Tres artistes de circ tarragonins fan somriure a refugiats a Jordània

Tres artistes tarragonins es van embarcar, el passat mes de novembre, en un viatge que mai oblidaran. El seu destí, tres camps de refugiats de Jordània. El seu objectiu, portar felicitat als nens i nenes. I el resultat, 25 actuacions amb més de 5.000 espectadors. La Mila Martínez, acròbata d’El Pont d’Armenteres, la Marta Renyer, pallassa de Tarragona, i el Gilbert Trilles, el Mag Struc de l’Aleixar, van posar rumb cap a aquest país asiàtic de la mà de la Circoteca de Valls, seu de Pallassos Sense Fronteres a la demarcació de Tarragona, per actuar davant de refugiats «que necessiten distreure’s», tal com assegura Gilbert Trilles.

Aquesta era la primera expedició per als tres tarragonins, que van comptar amb el suport de l’asturià Nacho, ja expert en aquests tipus de viatges. «El control policial a l’entrada dels camps, la vigilància que hi ha i les tanques que els delimiten em van impressionar molt», explica el mateix Trilles, que no dubtaria en tornar a embarcar-se en un viatge com aquest tot i la fredor d'aquest primer contacte amb la realitat dels camps. La situació va donar un gir de 180 graus quan van realitzar la primera actuació davant els nens i nenes del primer camp que van visitar, Arzaq, que compta amb uns 40.000 habitants. «Els nens ens esperaven amb els ulls molt oberts, molt contents, i després de l'actuació tot van ser abraçades i alegria», recorda Trilles.

Aquesta situació es va repetir fins a 24 vegades més a la resta de camps que van visitar: el de Zaatari, que amb 80.000 refugiats és el segon més gran del món i unes de les 'ciutats' més poblades de Jordània, i el King Abdullah Park, que és un camp de registre on la majoria de refugiats que hi arriben són traslladats a un altre camp.

«Els camps són com ciutats: tenen escoles, serveis, petites cases de llaunes on viuen les persones. Però al carrer no hi ha molt moviment, es nota que les persones que hi viuen necessiten moments de despreocupació perquè la situació que viuen és molt dura», explica el Mag Struc. Tot i que la majoria d'actuacions que van dur a terme eren per als nens i nenes, algunes també les van realitzar per a públic adult. Això sí, totes van ser diferents als espectacles que tots ells fan normalment a Catalunya: «Allà vam haver d'eliminar el llenguatge de les funcions, perquè no parlem àrab, de manera que ens vam centrar en la mímica, els gestos, els jocs de mans i de màgia, etc.», explica Trilles.

El millor de l'experiència? El Mag Struc no dubta ni un moment en afirmar que els somriures i cares de felicitat dels espectadors és el millor que s'emporta d'aquest viatge altruista. Però per altra banda, també hi ha una part negativa: «El fet que sigui necessària aquest tipus d'ajuda posa en evidència que alts estaments que podrien fer molt més es mouen molt poc». Els tarragonins van posar punt i final al seu primer viatge el passat 30 de novembre.