Els pagesos alerten de la incipient plaga de cotorres a conreus d'interior

La cotorra, una au considerada espècie «exòtica invasora», ha començat a reproduir-se i a establir-se a les poblacions d’interior del Camp de Tarragona. Els pagesos alerten de la seva proliferació des de fa un any i mig als camps de conreu, especialment d’avellanes i d’ametlles, fruits que es mengen quan encara són verds i tous. Els pagesos temen que, si no es posa control sobre la població d’aquesta au, aviat es convertirà en una plaga que posarà en perill els cultius i algunes espècies autòctones.

Constantí, el Morell, la Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp, la Riera de Gaià o Rodonyà, són només algunes de les localitats allunyades del litoral on els agricultors han començat a veure amb preocupació la presència de nombrosos grups d’aquests ocells verds. La seva presència ja és habitual en alguns municipis costaners. Un dels casos més evidents és el de Cambrils, on han ocupat les palmeres amb grans nius i el seu càntic estrident és habitual al passeig marítim.«Des de fa un any i mig se senten més pels camps de conreu. Abans veies alguna, però ja les sentim cantar. S’han vist a diverses poblacions en petits grups i fan malbé els ametllers i els avellaners. Trenquen els brots i es mengen les avellanes i les ametlles quan encara són toves. Sempre van en grup. Es poden veure set o vuit juntes i després trobem les closques que deixen al terra», afirma Rafael Español, coordinador comarcal del sindicat Unió de Pagesos al Tarragonès.

Quan les closques de l’avellana i l’ametlla s’endureixen, els pagesos han de bregar amb els tudons, un tipus de colom, el més gran que habita a la península Ibèrica. «Entre les cotorres i els tudons, ja no sabem què fer. Els que tenen arbres fruiters es veuen obligats a instal·lar canons d’aire per espantar-los. Són capaços de menjar-se tot un cirerer en una nit quan la fruita comença a madurar», raona Español.

El tudó és un vell conegut pels pagesos. Però, aquests alerten del gran desconeixement sobre l’impacte que pot tenir la cotorra argentina que, fins ara, acostumava a habitar en espais urbans. «No hi ha cap bèstia que li faci mal. No té depredadors a la zona. Com qualsevol espècie invasora, poden acabar desplaçant les autòctones. Fa tres anys que diem que el tudó és una plaga. Hi ha plaga de conills, també de porcs senglars i, aviat, haurem d’afegir les cotorres», augura Español.

Pot esdevenir plaga?

Els temors dels pagesos no són infundats, la seva forma de vida i de reproduir-se han fet que aquesta espècie, originària de zones temperades i subtropicals de Sud-amèrica, s’hagi adaptat al clima tarragoní. SEO/Birdlife ja ha alertat repetidament que la cotorra argentina té un efecte negatiu sobre la resta de la flora i la fauna. Afecten els nius d’altres espècies i arriben a assecar els arbres, ja que consumeixen els brots.

Tot i que és considerada espècie invasora pel Govern espanyol (Reial Decret 630 del 2013), cap administració ha fet res per frenar la seva expansió. Les xifres que va llençar el cens aproximat de cotorres argentines realitzat per SEO/BirdLife l’any passat no poden ser menystingudes.

Catalunya és la comunitat autònoma amb un major nombre d’exemplars a tot l’Estat espanyol, segons el cens de SEO/BirdLife. L’any passat es van detectar 2.314 nius, el que suposa un mínim de 5.951 exemplars i un màxim de 6.730. La població més gran de cotorres argentines viu a la província de Barcelona. Tarragona li va al darrere. A la demarcació de Tarragona es van identificar 112 nius durant el 2015, és a dir, un mínim de 283 ocells i un màxim de 320 que campen en llibertat. Al conjunt d’Espanya hi ha 20.000 exemplars censats, però podrien ser més.

Com a la resta de l’Estat, la cotorra argentina va començar a establir-se a la província de Tarragona a través dels alliberaments individuals com a mascotes. Són ocells bulliciosos i poden suposar una molèstia en un ambient domèstic. Els alliberaments individuals les ha fet multiplicar-se en pocs anys i adaptar-se al medi.Són ocells molt gregaris i sedentaris –no fan migracions– i es troben còmodes en ambients urbans. Construeixen nius comunitaris que esdevenen complexes estructures de petites branques. Ponen entre cinc i vuit ous per niu i tenen una incubació que dura uns 26 dies. Els ous s’adapten a qualsevol tipus de climes temperats o tropicals i la seva reproducció és molt ràpida.