«La loteria ens va casar»

Joan Pardo i Dolors Gómez es van poder casar, com ells volien, gràcies als dos dècims que van comprar a la residència d’avis STS Mirador Barà, on treballen. Els 200.000 euros que van caure del cel, o de la mà de la Montse Caballero –germana de la propietària de l’administració de Roda– li va permetre fer-ho.

Ells van ser dues de les més de 200 persones que van poder gaudir del segon premi de la Loteria Nacional que va tocar a la població del Tarragonès el 2015. Entre tots els que van comprar aquell 12775 es van repartir la bonica xifra de 18 milions d’euros. El Joan i la Dolors van ser dels primers a assabentar-se: «Em van trucar quan encara no ens havíem aixecat, eren cap a les nou del matí. No m’ho creia», diu el Joan. Per la seva banda, la Dolors diu romàntica que la felicitat ja la tenia amb el Joan al costat, «els cales ajuden molt, però el que importa és tenir bona harmonia, amor i afecte».

Però aquesta atomització d’un premi tan suculent va permetre que molts tinguessin la seva petita alegria, en comptes de ser pocs els que tinguessin una gran fortuna. El Joan Pardo diu «portàvem anys parlant de casar-nos, però no podíem fer-ho com ens agradava». Aquest «agradava» incloïa un bon viatge de noses, un banquet per 70 persones, els anells... i ho van poder fer. Ell era un enamorat de Canàries i va voler ensenyar-li les illes a la Dolors. «A més de treballar a la residència de Roda, també sóc tinent de Sanitat i el meu destí es Canàries, per això hi anava molt». Aquell vell Ford Fiesta, amb 17 anys a les seves rodes, va morir i va deixar pas a un tot terreny Dacia. Es va ajudar als familiars, entre ells una filla del Joan de Málaga, a la que va «animar» a muntar un bar. Un fill de la Dolors també va rebre de la mà de la seva mare una empenteta a la vida. A la penya de treballadors que van jugar aquell número tan bonic hi ha la Míriam Suárez, que diu que ha sigut feliç puguin obrir l’agència immobiliària Alfa Baix Camp. Ella és jove i com que li agrada la seva feina d’assistenta a Mirador de Barà encara treballa allà. «Em va trucar la meva sogra al matí plorant, pensàvem que s’havia mort algú». Míriam va tenir sort, però la seva família també, perquè van comprar tres dècims més (a uns 100.000 euros de premi net per cada bolet). Mai li havia tocat res: «ni rascas, ni primitiva... res».

A la residència algú que treballava l’any passat ja no treballa «va muntar el seu petit negoci i ja no estan aquí». Qui sí que està és la Neus, una de les àvies que viuen a la residència. Ella, d’edat avançada, no ha tingut grans problemes a decidir: «Una mica de roba i la resta... al banc».

Augment de les vendes

L’Ana Caballero és germana de l’Ana, propietària de l’administració número 1 de Roda, que no es va quedar cap número i, per tant, no va tenir cap premi, a excepció d’alguna cosa que li van donar els familiars. De fet, la seva germana Montse, va ser la que va portar a la residència aquell número premiat per vendre-ho a la penya de companys de feina. Aquell segon premi va arribar també a un cor rociero de Creixell i a alguns treballadors de la plaça, diu, a on va repartir algun numero que va sobrar.

L’Ana està feliç. L’administració ha venut ja aquest any un 40% més que l’any passat. A més, diu, que «companys d’altres províncies espanyoles, com Ciudad Real, Cadis, Terol o Granada s’han interessat a intercanviar sèries. «I això sembla que ha fet gràcia a la gent, que ha comprat més aquest any». A Roda s’ha notat que ha tocat la loteria. Els negocis de la localitat, que no anaven bé, «les vendes estaven tristes», han revifat. «Ara et trobes a pintors o gent que fa reformes que diuen que han treballat més».

El «robatori de Montoro»

Julian Milian, propietari del Bar Jubilsa, a Campclar, va repartir entre els seus clients quasi dos milions d’euros, que realment es queda en 1.600.000, perquè els impostos s’emporten el 20%. El que no li sembla bé a Julián és que Hisenda els tregui part del premi. «Ells –l’Estat– de tota la vida s’han quedat amb el benefici de la Lotería Nacional, ara, a més, volen emportar-se part del premi. Jo ho considero un robatori». Julián es va quedar amb 6 dècims dels 320 que va comprar per vendre al seu bar. «Sense guanyar res, eh! Només per donar servei als clients». Ell i el bar Gómez, al carrer Francolí de Torreforta, van ser els dos llocs on es va vendre aquell cinquè premi.

Diu Julián que encara dura l’alegria de l’any passat, «especialment ara, que s’aproxima el 22 de desembre. La gent torna a recordar aquells dies». El premi repartit a Campclar i Torreforta va ser d’aquells que cobreixen necessitats. Julian, sense anar més lluny, tenia sis dècims que van anar a parar a «retallar» hipoteques i pagar deutes. Diu que la grossa tocarà per primera vegada a Tarragona al seu bar, i ha calculat que serà el 32336. No cal que correu, ell ja ha comprat totes les sèries que quedaven i les ha buscat per tot l’Estat. Les ha trobat a Madrid i Terol. Ell es queda amb una sèrie. Si toca, segur que esteu convidats... si el trobeu.