La Generalitat té 98 pisos buits mentre 800 persones esperen un lloguer social

La Generalitat de Catalunya tenia, en acabar el 2016, un total de 98 habitatges buits al Camp de Tarragona. Es tracta de pisos que gestiona l’Agència de l’Habitatge destinats al lloguer social, per a persones amb manca de recursos o que han estat desnonades de la seva llar. El Tarragonès encapçala la llista amb 53 cases pendents d’adjudicar, seguit pel Baix Camp amb 32 pisos. Per darrere, amb una xifra sensiblement inferior, queden l’Alt Camp, amb 5 llars i el Baix Penedès i la Conca de Barberà amb 4 habitatges respectivament. Al Priorat no hi ha cap pis buit. Al còmput total de Catalunya, on s’inclouen els tarragonins, dels 14.367 habitatges en propietat de l’administració, a finals de desembre 1.226 restaven buits.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAH, denúncia a Diari Més el que considera una situació del tot insostenible. Segons assegura l’entitat, en acabar l’any, a la província de Tarragona hi havia vora 800 sol·licitants de lloguer social a la Taula d’Emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, depenent del govern català. «No hi ha recursos, falten pisos per poder donar en lloguer social. Els que van donant, els adjudiquen de mica en mica», apunta Carme Lleyda, coordinadora de la PAH a Tarragona. Segons explica l’activista, aquest darrer 30 desembre es va produir un cas a Cambrils que exemplifica la situació: «Van desnonar a una família, estaven ja inclosos en el llistat de la Taula d’Emergència, però segons els hi van dir, no hi havia, en aquell moment, cap pis per donar-los, així que els van haver de resituar en un pis compartit, on habiten d’altres persones. La gestió la va haver de fer l’Ajuntament de Cambrils». Segons la PAH, les administracions locals es troben lligades de peus i mans en aquesta problemàtica, «els municipis no tenen la capacitat suficient per comprar pisos i realitzar lloguers socials, l’únic que poden fer són els informes de vulnerabilitat a través dels serveis socials, que després es passen a la Taula d’Emergència».

La Generalitat de Catalunya, per la seva banda, es defensa recordant que cinc anys enrere, el 2011, la xifra de pisos buits de la seva propietat era el doble, respecte a l’actual. Concretament n’eren 3.264. «Amb aquestes xifres, que es consideraven inacceptables des del punt de vista social, es va presentar un pla de xoc per a reduir al màxim la xifra, al mínim exigible», assegurava fa unes setmanes la consellera d’Habitatge, Meritxell Borràs.

A la lentitud administrativa en l’adjudicació cal sumar-li la problemàtica de l’ocupació: el 2,7% d’habitatges de l’administració pública, 392 concretament, estan ocupats. Aquesta xifra també engloba els que no estan aptes per a entregar.

«Els desnonaments i la problemàtica de l’habitatge no està ni de ben lluny acabant. De fet el 2016, el nombre de peticions d’ajut que rebem a la PAH de Tarragona no ha baixat. Cada setmana seguim rebent entre 8 i 10 casos de famílies que ens demanen consulta. Cal recordar que no tothom ha tornat a tenir treball», exposa Lleyda. De fet, explica que cada vegada els hi arriben més peticions d’ajut en casos de desnonaments en pisos de lloguer: «La gent que va pagant al preu de mercat però, si no cobra uns diners suficients, no pot seguir pagant». Els desnonaments en pisos de lloguer són una problemàtica molt més pantanosa per a la plataforma, ja que, segons Lleyda, acostumen a haver-hi «immobiliàries pel mig, o particulars, que potser necessiten els diners del lloguer d’aquell pis per poder seguir pagant la seva hipoteca». L’activista reconeix que aquesta tipologia de desnonaments els hi «desborda una mica» degut a la manca «d’eines adients per fer-li front». Si bé la coordinadora de l’entitat celebra que s’ha avançat molt en els desnonaments per impagament de l’hipoteca, «ara ja hi ha una negociació amb els bancs. Aconseguim frenar els casos abans dels desnonaments, però això sí, cal que vinguin amb dos mesos d’antelació, d’avui per demà és complicadíssim frenar un desnonament».

Entitats i partits polítics exigeixen al govern que augmenti el parc públic de lloguer social, per poder-lo situar al nivell europeu, on la xifra ronda el 15% dels habitatges totals. A Catalunya, només en són 14.367.