Connexió o desconnexió a les aules?

La presència de telèfons mòbils a les aules és un fet indiscutible. Actualment és pràcticament impossible imaginar els alumnes d’ESO sense un smartphone a les seves mans. L’ús de la tecnologia mòbil ens condueix a l’actual debat: es pot utilitzar el mòbil per un ús pedagògic i per tant un ús responsable de les noves tecnologies o pel contrari s’ha de produir una desconnexió total a l’aula? Com es regula l’ús d’un aparell tecnològic que pot afavorir l’àmbit educatiu però també pot ser molt perillós si se’n fa un mal ús?

És cert és que els alumnes més petits d’avui en dia tenen una gran atracció cap els aparells mòbils i les xarxes socials. Els alumnes prefereixen mirar el mòbil que escoltar l’explicació del professor.

El Consell Escolar de Catalunya, en el seu informe de 2015, recull que «l’amplíssima i ràpida incorporació de les tecnologies mòbils en tots els àmbits d’activitat personal, social i econòmica obliga a redefinir sistemes i procediments, a repensar estratègies i models de treball i d’activitat i, fins i tot, a crear nous codis de conducta i de relació. L’educació no és en absolut aliena a aquest fet».

A més, afegeix que «la necessitat de compatibilitzar la utilització de les tecnologies mòbils amb el bon ús d’aquests dispositius dins dels centres educatius de manera que se n’aprofiti al màxim el potencial i que la convivència surti enfortida».

La comunitat escolar es troba dividida entre els que defensen que el mòbil té un ús pedagògic que ofereix la possibilitat de completar la informació del professor i per tant, s’ha d’utilitzar com una eina educativa més, i els que diuen que el mòbil no pot entrar a les escoles perquè es pot utilitzar per ridiculitzar els companys i professors a través de fotografies o vídeos que es comparteixin a les xarxes socials, també per produir continues interrupcions a les classes amb trucades o missatges, utilitzar-lo per copiar als exàmens, etc.

A Catalunya, la Conselleria d’Ensenyament descarta una regulació conjunta per totes les escoles i deixa a mans de cada centre la decisió. Això si, recomanen un «ús responsable» dels aparells, amb unes normes bàsiques de convivència que permetin aprofitar el potencial dels mòbils per evitar que perjudiquin l’ambient de les classes.

Els instituts de Secundaria, Batxillerat o Cicles Formatius de Grau Mig de Tarragona, davant d’aquesta situació es plantegen un model general de prohibició d’aquests aparells en l’àmbit educatiu però amb la possibilitat d’utilitzar el mòbil amb el permís del professor per fer-ne un ús pedagògic. El cap d’estudis de l’institut Comte de Rius, Josep Maria Soler, explica que «el que més costa es que els alumnes més joves agafin l’hàbit de no treure el mòbil a les aules». A més, els quatre centres coincideixen en aplicar una sanció disciplinaria per l’ús no pedagògic del mòbil a l’aula. Els instituts Comte de Rius, Francesc Vidal i Cal·lipolis de Tarragona, però no contemplen l’opció de requisar el mòbil com un càstig, ja que, segons explica Soler «hem vist que si requisem els mòbils els alumnes es posen molt nerviosos». Des de l’institut Domenech i Muntaner de Reus opten per requisar el mòbil al despatx del cap d’estudis i amb la condició de que els pares de l’alumne hagin d’anar a buscar-lo. La coordinadora pedagògica del centre, Montse Calatayud, explica que «hem observat que els pares venen molt ràpid a buscar els mòbils». Una altre opció és la de l’institut Francesc Vidal, que opten per fer depositar els aparells en bosses o caixes al començament de l’aula.

Connexió o desconnexió a les aules?

El paradigma està canviant, el procés d’alfabetització digital implica una incorporació de les noves tecnologies a les actuals estratègies pedagògiques. Com a conseqüència, s’han produït canvis en la dinàmica de l’interior de la classe i el rol del professor. Davant d’aquesta situació, el debat entre el professorat segueix més viu que mai: introduir el mòbil a l’aula motivaria a l’alumne i contribuiria a fer-ne un ús pedagògic per treure’n tots els beneficis o per el contrari, distreu a l’alumne i és una eina impossible de controlar?

Exemple d’incorporació

L’Institut d’Educació Secundària Salvador Vilaseca de Reus va engegar l’any 2015 el projecte«a l'institut, mobilitza’t» que vol la integració de les tecnologies mòbils en un centre educatiu d'educació secundària. Buscafomentar el bon ús del mòbil a les aules a través de diverses activitats. El projecte aprofita algunes assignatures per utilitzar el mòbil com una eina d’estudi per afavorir el procés d’aprenentatge a través de les noves tecnologies. El mòbil permet veure els continguts de la pissarra elèctrica. A més, l’ús del mòbil a l’institut és com un semàfor.Hi haurà 3 tipus de zones:la zona verda permet l’accés lliure, la groga permet un ús limitat a criteri del professor i la vermella en prohibeix el seu ús.

A més, s'ha dut a terme altres actes com la creació d'activitats de Servei Comunitari relacionades amb el mòbil, en les qualsels alumnes de l'institutajuden a la gent gran d'uncasalen un taller de mòbils. Aquesta activitat fomentael treball solidari, la comunicació i el treball cooperatiui un intercanvi generacional.