Set escoles del territori encara tenen materials tòxics d'amiant a l'edifici

Un total de set centres educatius del Camp de Tarragona, entre escoles i instituts, tenen encara a les seves instal·lacions materials fets a base d’amiant, com ara el fibrociment –comercialitzat sobretot per l’empresa Uralita– que s’usava per a les planxes ondulades de coberta, els tubs de baixants, els dipòsits o en revestiments decoratius. Ho ha fet públic el Departament d’Ensenyament, mitjançant un llistat on s’ofereixen el nombre total de centres afectats a Catalunya, en resposta a una pregunta parlamentària formulada pel partit Socialista.

Amb tot, la Generalitat no ha fet públics els noms concrets de les escoles i instituts afectats a cada territori, ni tampoc ha presentat oficialment un calendari amb les dates d’actuació per eliminar l’amiant d’uns edificis tan sensibles com aquests, que acullen als més petits. Si bé, el Departament d’Ensenyament, encapçalat per Meritxell Ruiz, rebaixa qualsevol mena de temor assegurant que es programen i executen les actuacions de retirada i substitució d’aquest material, «en funció de l’estat d’aquest». És a dir: quan els tècnics observen que alguna estructura amb amiant de les escoles afectades pot suposar un risc, es retira.

De fet, el govern de la Generalitat ha inclòs en el projecte de pressupostos de l’any 2017 una partida d’1 milió d’euros per retirar aquests elements dels centres educatius de titularitat pública. I és que les set escoles i instituts del Camp de Tarragona no són més que una petita part de la problemàtica que ha d’afrontar l’administració catalana: a la resta de Catalunya hi ha 284 centres de docència infantil, primària i secundària més, amb aquests elements cancerígens a les seves instal·lacions.

Destaca especialment la demarcació de Lleida amb 193 escoles i instituts afectats, seguit de lluny per l’àrea del Vallès Occidental amb 47 centres i la Catalunya Central amb 22 edificacions d’ús docent. Les Terres de l’Ebre en canvi, només tenen una escola amb aquesta problemàtica.

Es tracta d’un tema certament preocupant, tenint en compte que l’Organització Mundial de la Salut ja ha reiterat en diverses ocasions que aquest conglomerat de minerals naturals fibrosos «són cancerígens per l’ésser humà». Segons un informe encarregat pel Ministerio de Trabajo i elaborat per arquitectes tècnics i químics, el risc d’inhalar les partícules és alt quan l’asbest –també denominat així– està exposat reiteradament als agents climatològics i degradants atmosfèrics, per la facilitat d’envelliment i pèrdua de conservació. Això, segons el document, «dóna al fibrociment la capacitat de deixar anar fibres, considerant-se en aquest punt, d’alt risc».

El que alerta a d’altres experts consultats és, que les estructures d’amiant tenen una vida mitjana d’entre 40 i 50 anys abans de començar a degradar-se, i tenint en compte que el boom en la utilització d’aquest material es va produir a Espanya entre 1960 i 1984 –segons l’informe del Ministerio–, les problemàtiques de salut derivades, podrien anar en augment superat ja aquest període.

Oncòlegs demanen retirar-ho

El Servei d’Epidemiologia i Risc de Càncer de l’Institut Català d’Oncologia ja havia advertit anys enrere de la imperiosa necessitat d’eliminar l’amiant de qualsevol indret, ja que amb una exposició prolongada i directe, pot arribar a causar «fibrosi pulmonar, plaques pleurals, càncer de pulmó i mesotelioma maligne pleural i intestinal». D’aquí que llencin un missatge molt directe: «L’evidència suggereix que no hi ha un nivell de seguretat, és a dir, que no existeix una concentració de fibres sense risc per a l’organisme. Qualsevol font potencial de contaminació ha de ser eliminada».