Cambrils oblida els fundadors del Casal de la Gent Gran al 20è aniversari

El cambrilenc Antoni Tufet té 90 anys i va ser un dels membres del grup de dotze persones que va impulsar el Casal de la Gent Gran del municipi. Coneix al detall la història i la lluita que van emprendre el grup de jubilats per tenir l’equipament. Per aquest motiu lamenta no haver estat convidat a l’acte d’aniversari que es va celebrar el passat mes de febrer coincidint amb els 20 anys de la seva inauguració. Antoni Tufet ha lliurat una carta al Casal de la Gent Gran i una altra a l’Ajuntament tot reivindicant la tasca dels fundadors. «I em sembla que només quedem dos, l’Anton Mendoza i jo», afirma.

«Van celebrar l’aniversari i no es van recordar que el Casal de la Gent Gran no va néixer com qualsevol cosa. Va haver-hi un grup de persones que va lluitar molt per aconseguir-ho», subratlla Tufet qui, lluny de voler crear polèmica, intenta evitar que el temps desdibuixi la memòria dels durs orígens d’un equipament que, avui dia, té 4.442 socis.

«Tot plegat va començar l’any 1989 quan, després de diversos viatges amb l’Imserso i de visitar moltes poblacions que gaudien de casals, un grup de persones, encapçalades per Pere Arbó, ens vam reunir a un bar per veure com podíem promoure un casal de la gent gran a Cambrils», recorda. L’any 1990 es van començar a organitzar els primers viatges i el ball, que es feia a la Residència Baix Camp. Tot plegat sota el paraigua de l’Associació Terra-Mar de Cambrils. Pere Arbó, com a president; Joan Cerezuela, com a vicepresident; Anton Mendoza, com a vocal de relacions públiques; Joan Mallafré, com a vocal de viatges; Joan Pujals, vocal de cultura; Tomàs Fontgibell, com a secretari; Remei Mendoza, com a vocal de treballs manuals; ell, Antoni Tufet, com a responsable de la comptabilitat i les promocions; Albert Pinyol, com a vocal d’esports i jocs de taula, i la col·laboració de Guillermo Jiménez, Francisco Sabido i Luis Zamora, en van formar la primera junta. L’associació veu aviat que un dels solars del passeig la Salle, «on hi havia barracons», era l’indret ideal per a la construcció del casal. «L’any 91 vam presentar 656 signatures a l’Ajuntament demanant-ho. Vam aprofitar els dies de mercat de marxants per recollir-ne més. Finalment, l’alcalde ens va cedir un dels barracons per poder reunir-nos. L’any 92, CiU va elaborar una relació amb les 25 propostes per millorar Cambrils, però el Casal no hi figurava. L’alcalde Panicello ens deia que ja estava construït a la part superior de la residència Baix Camp... Però l’indret era massa petit», apunta.

El projecte bàsic del Casal no seria aprovat fins a l’any 92 i en un ambient polític tens. Un any després es legalitza l’agrupació Terra-Mar que no veuria adjudicar-se les obres de l’edifici fins al 94. «L’any 95 va tornar a sortir l’alcalde Panicello i vam haver de marxar dels barracons. Però, finalment, van acabar les obres de l’equipament i 1el 6 de desembre de l’any següent es van celebrar les primeres eleccions que va guanyar Terra-Mar», desgrana Tufet. El Casal de la Gent Gran va ser inaugurat el 15 de febrer del 97. «El 17 de febrer el Casal obria portes i, quatre dies després, es dissolia Terra-Mar», finalitza un dels fundadors. «Jo portava la comptabilitat del Casal. Vaig promoure el ball de sardanes, perquè a Cambrils no se’n feien, les activitats a la piscina, la gimnàstica... Quan el Casal va fer el desè aniversari vam ser convidats els membres fundadors», recorda. Però això no ha succeït aquesta vegada. «Només vull que el poble de Cambrils sàpiga que el Casal no va sortir del no-res», diu.