Els expropiats de Port Aventura preparen una petició conjunta per demanar una revaloració dels terrenys

Els propietaris dels terrenys expropiats el 1989 per fer Port Aventura preparen una petició conjunta a l'administració per sol·licitar que es faci una revaloració de les finques. Dels 450 afectats, de moment una quarantena estan interessats a iniciar el procés. Els terrenys es van expropiar en condició de sòl rústic fa 28 anys i ara, arran del nou Pla Director Urbanístic (PDU) del CRT de Salou i Vila-seca, han estat requalificats i han doblat el seu valor. La voluntat és que la petició es presenti a l'administració en un termini màxim de dos mesos. Així, es dona un mes de marge perquè els propietaris de finques expropiades prenguin una decisió i un altre mes per preparar tota la documentació, que després haurà de signar cada afectat que se sumi al procés.

El recorregut de la petició

L'advocat, Javier Huarte, assenyala que un cop es presenti la petició, aquesta acabarà al jurat d'expropiació si el recorregut és normal. Amb tot, no se sap com actuarà l'administració, que «pot negar-ho, fer silenci, acceptar-ho parcialment, anar directament al jurat o anar primer a un contenciós».

Un cop es presenti la petició, l'administració disposarà de tres mesos per donar una resposta. D'allà passarà al jurat, on el procés es pot allargar un any. «Segons el que digui, el beneficiari recorrerà al contenciós, també poden recórrer els afectats», ha detallat Huarte, que ha dit que «en funció d'això, al contenciós tardaria tres anys més». Així, s'estima que tot plegat podria durar quatre anys. «La primera vegada, amb la primera expropiació, que es va arribar fins al Tribunal Suprem, es va tardar gairebé deu anys», ha recordat l'advocat.

Sumar afectats

L'advocat es va reunir per primera vegada amb els propietaris ara fa un mes i divendres passat es va tornar a trobar amb una quarantena de persones per explicar, al detall, en què consistiria el procés. «Totes estan molt interessades però falta que donin la conformitat», ha explicat Huarte, que creu que la majoria dels que han demanat informació tiraran endavant amb la petició perquè ja tenen localitzada la documentació que feia falta, un fet difícil un cop han passat 28 anys de les expropiacions. «La gent ho va entenent i van conscienciant-se que tenen la possibilitat de fer alguna cosa», ha defensat el lletrat, que amb tot, explica que «no hi seran els 450 afectats d'aquella època» perquè n'hi ha que han mort, viuen fora o són hereus no interessats en el procés.

Segons ha explicat el portaveu dels afectats, Josep Badia, el lletrat tornarà a visitar Vila-seca perquè hi ha més interessats a sumar-se a la petició i necessiten una visita amb l'advocat per informar-se i poder recopilar documentació sobre cada cas.

Els expropiats estan convençuts que, 28 anys després, hi ha «moltes més possibilitats» que se'ls escolti: «i que se'ns doni la raó del desastre que ens van fer al 89, un robatori i un acte de pirateria pura, per molt que fessin servir la llei», ha defensat Badia.