En aquest sentit, és possible que algú opti pel candidat individual d'un partit en el primer vot, i esculli una formació diferent per al segon.

Per tal que els partits puguin entrar al Bundestag, els partits necessiten sumar almenys un 5% dels vots en la segona votació. Malgrat tot, es pot donar el cas que un partit amb menys del 5% del suport a nivell federal obtingui representació. Això només passaria si almenys tres dels seus candidats s'imposen en les seves circumscripcions locals.

Els primers resultats es començaran a conèixer al voltant de les sis de la tarda d'acord amb les enquestes a peu d'urna, mentre que les primeres xifres oficials apareixeran aproximadament mitja hora més tard, al voltant de dos quarts de set de la tarda. 

Si bé les primeres actualitzacions ofereixen una imatge força acurada dels guanyadors i perdedors, els resultats definitius es donen a conèixer entre la nit electoral i el matí següent.

Següents passos

Després de les eleccions, el nou parlament ha de celebrar una sessió constitutiva en un termini màxim de 30 dies. A partir d'aquell moment, s'obren les negociacions entre els grups parlamentaris perquè, en cas d'entesa, el president alemany -actualment és el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier- proposi un candidat.

És llavors quan els representants al Bundestag escollits per la ciutadania voten al canceller, el qual necessita obtenir un suport majoritari de la cambra (en aquesta ocasió 316 vots). En cas que no superés la votació, es podrien arribar a produir fins a dues votacions més amb altres candidats alternatius. Un cop es confirma el suport al nou canceller, el president federal haurà de nomenar el nou cap de l'executiu alemany en un termini de set dies.

Què diuen les enquestes

Totes les enquestes apunten a una victòria de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) liderada per Friedrich Merz, de l'ala més conservadora dins el partit, que obtindria al voltant d'un 30% dels vots. Si bé el seu triomf sembla inqüestionable, també és evident que, per formar un govern estable, s'haurà de buscar almenys un soci o fins i tot dos, en funció de com quedin els resultats.

Els mateixos sondejos assenyalen que el partit ultradretà liderat per Alice Weidel, Alternativa per Alemanya (AfD), quedaria com a segona força al Bundestag, amb un 20% dels vots. Malgrat el seu auge durant els últims anys, marcat en bona part per una acceptació cada vegada més generalitzada en l'enduriment del discurs migratori, la possibilitat que entrin a formar part d'un govern sembla descartada.

En aquest sentit, la CDU es veuria obligada a mirar cap a l'esquerra, on els socialdemòcrates (SPD) de l'actual canceller, Olaf Scholz, i els Verds liderats pel fins ara vicecanceller alemany, Robert Habeck, es disputen la tercera i quarta posició. Les enquestes atorguen un lleuger avantatge dels socialdemòcrates (16%) sobre els Verds (13%), tot i que la davallada de l'SPD respecte als comicis del 2021 és molt més accentuada (llavors va obtenir el 26,4% dels suports).

En la lluita per entrar al parlament també hi ha l'Esquerra (Die Linke), coliderada per Jan Van Aken i Heidi Reichinnek i que els sondejos els atribueixen un 7% dels vots; el partit de Sahra Wagenknecht que es defineix com a populista i conservador d'esquerres (5%), i els liberals de l'FDP encapçalats per l'exministre de Finances, Christian Lindner, el partit que va dinamitar la coalició i que, segons algunes enquestes, quedaria fora de la cambra (4%).

Temes principals durant la campanya

Els dos temes que han centrat més la campanya han estat la qüestió migratòria i la crisi econòmica. El primer ha agafat especial volada arran dels diversos atacs amb víctimes mortals que han estat perpetrats per immigrants, en ciutats com Múnic, Solingen o Magdeburg.

De fet, en debats electorals en el marc de la campanya, Merz ha supeditat una coalició a Alemanya a un canvi radical en la política migratòria. «Només firmaré un contracte de coalició que inclogui un gir en la immigració i en l'economia», va dir el candidat de la CDU, advertint que la inacció de les formacions centristes en aquesta àrea podria derivar cap a un major auge del «populisme de dretes».

L'economia és l'altre assumpte que més ha aparegut en els debats, degut principalment al context actual en què Alemanya -tradicional motor de la Unió Europea- passa per un estancament econòmic. La crisi de la covid-19 va deixar tocat el país, una situació que va agreujar-se amb la invasió russa sobre Ucraïna i que va fer encara més evident la dependència de Berlín de l'energia procedent de Rússia. Amb un Donald Trump desbocat als Estats Units que amenaça amb la imposició de nous aranzels sobre indústries rellevants al país, la preocupació va a l'alça.

Vinculat a la guerra d'Ucraïna, Alemanya també es debat en incrementar encara més la despesa militar i el suport a Kíiv, una inversió que pot causar enormes desajustos en els comptes públics i que l'obligaria a modificar el seu mecanisme sobre el sostre de deute, el qual impedeix al govern que el país s'endeuti més del 0,35% del seu PIB cada any. Aquesta mesura introduïda l'any 2009 ha estat un dels grans símbols del país a l'hora de preservar la rectitud pressupostària, però alguns polítics comencen a veure el topall com una llosa que frena el creixement i es plantegen modificacions.

A diferència d'altres campanyes, en canvi, qüestions com la crisi climàtica han passat més desapercebudes. Al mateix temps, figures com el polèmic propietari d'X i fundador de Tesla, Elon Musk, han tingut la seva dosi de protagonisme en la campanya, donant suport de forma oberta a l'AfD i criticant les polítiques dels socialdemòcrates.