Els metges denuncien un estiu de col·lapse a les urgències de tota la regió

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) descarrega tota la seva artilleria pesant contra el Departament de Salut i les diferents empreses sanitàries proveïdores del territori. «Aquest estiu els facultatius estan exercint en unes condicions que perjudiquen la salut dels ciutadans i dels metges. A conseqüència de la càrrega assistencial per l’augment poblacional i de patologies estacionals, aquesta corporació denuncia que el sistema sanitari s’està veient afectat en tots els àmbits», s’assegurava ahir en un comunicat.

El president del COMT, Fernando Vizcarro, denuncia especialment la situació que s’està vivint en diversos Centres d’Atenció Primària de les zones costaneres, com ara Calafell, Torredembarra o Cambrils, «els metges tenen un llistat de pacients durant els mesos de juliol i agost que es multiplica per quatre. Habitualment, a l’hivern dins el seu horari de visites, disposen de forats per tal d’atendre serveis d’atenció espontània –d’urgència– però, en aquest moment, no en tenen, perquè fins i tot han de cobrir els pacients de les consultes del company quan marxa de vacances. Abans posaven substituts», apuntava.

Amb tot, segons el Departament de Salut, a la regió sanitària del Camp de Tarragona es van incorporar des de l’1 de juliol 31 metges, 25 professionals d’infermeria i 23 auxiliars administratius, que es concentren als centres de Coma-ruga, la Pineda, Calafell, Gimbernat, l’Hospitalet, Miami Platja, Salou i Torredembarra. A Terres de l’Ebre es van incorporar 7 metges, 7 professionals d’infermeria i 7 auxiliars administratius.

Però, segons el COMT, entre tot el personal del mateix CAP es cobreixen els serveis d’urgències, també anomenats d’Atenció Continuada, però el col·lapse de les seves consultes impossibilita que els professionals puguin dedicar més hores al servei sense cita prèvia. A banda, l’allau de turistes i ciutadans d’altres zones, que no tenen adscrit un metge en aquell centre, fa que alguns ciutadans de la mateixa localitat, davant d’una visita urgent, hagin de fer, fins i tot, hores de cua per ser atesos. Tot això que denuncia el COMT es materialitza, dia rere dia al CAP de Calafell que, tot i aplicar reforços en la plantilla, s’ha vist desbordat pràcticament tot l’agost alguns usuaris han arribat a esperar fins a dues hores per a poder ser visitats per un metge.

L’atenció primària a l’àmbit rural que el Servei Català de Salut està oferint aquest estiu no és massa millor, Vizcarro apunta que molts ciutadans passen les seves vacances en zones rurals i que creixen els usuaris dels petits consultoris però, en canvi, no hi ha gairebé reforços per tal de disminuir la pressió assistencial. Això acaba produint segons el COMT, «una sobrecàrrega pel metge, que complica el desenvolupament de la seva tasca professional i comporta un augment del risc que es vegi afectada la seva salut personal», a més a més, «el facultatiu es troba davant d’un dilema: sap perfectament que davant un malalt concret cal ingrés a hospital o al centre sociosanitari però, atenent als recursos disponibles, això no és possible», denunciava.

I és que la situació en l’àmbit hospitalari i sociosanitari també és crítica, «s’ha fet palès el descens de recursos mitjançant el tancament de llits i quiròfans, que provoca que segueixin creixent les llistes d’espera», diu el COMT. Precisament, aquesta saturació dels hospitals i Centres d’Atenció Primària fa que els pacients acabin saturant de retruc, els serveis d’Urgències, «els metges sovint han de tractar patologies que no els hi corresponen». Per acabar-ho d’adobar, el COMT tampoc està satisfet, com ja ha denunciat en diverses ocasions, amb el nou model sanitari, que prioritza a l’hora d’atendre a pacients crítics els Vehicles d’Intervenció Ràpida –VIR– per sobre de les UVI mòbils –SVA–, «és insuficient per atendre les urgències de les nostres comarques».

Per tot plegat, el COMT reclama «una vegada més» que el Departament de Salut, comandat pel republicà Toni Comín, elabori un pla de recursos específic per a cada nivell assistencial «adaptant-se a les necessitats del territori». També demana «que es reinverteixi en les comarques tarragonines i es resolgui el greuge pressupostari respecte a la resta de demarcacions». I és que Tarragona és la província que més damnificada en surt de les retallades a sanitat. «És una cosa que no entenem, per què aquí? Però és que en el seu moment no ens van renovar els equips i no van adaptar els nostres hospitals a les noves tecnologies. Estructuralment, els hospitals també s’estan fent vells. Al Joan XXIII hi ha algunes parts que es troben en una situació ruïnosa», comentava Vizcarro.

Metges amb contractes brossa

Alguns dels professionals estan en situació precària, segons denúncia Vizcarro, «reclamem sous dignes, llocs de treball adequats i poder desenvolupar una estabilitat contractual. Som una de les professions on hi ha més contractes brossa, total per estalviar-se quatre duros en la Seguretat Social». De fet, molts professionals tarragonins opten per provar sort a l’estranger, «des de 2012 les sol·licituds de certificats d’idoneïtat professional per marxar han augmentat un 29,5% a les nostres comarques», apuntava el COMT.