Una vintena de tarragonins es troben en un procés de canvi de gènere real

Una vintena de persones de la demarcació de Tarragona es troben, actualment, en un procés de canvi de gènere real. Així ho recullen dos dels col·lectius que treballen per la normalització de la diversitat sexual, l’entitat H2O i Chrysallis, –l’Associació de Famílies de Menors Transsexuals–. Segons aquests col·lectius, cada vegada són més els menors que decideixen fer aquest procés (transició), tot i que no hi ha dades ni estadístiques concretes, «perquè encara és un tema molt tabú entre la societat i, sovint, es tapa», explica Claudia Viñals, tècnica de salut d’H2O.

La idea que ambdues entitats volen expressar és que «la identitat sexual depèn del sentiment íntim de cada persona i no dels cromosomes o de la configuració dels òrgans reproductors», explica David Tello, president de Crysallis, que afegeix que «l’única cosa que diferencia ser home de ser dona són els genitals, quan no és així». Per altra banda, Tello reconeix que existeix un cert desconeixement del tema per part de la societat i que, «culturalment, segons la societat, els genitals marquen el comportament».

Des de l’any 2012, H2O ha fet l’acompanyament a onze persones –adults i menors– en aquest procés. «Els pediatres i els metges no tenen gaire informació sobre el tema, llavors ens deriven els casos», explica Viñals. El següent pas és conèixer la realitat de cada persona: saber si té el suport de la seva família, si ja ho ha explicat al seu entorb, etc. «Després, si ho necessiten, els hi expliquem on han de dirigir-se per començar a fer l’hormonació», explica Viñals. Actualment, a Catalunya només hi ha dos centres on es poden portar a terme processos d’hormonació, com són l’Hospital Clínic i l’el Centre d’Atenció Primària Manso, els dos de Barcelona.

Per altra banda, des d’H2O es vol deixar clar que aquest procés és molt variable depenent dels casos, ja que «potser alguna persona en té suficient en canviar la seva manera de vestir o tallar-se el cabell, en canvi hi ha casos que necessiten l’operació de genitals per sentir-se el que són. Cadascú para el procés on vol», explica Claudia Viñals.

Garantir els drets

Per la seva banda, l’associació Crysallis, que es dedica a informar i assessorar els pares, que tenen «fills amb vulva i filles amb penis» sobre quins són els passos que han de seguir, lluiten dia rere dia per defensar els drets d’aquests menors. «Un nen transsexual no neix en un cos equivocat, forma part de la diversitat», explica David Tello, president de Crysallis Catalunya. Des de l’associació es rebutja tractar com una malaltia la situació. «Els nostres fills no necessiten anar al psiquiatre, no necessiten ajuda», explica Tello. Pel que fa a l’àmbit legal, l’entitat reivindica una llei que parli dels menors transsexuals, «ja que l’actual és anticonstitucional». En l’àmbit de l’educació, Crysallis reconeix que s’ha avançat molt, tot i que fins fa poc, la mateixa entitat s’encarregava d’entregar un protocol, que contempla temes com que el professor es dirigeixi a l’alumne amb el nom que s’identifica, facilitar l’accés als lavabos i vestuaris que corresponguin i evitar la realització d’activitats diferenciades per sexes.

«Quan ens vam adonar que el nostre fill tenia vulva, tot va canviar»

«Ens van dir que havíem tingut una nena, però ningú ens va dir que podia ser un nen». Aquesta és la història de l’Elena i del David, que comença fa nou anys, quan van tenir un fill, en Dani. En Dani va néixer amb genitals «que la societat creu que són femenins», però ben aviat els pares es van adonar que ell era un nen. «Quan tenia quatre anys em va preguntar quan es podria canviar de nom. Jo li deia que quan tingués 18 anys. Ell contava els anys que li quedaven i es posava a plorar», explica l’Elena, que afegeix que «quan ell deia que era guapo, el rectificàvem, i això és un error». L’Elena i en David no tenien informació sobre les persones transsexuals, «però quan ens vam adonar que teníem un fill amb vulva, tot va canviar», expliquen els pares, que es van dirigir a l’associació Crysallis a la recerca d’informació. En Dani ja té nou anys i, per fi, és qui vol ser. En un primer moment, els pares van haver d’explicar a l’escola el cas, ja que abans no hi havia protocols. El procés, segons expliquen els pares, va ser molt ràpid. Actualment, en Dani ja disposa del seu DNI real i de la seva targeta sanitària. «En Dani ens ha donat una lliçó», diuen.