Guerra Civil
La URV localitza 123 fosses de la Guerra Civil a les Terres de l'Ebre i el Priorat
El Govern amplia el Pla de Fosses, fins a tres anys més, i també el pressupost, amb 800.000 euros, per seguir buscant
Les primeres prospeccions geofísiques, fetes per la URV per encàrrec de la direcció general de Relacions Institucionals del Departament d'Afers Exteriors, han servit per localitzar 123 fosses amb víctimes desaparegudes a la Guerra Civil i la dictadura franquista, a les quatre comarques de les Terres de l'Ebre i al Priorat. Comptant aquelles que ja havien estat exhumades, s'inclouran 138 noves referències al Mapa de Fosses de Catalunya, en el qual, «de manera estranya» encara no n'hi constava cap de l'Ebre i el Priorat, tot i ser zones tristament protagonistes de la guerra espanyola. El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha anunciat, des de la Fatarella (Terra Alta), una ampliació del Pla d'actuacions 2017 que passarà a ser bianual amb possibilitat de pròrroga per dos anys més. El pressupost també s'ha ampliat de 300.000 euros a 800.000 euros. Aquest finançament ha de cobrir els danys que puguin ocasionar les excavacions i exhumacions en propietats privades.
Com ha destacat el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, el mapa de fosses de Catalunya s'ampliarà amb les noves descobertes fins al mig miler -495-. Fins ara no s'havia fet cap estudi de geolocalització a les Terres de l'Ebre i Priorat, on no hi havia cap d'aquestes referències localitzades. Segons l'estudi, s'han detectat 123 fosses comunes (69 confirmades i 54 probables): 51 al Priorat, 41 a la Ribera d'Ebre, 24 a la Terra Alta, 5 al Baix Ebre, i 2 al Montsià.
El procés de localització s'ha basat i iniciat en la informació contrastada que han ofert alguns testimonis. Un cop localitzades, se n'ha fet una fixa amb les coordenades UTM, la ubicació en cartografia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, un recull fotogràfics, un resum històric i d'antecedents, i les fonts de documentals i/ orals consultades per trobar-les. El Mapa especifica si es tracta d'una fossa plenament confirmada, si és de soldats (i del bàndol en què lluitaven) o de civils, i el nombre probable (ja que és molt difícil d'acotar) de persona inhumades que hi ha i la relació dels òbits, si n'hi ha.
Com ha explicat el catedràtic d'Història de la URV i responsable de l'estudi, Josep Sánchez i Cervelló, també han topat amb dificultats com la falta de memòria dels testimonis, l'oposició d'alguns Jutjats de Pau municipals a facilitar dades dels morts sota l'argument de confidencialitat i la reticència d'alguns propietaris de finques privades amb por que no se'ls reparin els desperfectes si s'exhumen i s'obren fosses comunes als seus terrenys.
Moltes fosses pendents
La feina però només acaba de començat. Conscients que queden moltes fosses comunes per trobar i que de moment s'ha prioritzat les que poden haver-hi més cadàvers. Per exemple, a la Terra Alta, on només se n'ha localitzat 24 tot i ser un dels punts més cruents de la Batalla de l'Ebre, ja s'organitza la recerca de documentació sobre un dels batallons de presos republicans que la dictadura franquista va destinar a l'enterrament de morts del conflicte i que podria assenyalar on n'hi ha més.
Per fer-ho s'ha ampliat els terminis i el finançament per al pla d'actuacions. «La feina no s'acabarà aquí», ha destacat el conseller Romeva. El conseller d'Afers Exteriors també ha assenyalat les 20 actuacions que s'han fet per recuperar restes òssies en superfícies, unes 300 mostres, corresponents a unes 16 persones, que ell mateix ha dipositat, aquest divendres al Memorial de les Camposines, i que seran analitzades en unes setmanes per incorporar la informació genètica al Banc d'ADN.
Restituint la dignitat
Les 8 dècades que han passat des de la Guerra Civil no faciliten la feina i Romeva ha assenyalat que la societat fa, com a mínim, 40 anys tard en restituir la memòria, sobretot de les víctimes republicanes, i de tots aquells que segueixen morts en cunetes i fosses comunes per tot el país mentre els seus familiars segueixen buscant.
«La nostra obligació es desinstitucionalitzar la desmemòria i només amb una memòria endreçada podrem tenir una mirada neta cap al futur i la serenitat necessària per poder encarar els reptes que tenim, que són molts i importants, i que sense aquesta feina, amb responsabilitat i determinació, difícilment podrem fer», ha apuntat el conseller. «Cal resoldre la resistència incompressible d'alguns sectors de la societats a fer aquesta feina, no només perquè ho demana el cor sinó perquè tenim obligació a termes democràtics. No podem construir un país sobre fosses que no sabem on són, trinxeres ignorades i sobre al desaparició de centenars de persones d'aquí i d'arreu del món», ha afegit.
El professor Sánchez Cervelló, ha apostat en aquest sentit en internacionalitzar el projecte amb l'exhumació i l'excavació de les fosses dels brigadistes internacionals, com la que s'ha localitzat a Amposta. De fet, dels 5.400 familiars que s'han registrat al Banc d'ADN per contrastar material genètic, 1.300 són de fora de Catalunya. Aquest registre segueix creixent a diari, i en els darrers sis mesos s'hi ha apuntat un miler més de familiars. També està en marxa la recopilació de mostres i ja se n'han extret més de 700.