L'alta nupcialitat explica com va créixer Tarragona després de fortes crisis

L'alta nupcialitat explica com va créixer la població de Tarragona de forma «espectacular» entre els segles XVI i XIX després de fortes crisis, informa la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Investigadors de la URV, de la Universitat de Navarra i de la Universidad Carlos III han reconstruït l'evolució demogràfica del Camp de Tarragona durant gairebé tres segles i mig.

Els investigadors s'han preguntat per què la població va passar de 20.000 habitants a final del segle XV a més de 140.000 en 1877 (multiplicada per set) en el Camp de Tarragona

Les dades conclouen que la clau va ser la nupcialitat, amb matrimonis impulsats gràcies als salaris i la introducció de fórmules flexibles en l'ús de la terra dels segles XVIII i XIX.

Les crisis del segle XVII van impulsar un poderós dinamisme artesanal i comercial durant els segles XVIII i XIX i des de l'últim terç del segle XVIII s'observa una important transformació comercial.

L'estudi ha usat el mètode de la retroprojecció, a partir de llargues sèries històriques de naixements i defuncions per produir estimacions de la mida de la població i la seva estructura i llancen una interpretació totalment nova.

L'accés al matrimoni explica els períodes de retrocés i expansió demogràfica en el Camp de Tarragona: restrictiva al segle XVII, universal al XVIIInpara tornar a caure al segle XIX.

Al segle XVIII no es volia que es constituïssin famílies sense haver acumulat patrimoni per donar-los seguretat econòmica, la qual cosa donava peu a les segones núpcies, ja que els que es casaven eren els vidus, que tenien més patrimoni que els joves.

Aquest fet va canviar amb les noves formes d'accés a la terra, sobretot a través del cep morta i uns salaris reals més elevats, que van donar lloc a uns joves que van desencadenar una profunda transformació agrària.

Els períodes de salaris reals alts estimulaven la nupcialitat, més gent es casava i ho feia abans, la qual cosa provocava un increment de la mitjana de fills per dona i, per tant, impulsava el creixement demogràfic.

També funcionava a la inversa: en moments de caiguda del sou real, la nupcialitat es frenava i es reduïa l'augment de població.