Sindicats
CSIF denuncia assignacions de caps d'Agents Rurals de forma irregular
Caps de comarca de Tarragona no compleixen una sentència que obliga a què els comandaments tinguin títol universitari
El sindicat CSIF ha denunciat el pressumpte incompliment de diverses normatives i d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la gestió dels caps de comarca per part del Departament d’Agricultura. Màrius Domingo, membre d’aquest sindicat, ha manifestat que s’està assignant responsabilitats a agents forestals de diferents comarques, que assumeixen el càrrec de caps de les àrees bàsiques sense tenir la corresponent titulació que exigeix la normativa.
Tot va partir d’una denúncia que va fer l’any 2006 el Colegio Oficial de Ingenieros de Montes denunciant que dins el cos d’Agents Rurals exercien alguns càrrecs de responsabilitat que no eren titulats, tal com demanaven les normes de contractació. La denúncia va derivar en una decisió judicial que obligava a declarar nul els nomenaments que no complissin amb aquesta norma. El Departament d’Agricultura va aplicar la mesura a principis de maig del 2016, retirant el càrrec a 11 caps de comarca que presumptament no disposaven de titulació. Però, aquí ve una de les queixes, es dóna la circumstància de què alguns d’ells, concretament dos, sí que disposaven de titulació.
Temps després, el Departament va decidir retornar les responsabilitats a alguns sí, però a altres no, com és el cas d’un representant sindical que, tot i tenir titulació en Biologia i Magisteri, no ha pogut tornar a posseir la seva plaça, sense que hi hagi una explicació coherent. D’altra banda, set dels que van estar desproveïts de la seva plaça en propietat, han estat tornats al seu lloc amb «l’excusa» de què quan s’havia d’aplicar la sentència «ja havien assumit la plaça en funcions». Donat que la mesura no afectava els que ocupaven el càrrec abans del 2006, res a dir. Però ara es produeix una curiosa situació: agents amb titulació que no poden tornar a ser caps de comarca i d’altres, sense titulació, que sí que ho són. El cas de Màrius Domingo, representant del sindicat CSIF és un d’aquests que no tenen explicació coherent i tot apunta a una persecució sindical, com també ho mostra el fet que l’hagi expedientat per situacions habituals i normatives.
Històricament –explica el sindicat– Agricultura ha gestionat el cos «com si fos una empresa familiar privada, nomenant a càrrecs mitjançant la confiança, independent de la seva titulació o preparació. L’arribada de la decisió judicial va fer preveure que les coses canviarien, però no ha estat així», afirmen les mateixes fonts. L’assignació dels càrrecs definitiva s’haurà de cobrir pròximament.
Sobrecàrrega dels caps
D’altra banda, arran de l’aplicació de la sentència el passat 1 de maig, quatre comarques, dues depenent de la regió de Tarragona i dues de les Terres de l’Ebre, han quedat sense cap d’àrea bàsica. «Això implica que la feina recau en l’immediat superior. Així que un responsable que ja mana a dues comarques, veu com ha de gestionar-ne dues més, el que és pràcticament inassumible. És impossible que un sol cap porti tanta gestió». D’aquesta manera, segons el sindicat CSIF, el cap regional de Tarragona ha de portar la seva gestió, a més de la del Baix Camp i Priorat; mentre que el de Terres de l’Ebre ha de gestionar també Ribera d’Ebre i Baix Ebre.
Els càrrecs destituïts arran de la sentència han continuat al cos però ja com agents bàsics, amb la pèrdua de sou que això comporta, a més del canvi de funcions laborals. De retornar les places a qui les ocupava, i que no siguin titulats, s’estaria cometent una greu irregularitat, «no hi ha cap cos depenent de la Generalitat on es pugui trobar gent que ocupi una plaça sense tenir-ne titulació. Ens podem imaginar un hospital amb metges no universitaris?». El representant del CSIF afirma que ell mateix ha hagut de presentar un recurs Contenciós Administratiu per defensar el seu cas. Aquest agent rural ha estat sancionat –afirma que de forma injusta– per part del Departament d’Agricultura al que acusen de sortir de la comarca que tenia assignada abans de retirar-li la plaça. Es dóna la circumstància de què algunes d’aquestes sortides del Baix Camp va ser a Prades, localitat ubicada en la mateixa comarca.