Els 25 radars de la demarcació han recaptat 8,5 milions d'euros l'ultim any

Els vint-i-cinc radars que depenen del Servei Català de Trànsit (SCT) ubicats a carreteres de la província de Tarragona han comportat per les arques públiques un total de 8.589.654 euros en l’últim any, segons fonts d’aquest organisme.

La suma de les multes imposades a les carreteres de la demarcació arriben a les 184.812 sancions, totes per excés de velocitat. Les xifres estadístiques d’aquestes sancions varien enormement depenent del punt quilomètric i la via on estan ubicats, ja que es dóna la curiosa circumstància que el radar que més recapta és l’ubicat a l’autopista A-7, a Amposta (2.432.175 euros) i, paradoxalment és al mateix terme municipal on un altre aparell ha recaptat uns «mísers» 1.150 euros (N-340 km. 1074-1979). Encara baixem més el llistó, ja que el mateix tram en sentit contrari només ha «fotografiat» 16 infraccions, tant és així que probablement en cinc anys encara no s’haurà amortitzat la «màquina», amb els 650 euros provinents de les sancions.

El segon radar que més conductors ha enxampat pitjant massa l’accelerador està ubicat també a l-AP-7, uns quilòmetres abans en direcció a Castelló. Concretament al terme de l’Ametlla de Mar, on s’han imposat 24.011 sancions que han comportat una recaptació d’1,1 milions d’euros.

Un radar de Reus, inesperat

Tots els anteriors fixen la velocitat màxima en 120 quilòmetres per hora, ja que es troben en vies ràpides amb aquest límit. També és de suposar que molts dels multats a les autopistes són persones en trànsit provinents del sud de l’Estat i en direcció a Europa, o viceversa. Però on segur que «cauen» molts conductors autòctons és al radar ubicat a l’N-420a, al quilòmetre 879,314. Un tímid límit de 70 provinent d’una via ràpida sorprèn inesperat al conductor, un radar -inesperat sota un escalèxtric on molts conductors de la zona han estat multats, fins que han conegut l’existència de l’aparell, que ha recaptat una xifra d’euros que arriba a tocar els 900.000 provinent de 21.058 butxaques. Els municipis on estan ubicats els altres radars més valuosos per Trànsit són: Ulldecona (723.160 €), Reus (T-11 km. 2,337) amb 429.094 euros de recaptació; Alcanar (N-340, km. 1062,493), amb 416.640 recaptats; l’ubicat a la C-31b, km. 8,235 de Tarragona, que ha donat 330.190 euros de «benefici» al SCT.

Alcover, Vallmoll, la Selva del Camp, el Vendrell, Riudecols (2), Montbrió del Camp, el Perelló, l’Ampolla, Riudoms, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Torredembarra són els altres municipis on s’ubiquen radars.

L’AP-7 i la N-340, líders

A l’estadística que sancions per excés de velocitat fotografiades, la via que més diners ha recaptat mitjançant aquest servei de detecció són l’autopista AP-7. Només en aquesta carretera de doble sentit s’ha recaptat pràcticament el 50 per cent del total (4.531.685 euros) de la província. Li segueix, una curiositat de l’estadística, el petit tram de l’N-420a de Reus que algú va ubicar amb molt bon ull en aquell lloc, ja que ha reportat 895.480 euros en un lustre. Tant és així que sumant tot el que han multat els radars ubicats en els 150 quilòmetres de l’N-340 que passen per la província de Tarragona se supera tímidament la xifra anterior (1.047.195 euros).

Tot i la impopularitat d’aquestes mesures, i d’altres que paral·lelament s’han posat en pràctica per espantar els conductors del país, la veritat –diuen els responsables de trànsit– és que s’ha reduït considerablement el nombre d’accidents mortals registrats a Catalunya.

La conscienciació social ajuda, però també ho fa la por a ser captat per algun d’aquests per molts conductors «indesitjables» aparells. Tot i això, les estadístiques, que tenien una progressió a la baixa, s’han estancat un xic en els últims temps.

Radars fantasmes

Una de les dades més curioses d’aquesta estadística són els radars «fantasmes», que només existeixen per dissuadir i fer reduir la velocitat, però que només es tracta d’una caixa buida o sense funcionament. Set són els punts on el SCT ha instal·lat aquest sistema, que sembla que funcionen bé a la zona de l’Ebre, ja des d’Ulldecona i Xerta fins a Camarles s’han ubicat sis, l’altre es troba a prop de la ciutat de Tarragona, concretament a la carretera dels Pallaresos.

Als aparells cinemòmetres citats s’hauria de sumar els que els ajuntaments i les seves policies locals ubiquen estratègicament, tant mòbils com fixes, especialment al pas pel nucli urbà, molts d’ells anunciats, però sense efectivitat, i que acostumen a limitar a 50 o 40 km/h la velocitat.

A tot el territori de Catalunya, l’últim any quasi quatre milions d’euros han anat a parar a les arques de la Generalitat en concepte de sancions per radar.