El pintor internacional Manel Güell exposa per primer cop a la seva ciutat

A les seves espatlles, Manel Güell compta amb desenes d’exposicions dels seus quadres en galeries d’art de Londres i Nova York, però en la vintena d’anys que duu en actiu aquest vallenc establert a Londres, encara tenia un compte pendent: presentar les seves creacions als amics i familiars a casa seva, Valls, el municipi des d’on va enlairar el vol el 1990. La sala d’exposicions de l’antic hospital de Sant Roc –vora El Pati– es va quedar petita, fa uns dies, per acollir al centenar de veïns que van voler veure la col·lecció Figures sobre/on paper, creada entre 2008 i 2012.

Les làmines mostren cossos humans difusos, on la vitalitat, les ganes de seguir endavant i la plenitud de la joventut contrasten amb el temor inherent a l’ésser humà de caure en una malaltia, afeblir-se i morir. «Es tractava d’expressar una necessitat imperiosa de viure, la gent que hagi passat per una malaltia potser s’hi reconeix més. La joventut és una cosa única, transcendent i que passa molt de pressa, avui mires i demà ja no hi serà», apunta Manel Güell.

És una col·lecció que s’ha de veure i gaudir amb els cinc sentits per no perdre’s un sol matís, ja que algunes de les làmines són de proporcions considerables –dos metres d’alçada per un i mig d’amplada– i presenten en cada racó algun missatge que el receptor ha d’interpretar.

Les obres de Güell s’han fet molt famoses a Londres per la seva alta dosis de passió. El pintor plasma sentiments que aconsegueixen traspassar al públic. «A l’hora de pintar el més important és el que tu sents. Quan pintava jo no estava pensant que faria un home que estava intentant acceptar un estat físic dolorós», desenvolupa. L’artista es deixa endur pel seu inconscient quan és al seu estudi londinenc, «començo a pintar i comencen a passar coses», afegeix.

L’obra, exposada amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Vallencs, es pot visitar de franc fins aquest diumenge. Val a dir que no deixa indiferent a ningú.