Els ampes de la ZER El Francolí convoquen una jornada d'escoles rurals a la Masó

Elpassat4 de junyla Masóva acollirla jornada d’escoles rurals'Fem escola, fem poble', organitzadales ampes de la ZER El Francolí, amb la col·laboració del Grup Interuniversitari de l’Escola Rural (GIER). LaZER ElFrancolí estàformada per les escoles Els Til·lers, de la Masó, i Rocabruna, de Picamoixons il’any vinent s’hi incorporaran la Riba i Mont-ral.

La trobada es va iniciar a Els Til·lers. Allí,Robert Vallverdú —exalumne del centre i historiador— va repassar l’evolució del centre des del moment que Eugeni d’Ors la va inaugurar el 1919. Els Til·lers és la primera de les quatre escoles que va aixecar la Mancomunitat de Catalunya.

A continuació, petits i grans van agafar forces amb les magdalenes de Mont-ral i van començar a enfilar cap a la Llar Social, acompanyats pel toc de gralla d’Espaitrad. A la plaça de la Llar Social, els infants es van abocar als espais de joc que els havien preparat, i a la sala d’actes els més grans van participar en una conferència debat.

Laura Domingo —professora de la Universitat de Vic i membre del GIER— va exposar la ponència'Potencialitats de l’escola rural'. Després de desmuntar-hi molts dels tòpics que s’associen a aquestes escoles, va reflexionar sobre les possibilitats pedagògiques que reuneixen. La Dra. Domingo en va subratllar la multigraduació (és a dir, els grups classe formats per alumnes de diferents edats).

Per acabar la ponència, va accentuar que calia defugir la idea d’un model únic d’escola rural. Va emplaçar els equips docents i les comunitats educatives a avançar en un model propi que posi l’alumne en el centre, que s’esforci a potenciar la curiositat dels infants i que es responsabilitzi a crear situacions que estimulin el desig d’aprendre.

A continuació, Francesc Xavier Grau —pare d’exalumnes de l’escola de la Masó, catedràtic universitari i rector de la URV (2006-2014)— va obrir el debat. D’una banda, va plantejar que els models pedagògics integrats, o que busquen activitats globalitzades com a via per estimular l’aprenentatge, són els més desitjables; però va preguntar com i de quina manera el sistema públic pot supervisar la qualitat de les diferents propostes educatives que apareixen dins de l’escola pública.

Al mateix temps, va convidar a analitzar la dotació pressupostària que els governs actuals destinen a garantir la qualitat de l’educació i com condiciona aquest fet la implantació de canvis pedagògics que afavoreixin l’excel·lència. Per acabar, Grau va explicar que, com a família, sempre van tenir clar que l’escola de la Masó era l’opció educativa per als seus fills, perquè, des del seu punt de vista, les escoles rurals constitueixen un marc idoni, sobretot, per a les etapes formatives inicials dels infants.

Després, Teresa Franch —tècnica territorial de la FAPAC al Camp de Tarragona i el Priorat— va exposar la importància que les famílies participin en les escoles com a mesura per garantir la qualitat i la inclusió en els centres educatius. Franch va remarcar que, en el marc d’una escola rural, on l’entorn és molt més proper, és important que existeixin canals de participació de qualitat perquè les famílies puguin retroalimentar l’escola i la comunitat on aquesta s’inscriu.

A continuació, Núria Gavarró —directora de la ZER El Francolí— va localitzar el debat explicant com està formada actualment la ZER i quines implicacions quotidianes tenien algunes de les qüestions debatudes.

A quarts de dues, l’intercanvi d’opinions i l’espai de trobada es va traslladar a l’exterior del local, on un concert vermut, animat per Xavi Picarols, va tancar la jornada.