«Dins el món homosexual també hi ha homofòbia i transfòbia»

Miquel Reverte és el president de l’associació H2O, el col·lectiu gai, lesbià, bisecual i transsexual del Camp de Tarragona. Es defineix com homosexual i porta 10 anys al capadavant d’aquesta entitat. Coincidint amb el Dia Internacional contra l’homofòbia i la transfòbia, Reverte vol aclarir alguns conceptes i desmentir alguns tòpics.

—Lluiten cada dia contra l’homofòbia, però en el seu dia internacional què és el més important a reivindicar?

—El que més desitgem és que aquest dia no s’hagués de celebrar. Es commemora que al 1990 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) retirava l’homosexualitat de la seva llista de malalties. Ara bé, en un dia com aquest el que volem reivindicar és que la transsexualitat no és una malaltia, però, en canvi, si ho és la transfòbia, que és la por a les persones transsexuals. També volem reivindicar que la disfòbia no és una malaltia, sinó que és un malestar amb el teu propi cos, no et sents còmode en el teu cos.

—En els últims anys s’han començat a sentir nous conceptes com queer, no binari, etc. Com s’engloben aquests dins els marcs de la transsexualitat?

—És complicat parlar sobre la llibertat del propi cos. Des d’H2O ens estem centrant força en tots aquests conceptes, en ser qui vulguis ser. Abans et definies, dins la transsexualitat, com a home o dona i tot el que això comportava. Ara hi ha nous conceptes. El transgènere, a diferència de la personal transsexual, se sent pertanyent a un altre gènere i no amb el que ha nascut, però no té la necessitat de modificar el cos a través de la medicina per assolir-ho. I el no binari no vol definir-se en cap gènere en concret, ni com a home ni com a dona, i tenir, a la vegada, aspectes dels dos.

—Considera que la societat és cada vegada menys homofòbica?

—El món transsexual, de gais i lesbianes, etc és molt complicat d’entendre. L’homosexualitat està assumint, en més o menys mesura, perquè entra dins la normativa i la transsexualitat ja està força acceptada. Jo sóc homosexual i ara vaig al bar i no tinc cap problema, però fa vint anys això no passava. Els prejudicis s’han anat perdent en la societat. Ara bé, als llocs més rurals del Camp de Tarragona encara costa molt. Cal dir, però, que dins el món homosexual també hi ha transfòbia i homofòbia. Per exemple, en el món homosexual hi ha qui té fòbia a les persones que es considera que tenen “pluma”.

—Considera que les institucions han contribuït en aquesta millora i normalització?

—En part sí. Hi ha una llei de l’octubre del 2014 contra l’homofòbia i la transfòbia però no s’està aplicant. No està desenvolupada. Caldria anar a escoles per explicar-ho, aplicar-ho als llibres de text, estendre-ho en el món cultural o policial, etc. Cal socialitzar més a la gent i que entenguin què és aquest tot aquest món. Considero que en petites i mitjanes ciutats hi ha poca visibilització de la transsexualitat i encara hi ha reticències. No és el cas de Barcelona, per exemple.

—I concretament al Camp de Tarragona?

—La situació està molt bé, des de l’associació sempre hem fet molta visibilitat i normalització. A més, sempre hem intentat socialitzar amb altres institucions i donar a conèixer la nostra causa. En aquest sentit, el Camp de Tarragona, a excepció d’algunes zones més rurals, està força bé.