Ratificats els 19 anys de presó per l'homicida d'una venedora de l'ONCE a Valls

El Tribunal Suprem (TS) ha ratificat la pena de 19 anys de presó contra Carlos Pradera, l’home condemnat per la mort d’una venedora de l’ONCE a Valls el maig del 2013. L’alt tribunal ha desestimat el recurs presentat per la defensa de l'home i ha ratificat la sentència de l'Audiència de Tarragona, que també el condemna a pagar una indemnització de 200.000 euros als familiars de la víctima i de 4.246 euros a l’ONCE. Els magistrats del Suprem han rebutjat l’argument de la defensa, que sostenia que s’havia vulnerat el dret fonamental de la presumpció d’innocència, i han defensat que les proves són adequades i presenten un contingut «netament incriminatori».

Segons la sentència de l’Audiència de Tarragona, ratificada ara pel Suprem, el crim es va cometre entre dos quarts d'onze de la nit del 23 de maig del 2013 i les nou de la nit del dia 25. L’home, que també era venedor de l’ONCE, va accedir al domicili de la víctima i, allà, va colpejar la dona al cap amb un objecte contundent, li va fer una ferida al coll amb un objecte tallant i la va asfixiar amb una bossa de plàstic, ocasionant-li la mort. Posteriorment, Pradera li va amputar els cinc dits de la mà dreta i se’n va endur almenys dos. També va regirar armaris i calaixos, emportant-se cupons i productes de l’ONCE, com ara un terminal de venda, dues bateries, un telèfon mòbil i tres jocs de claus de la dona, que els Mossos d’Esquadra van localitzar en el registre del seu domicili al Pla de Santa Maria. Unes hores després de matar la dona, de 49 anys, l’home ja provava de cobrar cupons premiats extrets de la terminal de la víctima. Segons la sentència, va arribar a cobrar poc més de 4.000 euros.

El mateix dia, el Departament de Seguretat de l'ONCE va desactivar l'aparell i l'home no va poder fer cap més moviment, si bé ho va intentar. El condemnat, però, també va aconseguir ingressar més diners de nombrosos cupons premiats que va robar de la casa de la víctima. Durant el judici, celebrat entre els mesos de setembre i octubre del 2015, Pradera es va declarar innocent i va assegurar que algú -en al·lusió als Mossos d’Esquadra- va posar les claus del pis de la víctima al seu garatge per incriminar-lo. Sobre les restes del seu ADN que es van localitzar a les ungles de la venedora, l’individu va relatar que hi va mantenir contacte físic una setmana abans dels fets, quan la va aguantar perquè no caigués, segons va declarar. Finalment, l’Audiència de Tarragona el va condemnar a una pena de 15 anys de presó per homicidi i a 4 anys i 4 mesos de presó per robatori amb violència en casa habitada.

En el recurs de cassació, la defensa de l’home denunciava la vulneració del seu dret fonamental a la presumpció d’innocència. En concret, argumentava que s’havia produït un error en la prova pericial de l’autòpsia realitzada pels metges forenses, ja que en el judici havien datat la mort de la víctima entre 48 i 72 hores abans del descobriment del cadàver, quan en l’avanç de l’autòpsia l’havien situat entre les 48 i les 96 hores. La defensa també sostenia que els fets que el tribunal havia declarat provats no s’acreditaven correctament. Segons els magistrats, el recurs ha de ser desestimat perquè les proves són adequades i presenten un contingut «netament incriminatori».

En la sentència, l’alt tribunal recorda que, en absència de prova directa, la jurisprudència estableix que en alguns casos cal recórrer a la prova circumstancial, indirecta o indiciària, per debilitar la presumpció d’innocència. A través d’aquesta mena de proves, afegeixen els magistrats del Suprem, és possible declarar provat un fet principal mitjançant un raonament construït sobre indicis. En aquest cas, detallen, cal que el raonament d’aquestes fets se sustenti en diversos elements, que aquests estiguin acreditats, que es relacionin reforçant-se entre si i, des del punt de vista formal, que les conclusions es puguin considerar raonables. En la seva resolució, el TS afirma la seva «convicció» sobre els tretze indicis relacionats en la sentència d’aquest cas i rebutja els dubtes de la defensa sobre les claus de la víctima, les restes d’ADN o la intervenció del material de l’ONCE. Els magistrats també descarten un error en la valoració de la prova pericial dels metges forenses. En aquest sentit, defensen que aquesta qüestió va ser «objecte d’una especial indagació» en el judici oral.