La Conca, l'Anoia i la Segarra tanquen files per defensar la portada d'aigua de Rialb
Els alcaldes insisteixen que és l'únic projecte viable
Es tanca l'acord per la portada d'aigua de Rialb als municipis de la Baixa Segarra
La Conca de Barberà, l'Anoia i la Segarra tanquen files per defensar la portada d'aigua de Rialb, a través del canal Segarra-Garrigues. Els alcaldes de deu municipis afectats han convidat els representants de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i al govern d'Aragó, que s'oposen frontalment al projecte, a fi que coneguin la realitat del territori, on alguns pobles com les Piles porten més de deu anys sense aigua potable, amb nivells de sulfats gairebé sis vegades superior al màxim permès.
Des d'aquesta regió a cavall entre Lleida, Tarragona i Barcelona s'insisteix que no disposen de cap altra sortida per poder disposar d'aigua de boca per als seus habitants i que en cap cas es tracta d'un transvasament encobert. De fet, tot aquest territori és de la conca de l'Ebre, a excepció de cinc pobles que també pertanyen, en part, a conques internes, però aquesta és la principal controvèrsia.
Amb actitud molt seriosa, els alcaldes de diversos municipis de la Conca de Barberà -les Piles, Forès, Vallfogona de Riucorb, Passant i Belltall, Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat i Conesa-, els presidents dels Consells Comarcals de la Conca i de la Segarra, i també l'alcalde de Cervera, han volgut sortir al pas, en roda de premsa conjunta aquest dilluns a Montblanc, de les crítiques al projecte d'abastament d'aigua potable del canal Segarra-Garrigues a una trentena de municipis d'aquestes dues comarques, de l'Urgell i de l'Anoia.
«De cap de les maneres volem una confrontació entre territoris i menys si són del nostre propi país; no volem una confrontació, només demanem quelcom tan simple, i és un dret tan bàsic, com que els nostres pobles puguin disposar d'aigua», ha afirmat Magí Trullols, l'alcalde de Santa Coloma de Queralt, el municipi més gran de la Conca. «Però no hi ha cap element que justifiqui aquesta confrontació», ha afegit l'alcalde.
«I que algú pugui dir de tot plegat que això és un transvasament és d'una ridiculesa enorme i, al meu entendre, és fer una lectura totalment perversa i interessada d'un tema que tant ens preocupa a nosaltres», ha sentenciat Trullols. L'alcalde de Santa Coloma ha recordat que «per al conseller Rull, aquesta portada d'aigua de Rialb, a través del canal Segarra-Garrigues, és un acte de justícia, no sols de solidaritat, sinó de justícia».
Visiblement molests per les darreres crítiques, els alcaldes han vingut carregats d'analítiques per demostrar la mala qualitat de l'aigua de boca dels seus municipis per l'alta presència de nitrats i sulfats. També s'han presentat amb un tros de canonada per ajudar a visualitzar que l'aigua passarà per un tub estret d'11 centímetres de diàmetre interior i, per tant, lluny de grans canonades d'un hipotètic transvasament.
El punt de la discòrdia radica en què cinc municipis -Forès, les Piles i Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, i Pujalt i Montmaneu, a l'Anoia- comparteixen la particularitat de pertànyer a dues conques, la de l'Ebre, però també les conques internes. Segons els alcaldes, però, en volum d'habitants només representen uns 4.000 veïns en un territori on s'han d'abastir amb camions cisterna per poder tenir aigua de boca.
Amb tot, però, els alcaldes recorden que hi ha autorització del Ministeri de Medi Ambient, concedida l'any 2011, que avala aquesta «transferència de fins a 0,62 hectòmetres cúbics l'any», d'una conca a l'altra, a través del canal Segarra-Garrigues. «És surrealista que ens trobem aquí demanant aigua potable, que en ple segle XXI estiguem debatent aigua, i l'aigua no pot ser propietat de ningú», ha etzibat l'alcalde de Cervera.
«Estem convençuts que el projecte tirarà endavant, no tenim cap altra alternativa tècnica per fer arribar de forma urgent aigua d'ús de boca en aquestes contrades, aquí no estem plantejant ni grans infraestructures ni grans volums d'aigua», ha conclòs el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Francesc Benet, el qual no descarta algun tipus de mobilització si s'acabés encallant aquesta demanda històrica.