L'aigua residual i els seus usos centren el Dia Mundial de l'Aigua 2017

Més del 80% de les aigües residuals generades al món acaba retornant a l’ecosistema sense cap tipus de tractament ni reutilització. Gran part de tota l’aigua residual generada als nostres habitatges, ciutats, indústries i agricultura retorna al medi natural sense haver estat depurada o reutilitzada, cosa que contamina el medi ambient i suposa la pèrdua de nutrients de gran valor així com d’altres materials recuperables.

Tenint en compte aquesta situació, Nacions Unides ha decidit dedicar el Dia Mundial de l’Aigua 2017, que se celebra aquest dimecres 22 de març, a les aigües residuals i a les possibles formes de reduir la seva producció i de reutilitzar els seus cabals.

La jornada d’enguany té com a objectiu ajudar que s’assoleixi el sisè Objectiu de Desenvolupament Sostenible que s’ha marcat l’organisme internacional i que es proposa «millorar la qualitat de l’aigua, reduir la contaminació, eliminar els vessaments i minimitzar l'alliberament de productes químics i materials perillosos, reduir a la meitat el percentatge de les aigües residuals no tractades i augmentar substancialment el reciclatge i la reutilització segura de l’aigua».

L’organisme internacional alerta que 1.800 milions de persones utilitzen una font d’aigua pel consum contaminada per excrements, amb el consegüent risc de contraure malalties com el còlera, la disenteria, la febre tifoide o la poliomielitis. Aquesta situació d’insalubritat causa gairebé un milió de morts a l’any. Aquest escenari justifica encara més que el Dia Mundial de l’Aigua d’enguany se centri justament en la reducció i reutilització de l’aigua residual.

Tant l’ONU com els governs regionals i locals i també associacions i institucions centrades en la conscienciació sobre l’ús responsable de l’aigua expliquen que l’aigua ha de gestionar-se acuradament en cadascun de les fases del cicle de l’aigua, des de l’extracció de l’aigua dolça, el pretractament, la distribució, l’ús, la recollida i la depuració de les aigües residuals fins al seu retorn definitiu al medi ambient.

L’augment de la població, l’urbanització accelerada i el desenvolupament econòmic han fet que el volum d’aigua residual generada i la seva càrrega global estigui augmentant globalment. No obstant això, des de l’ONU Water, l’agència encarregada de vetllar per l’aigua, alerta que la gestió de l’aigua residual està sent «seriosament descuidada i l’aigua residual està sent desconsiderada com una font potencial de caràcter assequible i sostenible tant d’aigua com d’energia, nutrients i altres materials recuperables». En aquest sentit, constaten que l’aigua residual «ha de ser contemplada com un recurs, en lloc de com un residu del qual ens hem de desfer».

L’aigua residual al territori

El cert és que el grau de reutilització i de tractament de l’aigua canvia de manera radical en funció del lloc del món. Així doncs, a nivell local, són diverses les iniciatives que vetllen pel tractament i la reutilització de les aigües residuals al Camp de Tarragona. Les depuradores dels municipis són l’exemple més clar d’aquesta bona praxi. Però no és l’únic. L’ús d’aigua reciclada per part de la indústria química assentada al territori està creixent any rere any de manera exponencial, cosa que mostra el compromís que aquesta té amb la sostenibilitat. Així doncs, es preveu que el consum d’aigua industrial regenerada sigui d’uns 6,8 hectòmetres cúbics produïts tots a la planta de tractament d’aigua gestionada per Aitasa.

Vinculat amb l’aigua i la indústria química, cal destacar que Tarragona compta amb un dels centres de recerca sobre la tecnologia de l’aigua pioners a escala mundial, el centre de Dow Water. Aquest espai es dedica a la investigació i creació de nous productes i sistemes que permeten el tractament i la reutilització de l’aigua, com per exemple els sistemes d’osmosi, que permeten tractar i reutilitzar l’aigua per ser més sostenibles.

Aquests exemples mostren que des del territori s’està duent a terme una tasca important per minimitzar els efectes de l’aigua residual i per reduir-la i reutilitzar-la. De fet, totes aquestes iniciatives s’emmarquen de manera clara en els Objectius per al Desenvolupament Sostenible que s’han marcat les Nacions Unides per l’any 2030 i mostren que aquest és el camí a seguir en els pròxims anys per a reduir la petjada que l’activitat humana deixa en el medi i que, si no es controla, pot tenir uns efectes nocius irreversibles que hipotecaran el planeta i les generacions futures.