Demanen presó per al darrer consell d'administració de Caixa Tarragona

La Fiscalia demana l’obertura de judici oral contra els membres del darrer consell d’administració de Caixa Tarragona, de l’any 2010. Matíes Vives, Gabriel Ferraté, Francesc Xavier Farriol, Miquel Ángel López Mallol, Josep Isern, Jaume Antich, Joan Carles Boronat, Manel Fusté i Josep Maria Vallés són alguns dels tarragonins pels quals la Fiscalia hauria demanat penes de presó. A més del que la Fiscalia demana pels dos responsables del Consell d’Administració de Catalunya Caixa, Narcís Serra i Adolf Todó, per haver votat a favor d’apujar el sou de càrrecs directius durant la crisi econòmica i quan l’entitat va haver de ser rescatada pel FROB, el cas ha esquitxat un bon grapat de tarragonins.

El ministeri públic sol·licita l’obertura de judici oral a un total de 41 persones que van formar part de consells d’administració de la caixa per administració deslleial. La Fiscalia demana 4 anys de presó per a 17 dels acusats, entre els quals Serra i Todó, a qui atribueix dos delictes d’administració deslleial, i 2 anys per als altres 24, als quals només atribueix un dels dos delictes. A més, reclama que els acusats paguin al FROB 2.568.000 euros més interessos en concepte de responsabilitat civil. Segons l’escrit de Fiscalia, Maties Vives hauria votat dos cops a favor de la pujada de sous d’Adolf Todó i de Jaume Massana. El montblanquí està acusat d’un presumpte delicte d’administració deslleial i dos anys de presó per cada cop que hi va votar. En total, s’enfronta a una pena de quatre anys de presó. La Fiscalia demana també dos anys de presó per a Gabriel Ferraté (Reus), l’actual regidor d’Hisenda de Vila-seca,Francesc Xavier Farriol, l’exregidor del PP a Reus, Miquel Àngel López Mallol, entre d’altres.

Els investigats consideren que el procés serà «llarg». Un d’ells, consultat per Diari Més, diu sentir-se convençut que la causa s’arxivarà. El ministeri públic sosté que a CatalunyaCaixa hi van haver «retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real», tenint en compte, a més, que es van produir «en un entorn de greu crisi». Així, veu «sorprenent» que, d’una banda, se subscrivissin aquests contractes i, de l’altra, «demanés la injecció de diner públic per part del FROB». El fiscal diu que hi va haver dos acords del consell d’administració que van ser clarament il·legals, i entremig es va produir la fusió de Caixa de Catalunya amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, el maig del 2010, i dues injeccions del FROB per valor de quasi 3.000 milions d’euros.