Tarragona és la demarcació amb menys dones alcaldesses de Catalunya

La demarcació de Tarragona és la que té menys dones alcaldesses de tot Catalunya, amb un 19%. Així ho revela un estudi realitzat per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), que ha presentat l'estudi 'Dones i Homes als Governs Locals', una base de dades que recull el gènere dels alcaldes i regidors de tots els municipis catalans des del 1979, i que a partir d'ara estarà disponible en la pàgina web de l'ADPC i s'actualitzarà dues vegades l'any.

Barcelona, amb un 31% d'alcaldies femenines, és la demarcació capdavantera, en aquest sentit, a Catalunya, seguida per Lleida, amb un 24%, i Girona, amb un 23%. La mitjana de tot el país és de 19,09%, amb 182 alcaldesses. Aquestes xifres situen Catalunya coml'onzena comunitat autònoma d'Espanya en alcaldesses, mentre que Múrcia té un 33% de dones al capdavant dels consistoris, el País Basc un 25%, i Madrid un 24%. No obstant això, és la primera vegada que la proporció d'alcaldesses a Catalunya s'iguala a la mitjana espanyola, també d'un 19%, ja que històricament sempre s'havia mantingut al voltant de dos punts per darrere.

En els deu últims anys, des que el Congrés dels Diputats va aprovar la llei d'igualtat el 2007, la quantitat d'alcaldesses a Espanya ha augmentat 5 punts, des del 14% fins al 19%. Segons la doctora en Ciències Polítiques i professora de la Universitat Pompeu Fabra, Tània Verge, «no haver trencat el sostre de vidre» i no superar el 20% és una mostra que el mecanisme de les quotes «segueix sent vàlid però és necessari anar més enllà», per arribar a la paritat. La majoria de municipis catalans, gairebé el 60%, no són paritaris, mentre que un 26% sí que ho són, i encara hi ha un 6% de municipis que no tenen dones en els seus plens.

La base de dades també destaca que les dones es troben menys temps a l'alcaldia respecte els homes, ja que la majoria d'alcaldesses només exerceixen durant un any, i cap ha superat els 7 mandats. El partit amb més alcaldesses són les confluències de l'àmbit dels 'comuns', amb dos terços de dones en les alcaldies que ostenten, mentre que el partit que ha tingut un creixement més sostingut en el temps és l'antiga coalició de CiU, encara que a dia d'avui només té un 20% d'alcaldesses.

Marta Corcoy, la coordinadora de l'estudi, ha destacat que les dones han fet el salt als municipis més grans de Catalunya el 2015, ja que en les passades eleccions les alcaldesses solien dirigir municipis petits.

Les regidories són més femenines que l'alcaldia

La proporció de dones regidores és superior a la d'alcaldesses, i arriba al 35% el 2015, una proporció que, no obstant això, no arriba a la paritat tècnica, que se situa en el 40%. L'alcaldessa de La Garriga, Meritxell Bundó, ha assegurat que la política «encara és un món d'homes» i que les dinàmiques d'una alcaldia requereixen una dedicació de «24 hores al dia».

Bundó afirma que «encara et pots sentir culpable» per dedicar tant de temps a la professió i apunta que aquesta dedicació pot tenir un efecte en la poca permanència de les alcaldesses en el càrrec. Verge, que ha defensat que les polítiques de quotes no són suficients, ha suggerit que la limitació de mandats podria ser una bona política de gènere i ha cridat al fet que els partits implementin plans d'igualtat dins la seva estructura. «La política preveu una norma molt clara: el polític és un home», ha afirmat Verge, que ha afegit que les dones encara tenen «pocs models de referència».

L'estudi ha estat elaborat des del 2003, i ha utilitzat dades de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Ha estat finançat per la Diputació de Barcelona.