Tradicional plantada del pi del primer de maig a la Febró

Fins a finals de mes, un pi presidirà la plaça major de la Febró, el petit municipi del Baix Camp. A banda de ser l'element que conforma l'escut del poble, el pi i, més concretament, la plantada 'popular' de l'1 de maig rememora un antic costum del poble.

Fa anys, quan els pins tenien molt més valor, en aquesta data, els joves solters del municipi tallaven un pi dels voltants. Ho feien de matinada i d'amagat perquè aleshores els pins sí que eren econòmicament valuosos i els propietaris dels boscos no aconseguien impedir-ho. I de matinada el diuen a coll fins al poble i el plantaven enmig de la plaça. L'endemà, juntament amb el pi, els joves deixaven flors als portals de les cases amb joves 'singles' (tot i que aleshores no en deien així, és clar). Però també els tocava rebre a aquelles noies que li havien donat 'carabasses' a algun dels joves i, enlloc, de flors, els portals s'omplien de 'cardos'...

Amb el pi que s'acabava venent -de propietari desconegut- els joves aconseguien diners per a la festa.

Aquest primer de maig, com cada any, s'ha recuperat el costum. Ja no es fa d'amagat i les flors no es deixen al portal. Tot és més festiu. Després d'un bon esmorzar, cal anar al bosc -amb el permís del propietari- i tallar un pi prou prim però també prou alt per a la celebració. Es trasllada fins a la plaça major i allí es passa una bona estona fins que s'aconsegueix l'objectiu de deixar-lo ben plantat. Un dinar popular a la sala polivalent de poble, que ha estat arranjada recentment, serveix per tancar la jornada.