Descobreixen un altar rupestre on es feien sacrificis a Alforja

Veïns d'Alforja han descobert, recentment, quina era l'antiga funció d'un objecte de pedra ubicat a les rodalies del municipi a l'interior d'un espai enfonsat d'uns 25 metres d’ample i 5 de profunditat. Així ho publica Rogelio Portal a AlforjaStark, on narra la descoberta que van fer el pagès Hilari Aragonès i ell.

Segons explica, Aragonès fa anys va descobrir el lloc i la pedra, però no en tenia clares les funcions que havia cobert anys enrere. En un principi ho anomenava molí, però sembla ser que l'objecte, «unrecipient o cassoleta de 30 cm de diàmetre per 40 de profunditat excavat en un bloc» de pedra rogenca, complia una funcionalitat totalment diferent. En un lateral la pedra té un orifici que aboca en una canal sobre la roca. Però la ubicació en un lloc de difícil accés, i la posterior troballa de tres creus marcades a l'objecte, porten a Portal a concloure que es tractaria d'un altar o santuari rupestre de l'època íber: «La presència de les tres creus tan sols pot significar la purificació del lloc (...) i la certesa de que els qui ho van fer coneixien que la bauma era utilitzada com a recinte màgic-religiós o santuari rupestre». A més, assegura que el fet d'estar situat a l'interior de l'espai enfonsat, similar a una cova, «incrementa el seu caràcter religiós».

«Al costat del recipient excavat a la roca i a una altura superior, hi ha un gran bloc de pedra que podria ser la superfície on col·locaven l’animal per ser sacrificat. Fins i tot va poder haver estat emprada per a l’examen de les vísceres», segueix raonant Portal. I és que segons explica, el bloc de pedra té un solc on es col·locaria el cap de l'animal perquè la sang caigués a la cassoleta de pedra. D'aquesta segona, sortiria per la canal i cauria a un altre recipient col·locat al terra.

Els dos exploradors també van trobar restes de ceràmica al lloc. «En la nostra exploració superficial trobem fragments metàl·lics del que sembla haver estat una recipient, a més de diversosfragments deceràmica decorats amb cordons digitats». Aquesta presència de restes, segons Portal, està relacionada amb «atuells que contenien ofrenes», i corroborarien la hipòtesi del santuari. Aquests fragments sembla ser que són fets a mà, i segons l'anàlisi de Portal, podrien datar des del 5.000 aC (Neolític) fins al 1.000 aC (Edat de Bronze).