Jennifer Panebianco, la talentosa violinista que ha enamorat al món

Amb poc més de quatre anys la Jennifer Panebianco va demanar un violí als seus pares. Alfredo Panebianco i Vania del Mónaco, dos reconeguts guitarristes, van pensar que era un caprici i no en van fer gaire cas. «Quan ets músic professional vols que els teus fills t’entenguin i potser toquin algun instrument, però no que s’hi dediquin, si no és que ho tenen molt clar i ho volen de debò, perquè viure de la música és molt complicat», explica l’Alfredo.

Però la seva filla va ser persistent. Va seguir demanant un violí amb tanta insistència que al cap d’un any van acabar comprant-n’hi un. «Havia vist tocar a la Sophie Mutter i vaig voler tocar el violí com ella, i portar els seus vestits. La primera vegada que vaig anar a classe vaig dir-li a la professora: ‘podré fer un concert amb un vestit?’, recorda la mateixa Jennifer.

Rendits a l’evidència, els pares van donar un violí a la nena, i de seguida van veure que tenia un gran talent. Al principi s’ho van mirar amb reserves: «com que érem els seus pares vam pensar que la veiem amb talent perquè era la nostra filla, però ben aviat els entesos ens van confirmar que tenia un do fora del comú».

La primera constatació la van tenir en fer les proves d’ingrés al Conservatori de Vila-seca, i la confirmació va arribar al primer certamen on es va presentar, a l’edat de 8 anys. Va ser al Concurs Internacional de Violí Marie Cantagrill de França, on va ser guardonada amb el primer premi absolut i va ser qualificada d’‘enfant prodige’.

Del Conservatori al món

Després d’aquell reconeixement la Jennifer, que ara té deu anys, ha guanyat diversos concursos de joves violinistes celebrats arreu del món, on a més de coincidir amb altres nens i nenes talentosos, ha tingut l’oportunitat de conèixer grans figures del violí, així com mestres que han lloat el seu treball. Per als seus pares, aquests certàmens són bones oportunitats per al desenvolupament de la seva futura carrera professional, i no es tracta tant d’anar a tots els concursos com de ser present en aquells que puguin fer-la créixer com a violinista.

Mentrestant, la Jennifer Panebianco segueix els seus estudis de música al Conservatori de Vila-seca, on rep classes de Josep Maria Ferrando. «Encara ha de treballar molt. El talent s’ha de moldejar, és com l’or, que brilla molt, però si no hi ha un artesà que li doni forma, mai no tindràs una joia. Ella ha de seguir els mateixos passos que qualsevol altre estudiant de violí, la diferència és que en el seu cas l’aprenentatge és molt més ràpid», explica el seu pare, que també lamenta que, per anar bé, la nena hauria de guanyar dues coses de les que ara va molt justa: temps i tranquil·litat. Però els horaris escolars només li deixen, a tot estirar, un parell d’hores lliures cada dia, i al Conservatori només hi fa una hora a la setmana. Els seus pares són conscients que desenvolupar al màxim el talent de la seva filla demanarà molt d’esforç i treball, i en alguna ocasió han demanat a la nena si està disposada a fer-ho. «Però si li preguntem si ho vol deixar, de seguida respon que no», apunta Alfredo.

Una forma d’expressió

El seu pare explica que una de les coses que crida més l’atenció de la Jennifer és que, «quan la veus, és molt ‘nena’. Però quan puja a l’escenari i es posa a tocar es transforma completament. Al capdavall, la música és una manera de realitzar-se. Ella ara no ho entén, però ho viu així. El violí és la seva manera d’expressar-se, hi ha persones que es posen guapes, d’altres demostren que tenen molts diners, però els músics ho fem a través de la música. Al final, el que volem la seva mare i jo és que s’ho passi bé i trobi una manera d’expressar-se que la faci feliç al marge de totes les coses».

Pel que fa a la Jennifer, ella ho té molt clar. De gran es veu «viatjant i tocant el violí». No ho diu, però segur que en aquesta imatge que s’ha fet del futur, llueix un vestit preciós, com la Sophie Mutter.

Praga als seus peus

Aquest passat cap de setmana Jennifer Panebianco ha guanyat el Primer premi absolut del 4t Praga International Violin Competition “Josef Micka”, que s’ha celebrat a la capital de la República Txeca. El jurat estava format per grans figures del violí, de la talla de David Takeno, Jiri Panocha, Pavel Kudelasek i Vaclav Hudecek. La Jennifer va interpretar obres del repertori violinístic, com ‘Baal Shem’ d’Ernest Bloch o la Introducció i Tarantella de Pablo de Sarasate, una obra d’una gran complexitat tècnica. El pare de la jove violinista, Alfredo Panebianco, explica orgullós que la nena va cridar l’atenció des del primer moment, i en diverses ocasions va ser objecte d’ovacions, fins i tot quan estava fent la prova acústica, abans del concurs. A més, molts dels concursants que van concórrer amb ella al certamen ja la coneixien, bé perquè havien coincidit en altres ocasions, bé perquè havien vist alguna de les seves interpretacions a Youtube. La competició de Praga va aplegar els millors violinistes de Rússia, Ukraina, Alemanya, Àustria, Esolvènia, Azerbaidjan, l’Estat Espanyol, Itàlia i la República Xeca. Panebianco, a més de convèncer el jurat i endur-se el primer premi, també va ser reconeguda amb el premi especial ‘Via Musica ad Beatum’. «Quan vaig acabar de tocar vaig pensar que volia tornar a sortir i fer-ho almenys cinc vegades més, perquè m’ho vaig passar molt bé», assegura la Jennifer. La nena ha tornat enamorada de la ciutat fins al punt que ha començat a treballar en una composició titulada ‘Els ponts de Praga’.