Un any de presó per l'excarter que es va endur a casa més de 500 cartes

L’extreballador de Correus de l’oficina de Coma-ruga, al Vendrell,que es va endur a casa més de 500 cartes sense repartir ha acceptat una pena d’un any de presó, una multa de prop de 1.200 euros i quatre anys d’inhabilitació pels delictes d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets. Dilluns passat, la fiscalia, la defensa i l’advocat de l’Estat -que exercia d’acusació particular- van arribar a un acord de conformitat que ha evitat la celebració del judici a l’Audiència de Tarragona amb jurat popular. A més, també van acordar la suspensió de la pena privativa de llibertat amb la condició que Alfonso D.A., que actualment té 67 anys i està jubilat, no torni a delinquir en un període de dos anys. Segons la sentència, l’home també haurà d’assumir els costos del procediment.

Els fets es remunten al juliol del 2009, quan personal del jutjat que estava executant el desnonament del carter, que vivia al mateix bloc de pisos on s'ubiacava l'oficina on treballava, va descobrir a l’interior del seu domicili un total de 541 cartes sense repartir -138 de les quals obertes-. L’home va accedir al contingut de les cartes sense el permís previ dels seus destinataris i que contenien factures, extractes bancaris i currículums vitae, entre d’altres. Gran part de la correspondència intervinguda estava datada entre el 10 de novembre de 2006 i el 20 de maig de 2009, i totes elles amb diverses adreces de Coma-ruga, tant de la zona de repartiment del carter com d’altres seccions. A més, es van localitzar avisos certificats d'arribada que el propi acusat havia omplert manualment amb la seva lletra, així com diversos productes.

Després d’aquests fets, Correus va acomiadar el treballador i, al seu torn, aquest va presentar una demanda contra l’empresa. L’home treballava a Correus des de l’any 2005 i, en la seva declaració davant del jutjat d’instrucció, va afirmar que desconeixia que al seu domicili hi tenia sacs amb correspondència i que ignorava com hi havien pogut arribat. En les al·legacions que va presentar en la demanda contra l’empresa, però, l’acusat va admetre que, aprofitant la proximitat del seu domicili amb l'oficina, habitualment la correspondència que no podia entregar la deixava a casa i la retornava l’endemà. Segons la seva versió, això ho feia perquè quan acabava el repartiment l’oficina ja havia tancat.