Ser dona i pagesa

«Fa uns anys, a l’època dels nostres avis i àvies, gairebé tothom era pagès. Tant homes com dones», declara rotundament l’Ester Gomis. I segueix: «Era el més normal del món». Però avui en dia, l’agricultura i la pagesia han esdevingut un sector cada vegada més petit, sobretot en el sexe femení. I és que dels més de tres milions de població ocupada de l’any 2015 a tot Catalunya, tan sols 47.800 persones es dedicaven a la pagesia. O el que és el mateix, tant sols l’1,55% de la població ocupada és pagesa. Però dels escassos 47.800 agricultors del país, només prop del 15% són dones.

L’Ester és una d’aquestes 7.000 dones que un dia va decidir que viuria de i per al camp. Des de fa 3 anys va prendre aquesta decisió, i com ella assegura, «no podria ser més feliç». Sempre havia treballat a la indústria, però en quedar-se embarassada l’empresa no li va renovar el contracte. Llavors, amb 34 anys, va decidir tornar al lloc d’on venia, el camp. De pares pagesos, era el que sempre havia vist de petita. Va anar a viure al poble, a Vilallonga del Camp, i des de llavors porta l’explotació agrària de la família junt amb els seus pares, a més d’haver iniciat el projecte de ‘Ca Rosset’, una empresa de comercialització dels productes agraris propis.

No cal allunyar-se gaire del bullici i la contaminació de Tarragona per anar a parar a les seves finques. Al terme de Vilallonga, grans esplanades plenes d’avellaners, ametllers i olivers fan oblidar ràpidament que estem a menys de deu quilòmetres de les plantes químiques del Tarragonès. A banda i banda de les seves terres només es veuen altres finques que semblen no acabar mai. I és que tot i ser el sector econòmic que menys pes té dintre el Camp de Tarragona, no hi és inexistent. Les Denominacions d’Origen Protegides com l’Avellana de Reus i l’oli de Siurana posen de manifest la importància de l’agricultura dintre el territori. Però cal tenir en compte que el sector primari va ser l’àmbit econòmic que menys va créixer l’any 2014 tant al Baix Camp com a l’Alt Camp. Al Tarragonès va ser el segon, per darrere dels serveis. I concretament l’agricultura va descendir una mitjana de l’1,97% en tot el Camp de Tarragona. A més, només el 5,3% de població ocupada de la província de Tarragona s’hi dedica. Amb tot, aquest percentatge és gairebé quatre punts més elevat que en el global de Catalunya. Per altra banda, l’atur registrat en l’agricultura a la província de Tarragona és el segon més alt d’entre tots els sector. Un total del 20,85% dels agricultors està a l’atur, mentre que la xifra només és superada pel 34,75% de parats del sector de la construcció.

«Semprehi haprejudicis»

«És una feina dura», assegura l’Ester. «El camp català sempre està en crisi», segueix mentre recorda la crisi de l’avellana i altres moments complicats que va viure quan era petita. La seva mare tota la vida ha estat pagesa, i ara ella segueix els passos tant d’ella com del seu pare. «A casa ens vam fer grans fent de pagesos», explica. I continua: «Però els pares sempre deien: filla estudia, no t’hi dediquis. No els feia gràcia, però amb el temps te n’adones que ets pagesa». La presència minoritària de les dones al sector és un fet que l’Ester té molt present. Segons Gomis, els problemes que ha hagut d’afrontar quan va començar en aquest món són pràcticament els mateixos que té una dona qualsevol: «Els prejudicis i la posada en dubte constant de la meva capacitat per aquesta feina. Però avui en dia el camp està molt maquinitzat», argumenta l’Ester. Així doncs, assegura que si hi ha alguna tasca que per raons físiques no pot fer, s’utilitza maquinària o es lloga personal de suport. De moment també s’està obrint camí amb l’agrobotiga ‘Ca Rosset’. Assegura que la competència és dura, però mica en mica, amb productes de qualitat, espera poder convertir l’empresa en el seu mitjà de vida. I és que a la pregunta de «Com et veus d’aquí 10 o 20 anys?» assegura que fent la mateixa feina. Tal i com diu ella: «Amb el temps me n’he adonat que ser pagesa és el que em fa feliç».