Medi Ambient
Es troba a Ulldemolins una planta endèmica de Catalunya en perill d'extinció
En tot el món, l'esperó de Bolós només es troba al Priorat, a la Noguera i al Bages
Es troba a Ulldemolins una planta endèmica de Catalunya en perill d'extinció
Una nova població d’esperó de Bolòs (Delphinium bolosii), una planta endèmica de Catalunya i en perill d'extinció, ha estat trobada a la població d'Ulldemolins, alPriorat.
S'han localitzatal voltant de 667 individus reproductorsd'aquestaplanta propd’una altra població documentada anteriorment per l’equip de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona en el mateix terme municipal. Es tractariad’una de les poblacions més grans d’aquesta espècie, segurament la segona més nombrosa del món.Les altres plantacionsd'esperó del Bolós de les quals es té constància a Catalunya ésaprop d’Artesa de Segre, a la Noguera, i a Sant Llorenç del Munt, al Bages.
Al municipi del Priorat ja es tenia constància d'una altra comunitat de la planta, i d'aquesta segonase'n va començar a sospitar a través de converses informals entre un tècnic del parc natural i un pastor del poble. Finalment, la troballa s'haproduït a través de les prospeccions de camp de tècnics del Parc Natural de Montsant i del Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals, del Departament de Territori i Sostenibilitat; i membres del Cos d’Agents Rurals i de Forestal Catalana.
El Departament de Territori i Sostenibilitat està recollint llavors d’aquesta planta per incorporar-les en un banc de germoplasma i poder conservar un reservori d’aquesta població ex situ.
L'espècie
L'esperó de Bolós és una planta herbàcia, perenne, rizomatosa, que pot assolir fins a més d’un metre i mig d’alçada, i formadora de rosetes. Pot arribar a fer fins a quaranta flors blau-violades, esperonades, entre 22 i 26 mil·límetres, que fan tres fol·licles amb llavors petites i negres. Viu en terrasses calcàries al peu de cingles o en fons de barrancs, entre els 300 i els 600 metres.
Aquesta ranunculàcia, per causa de la seva raresa, està protegida legalment a través del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008) amb el màxim grau, és a dir, en perill d’extinció. També té el mateix grau al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades (Reial Decret 139/2011).