Enamorat d'una planta en perill

La història de l’enamorament del Josep Vallès, un veí de Mont-roig del Camp, pel Drago, una planta en «perill d’extinció» (segons assegura el propietari) i catalogada com a espècie protegida a Canàries des del 2010, ve de molt lluny. Concretament de 1973, quan l’home es va desplaçar a Tenerife per veure jugar al Nàstic. «El primer cop que vaig veure aquesta planta em va impressionar. Aquell Drago era un monstre enorme», apuntava. Va ser tal la fascinació que va decidir agafar un grapat de llavors, per tal de plantar-les al jardí de casa seva al tornar. Vint-i-vuitanys després, el seu Drago no és un vegetal qualsevol. Vallès es dedica a mostar-lo, organitza fins i tot visites guiades per a un màxim de 6 persones al dia. No més, perquè tem la contaminació. «Pels llocs on passen molts vehicles la planta no creix», indicava. L’altre element que li fa por és el clima, ja que el temps del mediterrani varia del canari. «El problema ve si estem molts dies amb temperatures negatives i no arribem als 10 graus. En aquest cas, agafo el foc que tinc i el poso a terra, al costat del Drago, amb el fum es calenta l’aire fred», deia.

Per si no fos suficient, Vallès mima la planta i els seus esqueixos contínuament. «Me la miro tres cops al dia», admetia. Ha arribat al punt que fins i tot pensa analitzar la crosta d’una petita ferida provocada segurament per un animal, per comprovar de què està feta i poder desxifrar el misteri de la seva robustesa. L’home assegura que el Drago és intel·ligent. I sap guanyar-se el seu propi territori. «Quan he plantat d’altres arbres al costat el mateix Drago els sap apartar, necessita molt d’espai i li molesten», assegurava.

En aquests 28 anys, Vallès ha viscut tres moments molt especials amb la floració. I és que aquesta planta només realitza aquest procés cada «8 o 10 anys». És el moment on les flors deixen anar les llavors i pot ampliar el nombre d’integrants de Drago al seu jardí (tot i que la gran majoria no arriben a créixer).

Molts són els visitants que li demanen un petit esqueix per poder reproduir la colossal planta que Vallès té, però ell assegura que no en dóna a qualsevol, «Estudio molt bé. Ja es veu a qui realment li agraden les plantes i la natura».