Deu anys d'excavacions al jaciment de Cavet per descobrir com era la vida al neolític

Ja fa deu anys des que l’Ajuntament de Cambrils, a través del Museu d’Història de Cambrils i l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) van decidir impulsar la recerca, la divulgació i la posada en valor patrimonial del jaciment de Cavet, situat a Cambrils. Es tracta d’un referent per a l’estudi de l’arribada de les primeres poblacions agrícoles i ramaderes a la Península Ibèrica on des del 2006 s’hi ha realitzat set campanyes d’excavacions. Enguany, del 9 al 22 de novembre, un equip d’arqueòlegs i investigadors torna a excavar el jaciment del Cavet del 9 al 22 de novembre a la recerca de com era la vida al neolític.

Els encarregats de codirigir aquesta nova campanya seran els arqueòlegs de l’IPHES Marta Fontanals i Josep Maria Vergès. També hi participaran investigadors d’aquest centre de recerca i estudiants del Master Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. Per poder realitzar aquests treballs l’Ajuntament de Cambrils hi ha col·laborat un cop més amb una aportació de 5.000 euros.

L’objectiu de l’excavació d’enguany és ampliar el sondeig de 3 metres de llargària per 1 d’amplada iniciat l’any passat, en una àrea del jaciment on el 1996 s’hi instal·là un col·lector d’aigües. La campanya anterior va permetre documentar uns seqüència amb 12 nivells amb abundant material arqueològic, principalment ceràmiques i indústria lítica, i en menor mesura, restes de fauna, malacofauna i carbons, que podrien correspondre al període neolític antic.

Amb aquesta actuació es pretén obtenir més dades per interpretar les ocupacions humanes localitzades en aquest sector del jaciment que han de permetre conèixer amb precisió la seva cronologia.

Un dels jaciments més antics de la franja mediterrània a la Península Ibèrica

Fins al moment, des del 2006 s’ha pogut ampliar el coneixement que es tenia de l’assentament a l’aire lliure que va ser el Cavet, confirmant la seva ocupació de manera intermitent des del neolític antic fins a època ibèrica, és a dir, entre fa 6.620 i 2.400 anys abans d’ara. Això el converteix en un dels jaciments més antics documentats a la franja mediterrània de la Península Ibèrica pel període neolític, esdevenint un referent per a l’estudi de l’arribada i l’assentament de les primeres poblacions agrícoles i ramaderes a la Península Ibèrica.

A Cavet també s’han identificat més d’un centenar d’estructures excavades en el subsòl, les quals es feien servir com a sitges per a l’emmagatzematge de cereals i productes agrícoles. Quan aquestes es deixaven d’utilitzar, s’empraven com a abocadors, pel que de la seva excavació s’obtenen les restes de les tasques domèstiques d’aquestes comunitats, com per exemple fragments de ceràmica, llavors de cereals, petxines, caragols marins i terrestres i carbons.

Les excavacions que es duen a terme en aquest jaciment formen part del projecte quadriennal de recerca Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, finançat per Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.