El deute de l'Ajuntament de Reus superava els 200 milions d'euros a finals de 2015

Reus va tancar el 2015 amb un deute viu de gairebé 222 milions d’euros, situant-se en la setzena posició en deute de tots els municipis de l’estat. Es tracta d’uns 50 milions més que a la ciutat Tarragona. Pel que fa al deute per habitant, aquest es reparteix en més de 2.000 euros per persona. Així, se situa com la cinquena ciutat de més de cent mil habitants de l’Estat amb més deute per càpita, tal com explicava el diari econòmic Cincodias.

Tot i uns resultats tan negatius, cal destacar que ha disminuït el deute respecte al 2014, després que, en un període de tres anys, aconseguís duplicar-lo. El 2011 la capital del Baix Camp devia 136 milions d’euros i el 2014 superava els 259 milions.

Tarragona és una de les quinze ciutats de l’Estat que acumulen un deute viu més elevat per habitant. Segons les dades d’Hisenda de 2015, la ciutat compta amb un deute viu de poc més de 176 milions d’euros que, si es repartís a parts iguals entre tots els tarragonins, tocaria a deure 1.345 euros per càpita. A més, de tots els municipis d’Espanya, que són més de vuit mil, Tarragona se situa en la posició 22 en el rànquing de deute viu. Durant els últims cinc anys, no s’ha seguit una tendència en concret, sinó que ha oscil·lat constantment cada any. El 2010 es va assolir el menor deute de la ciutat, amb 160 milions d’euros i el 2012 el més alt, de 187 milions d’euros. La resta d’anys, doncs, han oscil·lat entre aquestes xifres, sense canvis significatius.

En dades provincials, Tarragona i Reus són les que més deute acumulen, seguides del Vendrell i Cambrils, a una distància considerable. A més, totes dues van aconseguir reduir-lo respecte a l’any anterior, tot i que molt lleugerament en el cas de Cambrils, que s’ha mantingut en els 28 milions de deute. Les poblacions de la costa Daurada també van millorar l’acumulació del deute del 2014. Salou és la que, al llarg dels últims cinc anys ha fet una millor tasca en aquest sentit. Des de 2010 ha reduït en 10 milions d’euros el seu deute, tot i que el 2011 n’acumulava més de 26 milions. Actualment, supera, per poc els 13 milions d’euros.

Pel que fa Torredembarra, el municipi ha aconseguit una reducció del deute de més de dos milions d’euros, una diferència que es manté estable a la de fa dos anys, entre 2013 i 2014. Altafulla, en tractar-se d’un municipi relativament petit, també té unes xifres de deute inferiors, i no deu ni un milió d’euros. El municipi va tancar 2015 amb 749.000 euros de deute viu, segons les dades d’Hisenda. A l’interior, Valls ha superat per poc els quinze milions d’euros en deute viu, pràcticament el mateix que els anys anteriors.

En total, la província de Tarragona deu més de 860 milions d’euros, que s’agrupen, majoritariament a les grans ciutats o les capitals de comarca. De mitjana, els municipis de Tarragona tenen vora quatre milions i mig d’euros de deute viu.

Tot i així, hi ha una sèrie de municipis que van tancar els comptes de 2015 amb un deute nul. En total, són una trentena de municipis que tenen un deute de zero euros. Entre ells hi destaquen algunes poblacions del Camp de Tarragona, com La Masó, Puigpelat, la Riba i, sobretot, Constantí, la localitat amb un major nombre d’habitants.

També la diputació de Tarragona està endeutada. En total deu més de 50 milions d’euros, més que la de Girona o Lleida però menys que la de Barcelona. En total, Espanya compta amb 51 diputacions, i la de Tarragona és la dissetena pel que fa al deute viu. Tot i així, són 10 milions menys de deute que el 2014.

A qui li deuen els ajuntaments?

El deute viu és un concepte que no comprèn tots els deutes que pot tenir una administració pública, sinó només aquells que estan relacionats amb les entitats financeres. Per tant, si el municipi de Tarragona va tancar el 2015 amb més de 176 milions d’euros de deute viu, es refereix, exclusivament, al deute que ha contret amb bancs i caixes d’estalvis, en qüestió de crèdits financers, valors de renda fixa i préstecs o crèdits a tercers. De fet, el deute total pot ser molt superior, si s’inclouen totes les entitats amb les quals es pot relacionar una administració local, com per exemple, el deute amb els proveïdors.