Les cambres tarragonines confien que BCN World ajudi a dinamitzar l'economia del territori

Les cambres de comerç de la demarcació de Tarragona han reiterat, aquest dilluns, el seu suport al projecte de BCN World. Una inversió que, han indicat, podria ajudar a dinamitzar l'economia del territori, a la vegada que creuen que serviria per crear sinergies, buscar objectius comuns i donar«una empenta»a la situació actual. Tot plegat ha estat en la presentació de l'informe de conjuntura del quart trimestre del 2015 que ha elaborat el Grup de Recerca d'Indústria i Territori (GRIT) de la URV i les quatre cambres de comerç de la demarcació –Tarragona, Reus, Valls i Tortosa–. Un document que torna a posar èmfasi en la manca d'inversió en infraestructures i planteja l'atur com a principal problema.

Representants de les cambres de comerç de Valls, Reus i Tarragona han tornat a parlar, aquest dilluns del projecte del CRT de Vila-seca i Salou –abans conegut com BCN World–. Tots tres han deixat clar el seu suport, al·legant que pot servir per reimpulsar l'economia de la demarcació. Així, el president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Andreu Suriol, ha remarcat que cal «que no ens posem pals a les rodes nosaltres mateixos», i ha manifestat que «independentment que sigui una operació que té els seus punts obscurs, no deixa de ser una inversió pel territori».

En la mateixa línia s'ha pronunciat el secretari de la Cambra de Comerç de Reus, Joan Josep Sardà, que ha apostat per buscar objectius comuns com BCN World per aglutinar-se i "donar una empenta comú" a la demarcació. Una proposta que comparteix el president de la Cambra de Comerç de Valls, que ha afirmat que «BCN World no ho resoldrà tot, però sí una part».

Millor que fa un any, però no recuperats respecte el 2008

Els dirigents de les cambres s'han referit a BCN World en la presentació de l'informe de conjuntura del darrer trimestre del 2015, que s'ha presentat aquest dilluns a Valls. Un document on queda palès que el resultat de l'exercici d'aquest any passat és «lleugerament optimista», tot i que els indicadors encara no s'han recuperat de la caiguda de finals del 2008. Així ho ha exposat el professor Joaquim Margalef, del GRIT de la URV i un dels autors de l'estudi.

En termes generals, des de la URV tanquen el 2015 com un exercici«millor que l'anterior». Això sí, apunten que «les bases del creixement no semblen estables ni deixen entreveure canvis estructurals que puguin significar noves expectatives i dinàmiques de creixement futures». Per aquest motiu, han insistit que cal «reflexionar i valorar com incentivar les expectatives futures d'inversió i de consum a la zona per millorar el creixement econòmic i la competitivitat».

Per Margalef, cal no esperar només la inversió que ve de fora –en referència a infraestructures com l'A-27 o el Corredor Mediterrani–, sinó«generar sinergies molt més àmplies»entre el capital humà autòcton, per dinamitzar l'economia tant del Camp de Tarragona com de les Terres de l'Ebre. Un punt en què s'han mostrat obertament a favor des de les cambres. Suriol ha afirmat que han de ser «la gota malaia»per recordar als polítics la manca d'infraestructures que hi ha al territori.

De l'informe en si, Margalef ha detallat, una per una, la situació de diverses variables com l'atur, la variació de preus, el crèdit o el comerç exterior. Precisament de la primera, l'atur, ha dit que és «el gran problema»del territori, ja que va augmentar molt de pressa i ara disminueix molt a poc a poc. L'informe situa la taxa, al final del 2015, en un 21,92%, per sobre de la mitjana catalana i espanyola. Malgrat això, ha destacat un descens de nou punts en dades interanuals del nombre de persones que cerquen la primera feina o són aturats de llarga durada.

Pel que fa a la creació d'ocupació, ha crescut a la demarcació un 1,69% durant el darrer trimestre de l'any. Una xifra que és inferior a la del 2014, però que «millora la pèrdua de més de 25.000 ocupats dels anys 2009 i 2012», ha insistit el professor. En aquest sentit, també ha ressaltat el fet que l'agricultura, entre el 2009 i el 2015, ha estat«l'únic sector on ha augmentat l'ocupació neta», amb unes 800 persones. Una situació que també s'ha donat en demarcacions com la de Lleida i Girona. Un tipus d'ocupació, però, que no té garantida la seva continuïtat, ha alertat.

En referència a la variació de preus, Margalef ha parlat de «situació plana», que indica«una atonia en el mercat»i «la repercussió de la caiguda dels preus del petroli en el consum». En el cas de Tarragona, la variació ha estat del -0,1% interanual. En el finançament de l'activitat econòmica, ha assenyalat un descens del crèdit bancari de gairebé un 11%, enfrontat a un lleuger augment del crèdit hipotecari. Un repunt que s'ha produït en altres finques urbanes, fet que ha atribuït a «posicionaments d'inversió urbanística».

En tractar-se del darrer informe del 2015, des del GRIT també s'han fixat en l'activitat del Port de Tarragona i l'Aeroport de Reus com a indicadors indirectes de la situació econòmica del territori. De tots dos, ha afirmat que tenen un «comportament inercial». Respecte el primer, ha posat de manifest l'increment del tràfic del 5,77%, però ha criticat una distribució irregular i la caiguda –del 8% al 3% del 2010 al 2015– de la significació de la càrrega amb contenidors respecte a la total, sense acabar de fer-se un lloc en aquest sector.

Pel que fa al segon, ha indicat que s'ha produït una disminució del 17,11% en el nombre de passatgers, tot i que el 2015 ha estat un «bon any turístic». Un fet amb què també es troben a l'Aeroport de Girona, des que el low cost «ha marxat o ha disminuït la seva incidència»en aquestes infraestructures. Així mateix, ha parlat d'«infrautilització»d'unes instal·lacions modernes sense que s'observi«cap actuació que pugui redreçar la situació».

Finalment, ha explicat la situació del comerç exterior, en què han augmentat les exportacions –un 3,94%– i han disminuït les importacions –un 12,87%–. En aquest punt, Margalef ha posat un èmfasi especial en el fet que el comerç exterior a la demarcació té «una forta dependència d'un nombre reduït de països», i ha recomanat obrir-se a nous mercats.