«Se segueix preferint el llibre en paper»

Aquest 2017 la Biblioteca pública de Vila-seca celebra trenta anys de la seva posta en servei. Tres dècades que han estat marcades, sobretot, per la irrupció de les noves tecnologies, que han canviat substancialment la manera de gestionar el centre i també la manera d’accedir-hi i fer-ne ús. Gairebé ni recordem les fitxes identificatives dels usuaris i de tots els llibres del catàleg que el personal de la biblioteca gestionava metòdicament. O la feina que suposava la recerca d’un llibre que no estigués al catàleg local. La informàtica i les bases de dades ho van canviar tot.

Això no obstant –i en el cas de biblioteques petites com la de Vila-seca això és més evident–, la irrupció del llibre digital no ha causat la sotragada que es preveia. Núria Llebaria, directora del centre vila-secà, n’ha estat testimoni: «si bé és cert que a les biblioteques universitàries hi ha molt de fons digital, en el cas de les biblioteques públiques això no ha funcionat tant. Les col·leccions digitals de coneixements, com enciclopèdies en línia, no han tingut gaire èxit perquè la gent fa la recerca directament a internet o segueix fent la recerca clàssica, en format paper. I, alhora, estem descobrint que moltes persones a qui agrada la literatura, tot i que facin servir el suport digital de manera puntual, segueixen preferint el llibre en paper». Això explicaria que iniciatives com e-biblio, una plataforma de préstec digital adreçat a tots els usuaris de biblioteques públiques de l’Estat espanyol, no hagi acabat de quallar.

«La literatura té un públic molt fidel, i estem veient que la convivència del digital amb el llibre en paper tindrà una llarga vida», afegeix la directora, que també apunta que, segons la seva experiència, fins i tot els joves, nadius digitals, quan llegeixen literatura juvenil, també s’estimen més el llibre en format paper.

Superats els desafiaments digitals, el següent repte de les biblioteques passa, probablement, per la redefinició dels seus espais. A Catalunya ja comencen a arribar nous models de biblioteca on el silenci no és la norma imperant, o almenys no ho és a tot el recinte. Núria Llebaria confirma que, pel que es pot veure en països capdavanters, «la biblioteca acabarà sent un espai multiservei, amb laboratoris de treball, zones d’estudi, i maker spaces, llocs on crear i treballar». Així i tot, apunta Llebaria, «l’essència de les biblioteques segurià sent la informació, el llibre i la lectura».