Mas Enric registra els pitjors números de Catalunya en agressions a funcionaris

La presó de Mas d’Enric, que acull a la totalitat de reclusos en règim ordinari i tancat de la província de Tarragona, registra aquest 2016 el major nombre d’agressions greus a funcionaris penitenciaris, del total de presons que hi ha a Catalunya, si es compara el nombre d’interns, 387 (dades de la darrera setmana), pel nombre total d’agressions amb un dictamen greu, dues (fins al 31 d’octubre). Aquestes xifres del Departament de Justícia dibuixen una ràtio d’agressions per reclús del 0,0051 a Mas d’Enric. Cap altra presó catalana passa del 0,0043, de fet la mitjana dels centres de règim ordinari i tancat es queda en el 0,0027. Són xifres molt petites, gairebé anecdòtiques, però que comparativament, reflecteixen que els funcionaris de Mas d’Enric estan exposats a més risc que la resta.

Parlant en nombre absolut d’agressions greus, és sorprenent, que d’altres centres penitenciaris de Catalunya amb una població reclusa molt més elevada, duguin registrades fins al 31 d’octubre, la meitat d’agressions greus (només n’han patit una) que la presó del Catllar: és el cas de la històrica Model, anomenada oficialment Homes de Barcelona, que acull 923 interns (prop de triplicar la tarragonina), o la de Puig de les Basses a Figueres, on resten tancats 736 reclusos (que duplica a Mas d’Enric).

Si bé, seguint amb valors absoluts, un major nombre d’agressions greus s’han produït als centres penitenciaris barcelonins de Brians 1 i Brians 2, amb cinc i quatre episodis respectivament, però la població reclusa és molt superior a la del centre tarragoní, amb 1.146 i 1.344 presos cada una. Això fa que la ràtio d’agressions greus per intern sigui del 0,0043 en la primera i del 0,0029 en la segona. També queda per sobre de la del Catllar en xifres absolutes, Quatre Camins, amb tres agressions de gravetat. Però aquesta també multiplica per quatre el nombre d’empresonats respecte a la tarragonina, de fet és la que acull més reclusos de Catalunya: 1.356, això fa que la ràtio d’agressions greus per nombre de presos se situï en el 0,0022.

Així, tot i que tres centres penitenciaris superen, en valors absoluts, les agressions greus que s’han produït a Mas d’Enric, cap aconsegueix passar-la en la comparativa d’atacs greus pel nombre total de reclusos de cada presó.

2016, any rècord d’agressions

En els últims set anys, mai s’havien produït a la presó de la demarcació de Tarragona tantes agressions de gravetat contra els funcionaris com fins ara. A l’antic centre penitenciari de Tarragona, situat a l’avinguda de l’Argentina, només es van desencadenar dos episodis violents greus contra el personal de la presó entre 2010 i 2015. És a dir: en els deu mesos comptabilitzats del 2016 a Mas d’Enric, ja s’han registrat les mateixes agressions de caràcter greu que en els sis anys anteriors. A banda, cal sumar-hi les agressions lleus, que no han experimentat un canvi substancial en aquest període: l’any 2010 se’n van produir tres, el 2011 una, el 2014 tres més, i finalment aquest any se n’acumulen també tres al nou recinte.

Les agressions greus als funcionaris de Mas d’Enric s’han produït, una al Departament Especial i l’altre al Mòdul número 2. Aquest últim és un indret de la presó especialment problemàtic i inestable, ja que es tracta d’una zona on s’agrupen entre molts d’altres, presos de tòxics i reclusos amb problemes psiquiàtrics. El fet de no obrir des d’un bon principi els nou mòduls –compta amb set ordinaris i dos més per a dones i joves– ha fet que s’hagin d’assignar interns de tipologies molt diverses a un mateix espai.

A aquesta circumstància s’hi suma el que, des de l’entrada en funcionament de la presó, venen denunciant sindicats i professionals: el baix nombre de funcionaris que el Departament de Justícia de la Generalitat té assignats a la presó. Aquesta situació ha originat en més d’una ocasió problemes greus, com a la matinada del 6 de juny, quan un intern va provocar un incendi a la seva cel·la. Només hi havia vuit professionals treballant en tota la presó, el que va produir que no es pogués reduir a l’intern de forma immediata.

L’home, va fugir corrents i es va acabar atrinxerant a la zona poliesportiva. Simultàniament, el baix nombre de funcionaris en servei, havia de desallotjar la norantena d’interns cap al pati per evitar la ingesta de fum. La direcció de la presó, davant d’aquesta situació de descontrol en plena matinada, es va veure obligada trucar a altres treballadors que estaven fora de servei per tal de reforçar la guàrdia, en una situació de descontrol absolut. Una setmana després, aquest mateix intern va mossegar a una funcionària del centre.

D’ençà d’aquest episodi, la direcció de la presó van incorporar una desena de funcionaris més aquell mateix mes. Amb tot, els sindicats han continuat demanant un augment substancial del nombre de professionals.