Clam unànime català i francès per a la millora de la interconnexió ferroviària

Les principals ciutats catalanes i del sud de França fan un clam comú per reivindicar la millora de la interconnexió ferroviària. Defensen especialment que el Corredor Mediterrani agafi més forma, davant uns governs espanyol i francès que, en la seva opinió, no estan complint amb aquest eix vertebrador. És una de les principals demandes que recull el manifest signat en la cimera del Comitè de Ciutats i de les Aglomeracions per a l'Alta Velocitat i la Interconnexió Ferroviària del Corredor Mediterrani, celebrada aquest dijous a Tarragona, que es presenta com un 'lobby' de pressió dels ajuntaments als respectius estats.

En aquesta novena trobada, el secretari general d'Infraestructures de l'Estat, Manuel Niño, ha avançat que el tercer fil es licitarà en les properes setmanes, un anunci que el territori ha entomat amb cert recel, després de reiterats endarreriments. «Ens ha dit que el tercer rail ja està en marxa, que s'han solucionat els problemes tècnics -que semblava que eren l'excusa-, però jo això ja ho sentit tres vegades, espero que aquesta sigui la definitiva», ha declarat l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. «Per enèsima vegada ens ho voldrem creure, però sobretot ho volem veure», ha retret.

La concreció del desdoblament del tram Tarragona-Vandellòs-Castelló és una altra de les infraestructures ferroviàries pendents que s'arrossega al territori i que s'ha recollit en la cimera d'aquest comitè integrat per una dotzena de ciutats, catalanes -Barcelona, Figueres, Girona, Lleida, Tarragona i ara s'hi ha afegit també Reus-, i franceses -Besiers, Carcassona, Montpeller, Narbona, Nimes, Perpinyà i Tolosa. El ramal Montpeller-Perpinyà és un altre dels projectes prioritaris que s'ha posat sobre la taula.

Després d'una petita modificació sobre el text -l'alcalde de Montpeller ha demanat que no es focalitzés tant la situació de Perpinyà a fi que la reivindicació general de les ciutats perdés força-, els representants locals de les 13 ciutats han signat el manifest conjunt en el qual se subratlla la urgència de la millora del servei ferroviari transfronterer. El text recorda que el Corredor Mediterrani és un eix prioritari i s'insta les institucions europees i els governs francès i espanyol en el compromís d'establir un calendari d'inversions que resolgui els dèficits d'infraestructures. En aquest sentit, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, ha remarcat, durant la cimera, que els terminis s'han de complir de forma seriosa. «I que els calendaris no tinguin més excuses tècniques de mal pagador», ha reiterat Ballesteros. «S'han de posar més combois, millorar traçats ferroviaris i situar els intercanviadors que toquin perquè el corredor tingui ramals per unir tots aquests punts», ha afegit.

Les capil·laritats ferroviàries són la principal inquietud d'aquestes ciutats de Catalunya i sud de França, en relació al Corredor Mediterrani, un projecte ja engegat -i considerat prioritari per la Unió Europea. Així, s'ha posat de manifest que la no implicació dels governs encara és «més greu» en la regió francesa que a Catalunya ja que no hi ha cap compromís en ferm en relació a les connexions en el conjunt de l'Occitània -com arribarà a Tolosa i Montpeller, o passarà per Carcassona. «Les ciutats han fet un esforç important en matèria d'inversions, però no ve acompanyat per l'esforç del govern francès; almenys aquí tenim declaracions de suport i compromisos de l'Estat, si bé altra cosa és la praxis», ha ironitzat Ballesteros, el qual ha destacat que són la sisena regió econòmica amb un intercanvi continu de turistes i d'estudiants i científics.

«Sé que és un treball lent, però aquestes cimeres declaratives fan més forat del què sembla en l'opinió pública i en els propis governs», ha conclòs. Per la seva banda, Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, ha garantit que la UE serà receptiva al manifest, tot assegurant que Europa dóna molta importància a la xarxa interfronterera de passatgers en una aposta decidida que ve fent des de l'any 2000 per l'alta velocitat.