Signat a Cervera l'acord per dur l'aigua de Rialb fins la Conca de Barberà

El Govern, les diputacions de Lleida, Tarragona i Barcelona, i alcaldes d'una trentena de municipis de la Segarra, l'Anoia, l'Urgell, i la Conca de Barberà han ratificat aquest dijous a la tarda al Paranimf de la Universitat de Cervera l'acord del 'Gran pacte del Segarra-Garrigues'. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha dit que aquest mateix 2017 podrien començar els treballs de l'obra que tindrien una durada aproximada de 3 anys. El projecte, pressupostat en més de 21 milions d'euros ha de permetre la portada d'aigua de boca des de l'embassament de Rialb a través del canal i solucionar problemes d'abastament. L'acte ha servit doncs per plasmar l'adhesió de tots els implicats després d'anys de discussions sobre com s'havia de dur a terme aquesta infraestructura que comptarà amb més de 122 quilòmetres de nova xarxa per garantir aigua a uns 45.000 habitants de les 4 comarques.

L'acte d'adhesió s'ha fet de forma solemne al Paranimf de la Universitat de Cervera i ha comptat amb les múltiples intervencions de totes les autoritats que han participat en la configuració de l'acord. Després dels parlaments ha tingut lloc la signatura dels acords d'adhesió i els 32 alcaldes, presidents de consells comarcals i diputacions han anat desfilant per l'escenari per tal de estampar la seva firma als documents.

Tothom ha coincidit en què el projecte de la portada de l'aigua serà molt benvingut perquè garantirà el subministrament en zones on s'havien d'abastir amb cisternes, com és el cas d'alguns municipis de la Conca de Barberà, o on l'aigua que fan servir actualment té uns índex de qualitat força baixos, com és el cas de Montmaneu i Pujalt, a l'Anoia.

El conseller Rull ha volgut posar en valor la «responsabilitat i la generositat» que ha permès arribar a l'acord '«històric» i ha remarcat que per continuar endavant cal «confiança» per desplegar el projecte i fer funcionar correctament el consorci que s'encarregarà de la gestió. Rull també ha assenyalat que en base als acords de l'ACA amb cadascun dels ajuntaments ara s'iniciarà la licitació de l'obra que tindrà un període d'execució de 3 anys. Segons els seus càlculs, abans de finalitzar aquest any ja es podrien començar a veure els primers treballs sobre el terreny per la qual cosa entre el 2019 i el 2020 l'obra entraria en funcionament de forma progressiva.

D'altra banda, Rull ha negat rotundament que aquesta obra sigui un transvasament encobert d'aigua de la conca del Segre i per tant de l'Ebre cap a Barcelona i que només es tracta de garantir el subministrament a un àmbit poblacional que tenia problemes i on les alternatives que hi havia no eren viables.

Un gran projecte de país

Cal recordar que el projecte acordat preveu aprofitar part de la xarxa de canalitzacions existents, titularitat del Consell Comarcal de la Segarra, i construir fins a 122 quilòmetres de nova xarxa d'abastament, 7 estacions de bombament i 3 dipòsits, així com aprofitar completament la capacitat de la potabilitzadora de ratera. Amb tota aquesta infraestructura es podrà subministrar a aquestes localitats aigua procedent de l'embassament de Rialb a través del canal Segarra-Garrigues.

Es preveu que la nova xarxa estarà enllestida en tres anys, amb una inversió total de més de 21 milions d'euros. D'aquests, 10 milions els aportarà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA); 5 milions les diputacions, la de Lleida 2, la de Tarragona 2 i la de Barcelona 1. La resta es repercutirà en la tarifa durant un període d'entre 15 i 25 anys. El 75% del projecte doncs, està finançat, i només quedaran 6,3 milions d'euros per sufragar que es costejaran amb el preu de l'aigua.

La nova xarxa es gestionarà mitjançant un consorci que garanteix a tots els ajuntaments un paper en la presa de decisions, a través d'un sistema de doble votació en funció de la rellevància dels temes. Així, qüestions ordinàries seran resoltes per l'Assemblea del Consorci amb una majoria del 60% dels membres. En el cas dels extraordinaris, caldrà unanimitat de l'Assemblea i la ratificació posterior de Tàrrega, Cervera, Guissona i dels consells comarcals de la Segarra i la Conca de Barberà.