«A l'escola cuidem molt les relacions humanes»

quest estiu farà disset anys que Francesca Boluda és directora de l’escola Cal·lípolis de la Pineda. Aquesta madrilenya de naixement, tarragonina d’adopció i vila-secana de cor va accedir al càrrec després de molts anys com a mestra al mateix centre. Gairebé tants com anys de professió: «la meva primera plaça definitiva va ser a la Pineda. Des de llavors mai no m’he plantejat moure’m d’aquesta escola ni tornar a concursar», admet la Francesca.

Aquí hi va trobar el que buscava: el contacte amb la canalla, especialment la dels cursos infantils: «em vaig fer mestra pels nens petits, m’agrada la il·lusió amb què descobreixen les coses, la cara de sorpresa que fan quan els expliques coses, la forma com et miren o t’agraeixen el que els ensenyes, el carinyo que et demostren...».

Ara, des de la seva posició a la direcció del centre se n’ha allunyat una mica, però no tant com podria semblar. «De les feines que comporta ser directora, la més agradable és la relació amb la canalla i els companys», assegura, i afegeix que el seu càrrec no és, en cap cas, una feina solitària: «un director que pretengui dirigir ell sol està destinat al fracàs, el lideratge ha de ser compartit, cal tenir la gent al teu costat i procurar que, el que fas, els agradi per tal que hi col·laborin, i d’aquesta manera el projecte sigui comunitari, de tots».

Aquesta sensibitat a l’hora de gestionar les relacions humanes és un dels trets distintius de l’escola Cal·lípolis, i de manera gairebé inevitable, l’empremta de pròpia Francesca Boluda: «vulguis o no, l’escola o el projecte acaba tenint l’empremta de la direcció, perquè cada persona té la seva manera de treballar, i això es nota. Però jo crec que, més que l’empremta del director, has de deixar l’empremta del que vols que sigui l’escola, de manera que aquell projecte pugui continuar tot i que el lideri alguna persona diferent».

A l’hora de definir el perfil del centre més enllà del que marca l’ensenyament curricular, la seva directora assegura que des del claustre es posa una atenció especial en fomentar la integració de les famílies, i posant sempre per davant la voluntat de portar la nostra cultura a tots els nens, alhora que es busquen espais d’expressió per a la resta de cultures. A la vegada, aquesta voluntat de fer partícips als pares i mares en la comunitat escolar s’ha acabat convertint en el gran repte del centre. «Volem que les famílies participin a la realitat escolar, i ens trobem que ens costa molt», admet la directora, que també apunta que el paper dels pares ha anat canviant amb el pas de les dècades: «anys enrere els progenitors tenien molt respecte per l’escola, però no hi participaven, era més aviat un acompanyament. Després, els fills d’aquests pares es van fer grans, i van voler conèixer, ajudar i formar part del centre. Ara estem tornant a un nou distanciament, tal vegada a causa de l’escenari laboral, que obliga a treballar al pare i a la mare. Però també és veritat que els pares més joves, els que tenen els fills als cursos més baixos, apunten a un nou canvi, a que tornen a interessar-se».

Entre les principals virtuts del model educatiu d’aquest nou segle la Francesca Boluda hi posa la capacitat dels nous models educatius per motivar els alumnes en l’aprenentatge: «ens hem adonat que el nen aprèn a partir de la seva realitat, el fem partícip dels seus aprenentatges, és ell qui els construeix, i això fa que estigui més motivat».

En aquest recorregut hi tenen un paper clau els mestres de l’escola, molts dels quals, com la pròpia Francesca, han passat tota la seva vida professional a la Cal·lípolis, i, un cop jubilats, s’han acabat convertint en ‘amics’ de l’escola. I entre les jubilacions, la directora en destaca amb especial afecte la de Manolo Galache, conserge de l’escola, que després de tota una vida al centre se’n va acomiadar en un acte de comiat que va mobilitzar, no només la família educativa, sinó bona part d’habitants de la Pineda. «A l’escola Cal·lípolis cuidem molt les relacions humanes, i això es nota, perquè perdura en el temps», conclou la Francesca.

Una escola oberta a la comunitat

«Per a mi conèixer l’entorn on estem és primordial, si vols que els nens s’impregnin de la seva cultura, el primer coneixedor has de ser tu». Aquesta declaració de principis fa que sigui habitual trobar la directora de l’escola Cal·lípolis a tota mena d’actes, activitats i iniciatives que es duen a terme al municipi. I també és una gran coneguda d’entitats i administracions locals. «Per a nosaltres és important aconseguir una simbiosi, veure què podem aportar nosaltres com a escola i què ens poden aportar ells. També m’agrada que el centre estigui representat al municipi, que se’ns conegui, per això ens agrada anar a tots els actes on ens conviden», assegura la directora.

La Francesca Boluda admet que el fet d’estar a la Pineda, en un nucli diferenciat de Vila-seca, de vegades limita la participació dels nens en activitats, sobretot extraescolars, perquè hi ha molts pares que no tenen mitjans de transport per anar i tornar. Per aquest motiu, des d’un bon començament van considerar imprescindible treballar en coordinació amb el Centre cívic i el Centre obert, que a més, són a tocar de l’escola, convertint-los en espais que poden complementar l’oferta lúdica o educativa per als nens i les seves famílies. Una tasca en què, tal com apunta la directora, també hi juga un paper important l’AMPA del centre, que s’ha esforçat per oferir tota mena d’extraescolars a l’escola.

Alhora, des de la direcció es vol que al municipi es vegi el centre com un lloc de tothom: «estem oberts a la comunitat, som un espai que es pot fer servir més enllà de limitar-nos a ensenyar».