«El públic s'ha anat filtrant amb el temps»

Aquest dissabte, a l'OrfeóCanongípresenta a Beth Rodergas en concert, acompanyada de la seva banda habitual en format quartet. Beth presenta un segon disc i concert que aprofundeix les línies encetades en el primer. El títol Família remet al dolç moment vital de la cantant que ha estat mare per segon cop. Ella mateixa va compondre la meitat dels temes, mentre que la resta són d’altres autors. La formació musical està integrada per Beth Rodergas a la veu, Pablo Garrido a la guitarra, Miquel Sospedra al baix i Xavi Molero a la bateria.

—El de la Canonja serà un concert íntim?

—La veritat, serà força especial. Fa molt de temps que no ofereixo un concert. Tinc una criatura de tres mesos i mig i, abans de quedar embarassada, vaig fer algun a duo, però no amb la banda. Aquesta vegada, però, no vinc amb tota la banda, sinó amb tres dels músics, tot i així no serà tan acústic. Per tot plegat serà com un retrobament amb els músics, ja que fa pràcticament un any que no toco a cap concert. D’altra banda, cal pensar que he estat fent molt de teatre. Sempre combino música i teatre. Després d’editar Família vaig treballar al musical Flor de Nit, també a Pels pèls, amb les corresponents gires...

—Li agrada tocar a sales petites?

—M’agraden els concerts a recintes petits, tant com a cantant com a espectadora. Tens a l’artista més a prop i, com a cantant, és més còmode, especialment a sales amb un aforament de dues-centes o tres-centes persones. D’altra banda, són un tipus de sala que s’adeqüen molt al meu darrer treball, Família, que es força tranquil.

—Família va néixer fa dos anys, té en perspectiva un nou disc?

—La maternitat no m’ha tingut aturada ni sis mesos, però el teatre m’ha tret temps. Dilluns començo a assajar una nova obra, Geronimo Stilton, així que estaré molt ocupada amb el musical. Compondre cançons requereix una inspiració –que et pot arribar en qualsevol moment–, però, ara tinc dos peques i vaig una mica a tope, tot i que tinc ganes.

—El teatre s’ha convertit així amb la forma de guanyar-se la vida o també ho és la música?

—Ho vaig combinant. Però els músics, amb el que ingressem, és amb els concerts, no pas amb els discos. Vaig fent concerts, però tinc ganes de treure un nou disc. Quan treus nou material, la maquinària es posa novament en marxa sola. S’engega la promoció i tens més possibilitats de contractar concerts.

—Han passat 14 anys d’ençà que va participar en el programa Operación Triunfo. Ha canviat el seu públic o és el mateix?

—El públic ha canviat, però el cert és que encara hi ha gent que em segueix d’aquella època i això fa molta il·lusió. La veritat és que, amb el temps, el públic s’ha anat filtrant. El públic de què gaudíem amb Operación Triunfo era una gran massa de gent que venia als concerts sense filtre, era un fenomen fan. He aconseguit que les persones que venen als meus concerts ho facin perquè els agrada el meu treball, no pas per altres motius. No dic que no m’agradaria omplir el Sant Jordi, però tinc un públic més reduït i més acurat. D’altra banda, hi ha gent molt jove que han estat pares, que posen la meva música als seus fills i que no t’han conegut pel programa.

—Hi va haver algun moment en què va veure la fama com un problema, quelcom que no podria aguantar?

—Sí, va haver algun moment que vaig pensar que no ho aguantaria. Sóc una persona normal i m’agrada anar pel carrer al meu poble, amb els meus amics, i fer vida també normal. Vam gaudir de la popularitat d’un dia a l’altre i feia una mica de vertigen. Però, em presentaria al càsting una vegada i una altra. Aquell programa em va canviar la vida.

—Què ha après amb el pas de tota aquesta experiència?

—Pot sonar a tòpic, però potser he après que no t’has de creure al qui et diu que ets el millor, però tampoc a qui diu que ets el pitjor. El més important és tenir gent de la teva confiança, que et faci tocar de peus a terra.

Les entrades es poden adquirir a la web de codetickets o bé al Castell de Masricart en l’horari habitual d’obertura al públic. El mateix dia, també es podran adquirir a l’Orfeó Canongí.