«La hipnosi no és un poder, sinó una capacitat natural de l'ésser humà, i obre portes»

El prestigiós hipnotitzador francès Jeff Toussaint actuarà aquest dissabte, a les nou del vespre, a l’Orfeó Canongí. Conegut arreu del món, l’hipnotitzador del programa de televisió Hipnotízame, és el plat fort del Festival de Màgia Impossible.

— Estem sorpresos. Viu a Tarragona?

— Bé, visc a Miami Platja. Vaig arribar l’any 2002 i m’hi he quedat a viure. Hi tinc la residència.

— Intentarà convèncer el públic canongí que la hipnosi és real, que la hipnosi feta espectacle ho és?

— En televisió treballem amb altres paràmetres. Faré que el públic de la Canonja tasti, en carn pròpia, la hipnosi i que no és cap mena de poder per part de l’hipnotista. No existeix la hipnosi, sinó la capacitat de suggestió. Es creen estímuls per traspassar la barrera de la ment conscient i implantar pensaments selectius al subconscient. Allò clàssic de l’hipnotitzador que diu «ara t’adormiré», no existeix. El que la gent podrà experimentar el que veu en televisió. No cal ser famós per experimentar-ho.

— Diu que la hipnosi no és real? Què és doncs?

— Cada 45 o 90 minuts la nostra ment es dissocia de l’entorn, entrem en fase dissociativa. Depèn del que tinguem al davant, una bona pel·lícula pot aconseguir-ho. Posaré un exemple. Sovint anem conduint i arribem al destí sense gairebé recordar com ho hem fet. D’alguna manera se li dóna el control a l’automatisme. Ho aconseguim amb la hipnosi. Tot el món fa hipnosi, la comunicació és suggestió. La hipnosi no és un poder, sinó una capacitat natural de l’ésser humà i obre portes.

— Al seu ‘show’ televisiu vostè aconsegueix hipnotitzar els voluntaris només amb un copet al front. Hi ha un treball previ?

— Sempre hi ha un treball previ, segons la quantitat de gent que vulgui participar. Puc provocar entrar en estat d’hipnosi a una o dues persones en quatre o cinc minuts. Evidentment, si parlem de grups més nombrosos, el procés triga molt més temps, més de mitja hora. Així que, quan es tracta de televisió, amb el temps limitat, es fa un treball previ. A la Canonja, es veurà el que no es veu al programa de televisió. Primer s’explica tot sobre la hipnosi: tot el que comporta, què es pot aconseguir amb aquesta i que hi ha diversos tipus d’hipnosi. El 95% de les persones que no participa, després, se’n penedeix. Tots els que participin podran experimentar la hipnosi i, a casa seva, podran reactivar aquest estat per a millorar. La gent que es deixi emportar podrà reprogramar qualsevol estat físic o mental. L’actuació és com un curs d’hipnosi i, a més, és un espectacle. Després d’explicar què és la hipnosi, faré una inducció en tota regla i, posteriorment, l’espectacle còmic. El públic podrà veure els seus amics, els seus fills o veïns sota la hipnosi i s’ha de deixar clar que, en cap cas, se’ls veurà fer coses que suposin un dany físic o moral.

— Però, d’alguna manera, l’hipnotitzador sí té cert poder...

— S’aconsegueix la desinhibició. És com quan un va a una boda i, després d’una estona de ballar, s’acaba traient les sabates. Saps que no és normal, però que pots fer-ho, que no passa res. Tot el món està obert a fer coses. Però hi ha límits. No es pot obligar a l’hipnotitzat a fer coses contra pensaments o creences que té molt arrelades.

— Es pot utilitzar la hipnosi cada dia?

— Jo faig autohipnosi abans dels espectacles. Em reprogramo, per exemple, per fer becaines de mitja hora i em desperto com si hagués dormit durant vuit hores. Amb l’autohipnosi es té la capacitat de centrar-te en un objectiu, visualitzant el canvi positiu que es vol fer. No pots aprendre xinès amb la hipnosi, però sí elevar la teva constància en l’aprenentatge. Es pot orientar en benefici propi. Ara, això sí, si es volen resultats ràpids, s’ha d’acudir a un terapeuta. La hipnoteràpia, per exemple, crea el desig de deixar de fumar, per exemple, i canalitza les possibles conseqüències –com acudir a la nevera– en quelcom positiu.

— Com va descobrir la hipnosi?

— Sóc mag, il·lusionista, però vaig aprendre primer la hipnosi. Vaig treballar en una botiga d’esoterisme, a Veneçuela, feien hipnosi, però jo no m’ho creia. El propietari em va ensenyar la hipnosi orientada a l’esoterisme, però jo continuava incrèdul. Fins que, un dia, fent una barbacoa amb uns amics, els vaig voler induir amb tot el que m’havia ensenyat. Després de veure com els meus amics cloquejaven com a gallines al voltant de la foguera durant més de quinze minuts, vaig veure que passava alguna cosa... No m’ho vaig creure fins aleshores.

— Qualsevol pot fer-ho?

—Imparteixo cursos sobre hipnosis d’espectacle. Però requereix assajar molt. Si es vol fer hipnosis a escala terapèutica, s’ha d’estudiar.