Creixen el nombre de denúncies per desaparicions a la província en 6 anys

A la província de Tarragona es van registrar entre el 2010 i el 31 d’octubre de 2015, 1.957 denúncies per desaparicions de persones. D’aquestes, 393, es van produir l’any passat. Són xifres oficials del Departament d’Interior.

La tendència en el nombre de denúncies és ascendent: de les 238 i les 219 denúncies del 2010 i el 2011 respectivament, es passa a les 409 i les 393 del 2014 i el 2015. Tenint en compte que les xifres de l’últim any manquen dels dos últims mesos, el nombre de denúncies el 2015 podria rondar un nombre similar al 2014, o fins i tot supera-lo.

D’aquestes, una gran part s’acaben resolent o retirant en qüestió d’hores sense més problemàtica, però els Mossos adverteixen que tant sí com no, és fonamental no esperar per avisar-los si es té una sospita de desaparació. «No t’has d’esperar, és un error molt comú. Nosaltres en fem pedagogia, les primeres hores són essencials. Si tens indicis i estàs segur, posa la denúncia, és millor posar-la i després, si cal, ja la retiraràs», deien des del cos.

Quan els agents de qualsevol comissaria catalana –de les Unitats d’Investigació del territori– tenen sospites que una desaparició podria emmarcar-se dins de l’àmbit criminal, passen el cas a la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra. Es tracta, adverteixen, d’una part mínima del global de denúncies per desaparició. De fet, els sis agents que conformen aquesta unitat només poden atendre una mitja de dos a quatre casos l’any, ja que de les investigacions de les quals se’n fan càrrec requereixen d’entre tres mesos i un any de feina.

Sexe, diners i control sobre la persona, són les casuístiques més comunes amb les que es troben els agents en les desaparicions d’àmbit criminal, segons explica a Diari Més el caporal de la unitat, Santi López. El primer que fan els agents és obrir una doble via d’investigació. Per una banda, sobre la vida de la persona desapareguda, «buscar què motiva aquella manca d’activitat social, laboral i econòmica, si es deu a un atemptat contra la seva vida, o a una retenció il·legal», apuntava López. A banda, s’inicia la recerca del possible responsable, amb una especial cura de l’entorn més proper, que és d’on habitualment sorgeixen els conflictes, «és un tant per cent altíssim», remarcava l’agent.

L’home del sac no existeix

Precisament, des de la Unitat Central de Persones Desaparegudes es vol remarcar que el típicament conegut com home del sac, no existeix com a tal, i que «no és una realitat» que se segrestin nens i nenes petits, tal com habitualment es diu, per extreure’ls els òrgans o traficar amb ells. «D’allò que ha passat al que arriba a la gent, tot es desvirtua completament», apuntava l’agent. «De les 17.000 denúncies de persones desaparegudes a Catalunya –concretament 17.380 entre 2010 i 2015–, es van produir zero casos d’aquesta tipologia. Cap cas», afegia taxatiu López.

Un nou sistema d’alerta

De tota manera, per tal de ser més efectius quan es presenti una desaparició sospitosa d’un menor, la unitat, pertanyent a la Comissaria General d’Investigació Criminal –situada a Sabadell–, està treballant en el desenvolupament del SADAR, un sistema d’alerta en casos de desaparicions d’alt risc. «Està basat en la difusió d’informació a la ciutadania per alertar i recollir informació en situacions de desaparicions d’alt risc, especialment en els casos de desaparicions de menors d’edat», apuntava el conseller d’Interior Jordi Jané, en una resposta formulada a una pregunta per escrit del diputat Carles Castillo, al Parlament. Tot i que el camí per a la seva implementació definitiva encara és llarg, «poden passar anys fins que el veiem funcionar», apuntava López. Com tot, les retallades del Govern han endarrerit el procés. Però una vegada es posi en marxa, en un temps rècord, es podrà fer una difusió màxima de la imatge o els trets físics d’una persona, «s’enviarà informació a través dels panells de les autovies, dels mitjans de comunicació... Però no llençarem alertes de forma contínua, serà només en casos destacats», explicava l’agent.

A més a més, preparen un mètode d’instrucció virtual per tal de facilitar, tant als investigadors com a la Fiscalia, davant el jurat popular, il·lustrar els indicis i plasmar les tesis de l’acusació de manera molt més eficient, en pro del procediment.

L’èxit d’una unitat innovadora

La Unitat de Persones Desaparegudes, operativa des del 2010, ha aconseguit, en el seu curt període de vida, quelcom inèdit a l’Estat, i amb un cas de la província de Tarragona: les seves investigacions de les desaparicions de Júlia Lamas i Maurici Font van acabar amb una condemna de presó de 30 anys per l’homicidi d’aquests dos veïns dels Pallaresos, a les mans de Ramón Laso. L’home es va desfer de la seva parella sentimental i del seu cunyat en voler començar una relació sentimental amb Mercedes Lamas, la seva cunyada. Tot això en un crim gairebé perfecte: no es van poder trobar els dos cadàvers, ni cap mena de resta biològica, ni armes, i no hi va haver cap confessió. Però els agents van recopilar, en 11 mesos, tota una sèrie d’indicis no físics, que van acabar conformant la prova indiciaria.