El Suprem també ratifica la sentència de 30 anys a Ramon Laso pel doble homicidi als Pallaresos

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 30 anys de presó que va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), després del veredicte d'un jurat popular, a Ramón Laso per matar a la seva dona, Julia Lamas i al seu cunyat, Maurici Font, als Pallaresos (Tarragona) l'any 2009 per ser, segons l'acusat, un impediment per mantenir una relació sentimental amb la germana de la parella.

En primera instància, l'Audiència de Tarragona va condemnar, l'octubre del 2014, a Ramon Laso a 30 anys de presó pel doble homicidi de la seva parella i el cunyat l'any 2009, amb els agreujants de parentiu i de reincidència, ja que l'acusat ja havia estat condemnat a 57 anys de presó per la mort de la seva primera dona i el seu fill. Posteriorment el TSJC va resoldre contra el recurs d'apel·lació presentat per la defensa de Laso. La sentència, dictada després del veredicte de culpabilitat emès pel jurat popular, fixava també una indemnització de 700.000 euros per als familiars de les víctimes. La magistrada justificava aleshores que, malgrat que els cossos de les víctimes no han aparegut, el tribunal va arribar a una conclusió «lògica» sense l'existència de «dubtes» sobre la possibilitat que les víctimes continuessin amb vida, tal com sostenia l'acusat.

En la sentència, la magistrada de la Secció Segona de l'Audiència de Tarragona va atendre les demandes de la fiscalia i l'acusació particular d'imposar a l'acusat la pena màxima de 15 anys de presó per cada homicidi. Així mateix, va desestimar la petició de la defensa de rebaixar la pena adduint que s'havien produït dilacions indegudes en el cas. En aquest sentit, la jutgessa sostenia que el mateix acusat havia contribuït a dilatar el cas amb la seva conducta, creant «confusió» sobre la pervivència de les víctimes.

La condemna sostenia que la versió de l'acusat quedava «fora dels cànons de la mínima racionalitat i sentit comú, ja que deixa sense explicació alguns dels indicis que es troben plenament acreditats». Ramon Laso va mantenir durant el judici que la seva dona Julia Lamas i el seu cunyat Maurici Font havien fugit junts tips de les infidelitats, per la relació sentimental amb encontres sexuals que ell mateix va mantenir durant tres anys amb la seva cunyada, Mercedes Lamas (germana, i dona, de les víctimes).

La magistrada afirmava que el jurat ha arribat a una conclusió «lògica», sense l'existència de «dubtes que els haguessin fet decantar-se per l'aplicació de l''indubio pro reo', que l'acusat va posar fi a les seves vides». La jutgessa afirmava que els membres del tribunal popular van disposar d'una àmplia i rica varietat de proves durant la vista oral. A més, recordava que és possible condemnar algú per un delicte d'homicidi sense que hagin aparegut els cossos del delicte.

En la sentència, la magistrada també justificava la seva decisió pel «patiment» dels familiars arran l'ocultació dels cadàvers i les actuacions posteriors de l'acusat «tendents a obtenir profit econòmic o material de les morts, intentant ocupar el lloc de treball de Julia, obtenir la titularitat del vehicle i l'import mensual de la pensió d'incapacitat de Maurici», així com actuacions tendents a «fer creure que estaven vives», com ara les trucades en què Laso es va fer passar pel seu cunyat Maurici.