Els habitants del jaciment iber de la Cella de Salou van abandonar-lo pacíficament

Salou ha consolidat una de les cases del jaciment de la Cella en un procés de recerca coordinat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i també amb la voluntat de museïtzar l'espai. Segons el coordinador de la recerca, Jordi Diloli, el jaciment de la Cella és Cal·lípolis, una ciutat d'època ibèrica on hi va conviure una comunitat mixta –cartaginesos, ibers, grecs...- des del 400 aC fins que van marxar «pacíficament» de la zona. Al jaciment hi ha diversos habitatges i des de la GRESEPIA de la URV apunten que caldrà fer una altra excavació en el segon espai del mateix jaciment, que en aquest cas és propietat de l'Autoritat Portuària. Part de feina consistirà a partir d'ara en «fer-ho visible a la societat»: «Els que ens dediquem a això ho entenem», ha dit Diloli, que ha explicat que cal que els visitants trobin més que simples parets de pedra: «Que vegin una casa perfectament, amb el terra, la llar i l'armari, si cal», ha dit.

«La trama urbana és al·lucinant: cases de 90, 100 i 110 metres quadrats, els carrers per on passaven», ha detallat el coordinador de la recerca. El poblat es va construir sobre el 400 aC i es va abandonar cap al 250. «Això ja li dóna cronologies diferents dels típics poblats ibèrics», ha dit. L'abandonament es va produir de forma pacífica, sense que s'hagi documentat el motiu, que podria anar des d'epidèmies, canvis en les xarxes comercials, o esgotament de recursos, entre d'altres. Que no hi hagi hagut cap episodi violent que provoqués la marxa ha fet que els arqueòlegs no hagin pogut trobar gairebé cap material de l'època. «Se'n van pacíficament i s'enduen tot allò que tenen», ha detallat Diloli.

La ciutat és d'època ibèrica i, segons l'equip de la URV, hi haurien viscut diverses comunitats mediterrànies, des d'ibers, a grecs o cartaginesos, en un lloc considerat d'intercanvi. Les característiques del jaciment de la Cella són «especials», segons Diloli, perquè no hi ha cap altre espai semblant en aquesta part del litoral fins més enllà de l'Ebre o cap al nord del país.

Una segona fase

Per adequar el primer dels habitatges s'ha treballat durant les darreres setmanes, tot i que la feina d'excavació va començar el 2010 i es va allargar fins al 2015. «És un procés molt llarg perquè hi ha diversos habitatges i queda una segona excavació al mateix jaciment», ha detallat Diloli. Amb tot, la intenció de la URV és que es pugui començar a fer tan aviat com sigui possible, i que mentre s'acaba de consolidar l'espai ja excavat, es pot començar a excavar en el segon espai per concretar tot l'urbanisme de poblat o l'arquitectura.

En el segon espai, en una àrea de l'Autoritat Portuària, s'ha modificat ja una tanca de seguretat per ampliar el perímetre i facilitar així els treballs previs per analitzar l'abast de les restes. El president, Josep Andreu, ha destacat que des del Port es farà costat als treballs «per posar en valor la troballa», perquè considera que «és bo conèixer la història i saber d'on vens».

Cal·lípolis

Que el jaciment de la Cella estigui destapant la mítica Cal·lípolis és una hipòtesi que defensa la GRESEPIA de la URV. Segons Diloli, les cases ibèriques oscil·len sobre els 30 metres quadrats i la Cella la mínima superfície de cada habitatge és de 90 metres quadrats, a més que les plantes de les cases no tenen «res a veure». A més, un altre dels arguments seria la cronologia, a més dels materials trobats: «Són materials que no són d'aquí, vénen d'Eivissa, com ara diverses àmfores eivissenques», ha explicat.

Tot plegat quedaria reforçat per textos que identificarien Cal·lípolis com una ciutat «d'altes muralles» que està «just després de Salauris i abans de Tarracon», a més d'especificar que està «molt ben col·locada amb vistes al mar». «L'únic lloc amb aquestes característiques és aquest», ha defensat el coordinador de la recerca.

Futur atractiu turístic

L'alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat en una visita al jaciment que aquest és un «moment històric» pel municipi, per conèixer la seva història i que pot ser, aviat, un atractiu turístic. La intenció del consistori és incorporar el jaciment al traçat de camí de ronda i amb els búnquers, pròxims a la zona. «Això enriqueix molt el nostre municipi a través del patrimoni històric», ha celebrat.