De la Serna culpa la «manca de capacitat administrativa» del retard del Corredor Mediterrani

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, culpa ala «manca de capacitat administrativa» dels endarreriments que s'han produït durant l'última legislatura pel que fa a les obres del Corredor Mediterrani. Així ho ha assegurat a la reunió de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani que ha tingut lloc aquest dilluns, amb una àmplia representació del sector de les empreses estatals, així com representants de totes les forces de l’arc parlamentari català.

En la seva intervenció, el ministre també s’ha compromès a impulsar les obres. Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, han demanat al ministre un calendari d’execució de les obres del Corredor «clar, cert, previsible i avaluable» que doni compliment als compromisos del govern espanyol en la matèria.

L’acte ha reunit un centenar de persones al Centre Blanquerna de Madrid i ha servit per donar a conèixer el document consensuat entre tots els partits i el teixit econòmic i social català on s’apunten les prioritats en la concreció del Corredor. El conseller de Territori i Sostenibilitat ha recordat que aquest és un «document de país» i ha reclamat «eines» per incorporar el «factor de la previsibilitat» a les obres del Corredor. Segons el conseller, més enllà de les «promeses» de l’executiu espanyol cal «execució» de les obres i «passar de les paraules als fets».

Rull ha estat especialment crític amb la concepció radial de les infraestructures a l’Estat que porta, per exemple, que els usuaris de ferrocarril triguin menys en anar de Barcelona a Alacant si passen per Madrid que no pas directament. «El centralisme és radicalment ineficient per al conjunt de l’Estat i per a Europa», ha dit abans de recordar que el Corredor representa el 40% del PIB de l’Estat. En aquest marc ha demanat al ministre esforços per «sincronitzar posicions» entre l’Estat, els territoris i Europa i per «superar l’esquema del centralisme» també als pressupostos generals de l’Estat, on al 2017 «hi ha menys recursos» que al 2016.

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, també ha reclamat al ministre «certeses» i «calendari» en les obres del Corredor, i ha recordat que la franja que ocupa acull el 60% de les empreses de l’Estat que importen i exporten. Baiget ha recordat, a més, que les connexions ferroviàries amb els ports són un «coll d’ampolla», i que hi ha inversions privades que estan pendents de ser executades per la «incertesa» sobre les obres.

El ministre, per la seva banda, ha insistit que el Corredor Mediterrani és «una prioritat política, econòmica i social» del seu executiu, i ha destacat «l’esforç» que està fent per dur-lo a terme. De la Serna ha apuntat que la prioritat dels seu govern és «finalitzar les obres en curs», malgrat que ha admès que els «problemes tècnics i administratius» durant l’última legislatura han endarrerit els terminis, ha promès que a partir d’ara hi haurà un «seguiment» de les actuacions en marxa.

Segons el ministre, «no estem davant un problema de manca de recursos, sinó davant les limitacions en la tramitació administrativa» a l’hora de licitar les obres. En aquest marc, ha apuntat que el tram Tarragona-Vandellòs de 62 km del Corredor està previst que estigui enllestit i en funcionament al primer trimestre del 2018, mentre que el de Vandellòs-Castelló «estem en tràmits de reactivació de les obres», igual que el de Castellbisbal-Vilaseca.

De la Serna també ha apuntat que una de les seves preocupacions és accelerar l’accés de les mercaderies als ports, i que en el cas del de Barcelona la previsió és que abans de l’estiu s’hagin licitat les obres de l’accés ferroviari. Pel que fa a l’accés viari, ha apuntat que preveu tenir enllestides les actuacions al 2019.

Autopistes ferroviàries

El ministre també ha anunciat que el BOE d’aquest dimarts publicarà un concurs convocat conjuntament per l’Estat i França per introduir les autopistes ferroviàries a les connexions entre els dos països. Consisteixen en fer possible que els camions, ja sigui només la càrrega o també la cabina, pugin directament als vagons dels trens. Segons De la Serna, el concurs que es publica aquest dimarts és el «primer pas» per fer-les realitat a l’Estat.