«Investigant la vida d'Adda Scott he viscut moments d'emoció»

Míriam Guillem Morell és autora del treball ‘Ada Scott. From Melbourne, with love’, una investigació sobre la vida d’Ada Hannah Scott, casada amb el vila-secà Esteve Morell Mariné, amb qui van tenir un fill que seria alcalde de Melbourne, Austràlia.

El projecte, que la Míriam va realitzar com a treball de recerca de Batxillerat, ha servit per treure a la llum bona part de la biografia de la dona que, tot i néixer a Anglaterra, de ben petita va viatjar fins a Austràlia, on va conèixer l’Esteve Morell, amb qui es va casar i amb qui va viatjar fins a Vila-seca, on van viure uns anys abans d’anar a Tarragona i, finalment, retornar a Melbourne.

La Míriam es va sentir atreta per la figura de l’Ada Scott precisament per la falta de dades biogràfiques sobre la seva persona i per una vida que semblava més pròpia d’un aventurer que d’una dona de finals del segle XIX. «En un principi volia fer el treball de recerca sobre la figura de la dona en la literatura anglesa, en el Romanticisme, però amb la meva tutora del treball, l’Àngels Poblet, vam veure que aquest tema estava molt tocat. Llavors vam veure un treball que es va fer trenta anys enrere, sobre famílies de Vila-seca que havien anat a Austràlia, i vam trobar la figura de l’Ada. El primer que em vaig preguntar va ser: ‘què hi fa una dona anglesa (o australiana, encara no sabíem d’on era) en un poble com Vila-seca?’», explica la Míriam.

I quan es va posar a buscar més dades sobre ella, de seguida va descobrir que se’n sabia ben poc. Aquest fet la va esperonar encara més, i així va encetar una investigació que va durar mig any i que la va portar fins a contactes britànics i australians.

«Durant la investigació he viscut moments molt emocionants, com quan em van enviar la seva partida de naixement», explica la jove, que admet que el repte de reconstruir la vida d’algú que va existir va ser un element fortament motivador. I ho va fer des del naixement, perquè de l’Ada Scott ni tan sols se sabia on i quan havia nascut. Però el fet que hagués viscut a Vila-seca i després a Tarragona, on va regentar una fonda, va resultar una pista clau per localitzar la data, gràcies al cens que la Míriam va trobar en un arxiu de Tarragona. A partir d’aquí, estirant el fil, va esbrinar que era filla d’Anglaterra i va aconseguir que, des de Londres, li enviessin un certificat de naixement. Amb la seva defunció va passar una cosa similar, però també va aconseguir localitzar el lloc i l’any, així com una foto de la làpida, que li van enviar des d’un cementiri d’Austràlia. A Vila-seca, la Míriam va poder parlar amb persones que la van ajudar a fer-se un retrat d’Ada Scott més enllà de les dades biogràfiques, com la Frida Pujals, que li va explicar que no va acabar d’encaixar amb l’ambient del poble, tot i ser una persona que es va guanyar l’afecte dels vila-secans.

Passió per l’anglès

La Míriam sent passió per la llengua anglesa, i va ser justament aquesta passió la que la va portar fins a la figura de l’Ada, però també la que li va permetre reconstruir-ne la vida. «Aquest treball també ha servit per posar de manifest les meves competències, no pensava que pogués utilitzar l’anglès com ho he fet, comunicar-me amb Anglaterra i Austràlia amb la capacitat de respondre sense haver de fer servir traductors o diccionaris», afirma la Míriam, que assegura que tot l’anglès que sap l’ha après a l’institut, tot i que admet que és una llengua que sempre l’ha interessat, d’aquí que en l’actualitat estigui cursant el grau de Filologia anglesa a la URV, al campus Catalunya de Tarragona. Tot i que encara li queden uns anys per acabar de decidir on vol encaminar-se professionalment, la Míriam ja apunta que la investigació li ha agradat molt: «fer aquest tipus de treball sempre és un repte, i potser de gran vull fer investigació la URV sobre alguna cosa nova, però sé que per fer aquesta mena de treballs m’he d’espavilar, he d’anar pel meu compte, no puc dependre de les altres persones».

Un treball de llarg recorregut

La Míriam Guillem va presentar el seu treball de recerca al tribunal de l’institut Ramon Barbat el gener de 2016. La primera alegria li va arribar poc després, quan li van convidar a exposar-lo a l’Ajuntament de Vila-seca, amb motiu del Dia Internacional de la dona, el 8 de març. «Aquesta va ser una gran il·lusió, poder presentar-lo a més gent del poble, i que em vinguessin a veure els familiars», admet la Míriam. Però el recorregut del seu treball no va acabar aquí. Aquest mateix mes va ser reconegut amb el premi del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili als millors treballs de recerca de Batxillerat. El premi va ser lliurat el 4 d’octubre al teatre Bartrina de Reus, on la Míriam i la resta d’alumnes premiats van poder explicar durant uns minuts les bases dels seus treballs. «El més interessant de tot plegat va ser poder trobar-nos tots els guanyadors, la il·lusió de poder-nos conèixer i compartir les aspiracions que cadascun de nosaltres teníem amb els nostres treballs», explica la Míriam, que també es mostra satisfeta pel fet que el premi va ser un reconeixement «a molt d’esforç i a molts mesos d’investigació». Per això l’estudiant de la URV té previst anar a parlar amb l’Ajuntament de Vila-seca per tal de poder cedir al poble la seva investigació, publicant-lo o deixant-lo a la Biblioteca pública per tal que tothom que ho vulgui el pugui consultar. D’aquí a dos anys, la URV, que en té els drets d’autor, en publicarà una ressenya, tal com preveuen les bases del premi del Consell Social. «Ara el tinc a casa guardat, però sí que hi ha gent que m’ha preguntat si es podrà llegir o se’n farà alguna cosa», afegeix la Míriam.